Aquesta setmana sembla que també tindrem dues cròniques al preu d’una i és que en Fulgui mentre ciclàvem la ruta escollida per ell, ens amenaçà amb una contracrònica en la que detallaria la seva versió dels fets. La que ara detallo és la versió fidel dels fets i no la visió esbiaixada que de ben segur farà el rider de l’specialized vermella.
Tot començà la vesprada de dissabte, desprès de despertar-me de la merescuda migdiada post sortida amb a flaca que se’m va ocórrer copsar els ànims dels companys de ruta.
Si, heu llegit bé, dissabte vaig fer sortida flaquera amb l’Efren i l’Aniento. Era una sortida tranquil·la, sense sprints ni ports de muntanya, tal i com vàrem acordar els membres de mini pelotó.
El sortir a un ritme relaxat sempre entranya una sèrie d’ensurts que no passen mai quan estàs borde o concentrat en la pedalada (Carles, tu ja m’entens): El primer ensurt al connectar des de Can Sedo a la carretera d’Olesa, on un A3 a gran velocitat ens va fer saltar de les nostres bikes (no feien pinta de venir d’una biblioteca). El segon, quan de poc ens fiquem en una cursa ciclista que rodava per les mateixes carreteres que havíem escollit i, el tercer, quan un rider de negre que havia sortit des d’Hostalets de Pierola en convidà a acompanyar-lo fins a Esparreguera.
I us preguntareu, trobar-se al Pali és un ensurt? dons sí. En argot efrenià: “a los hechos me remito”:
Dades fins al retrobament (track de color blau):
Distància: 55 km
Velocitat mitjana: 20 km/h
Dades del trajecte conjunt (track de color vermell):
Distància: 12 km
Velocitat mitjana: 32 km/h
En honor al Pali i, a proposta d’uns dels bikers d’aquest diumenge, engeguem una nova secció al bloc: “Amor a ruedas”, que serà un consultori on podreu fer les vostres consultes sentimentals a un reconegut expert, que es vol mantenir en l’anonimat, on us donará consells per tenir èxit a les vostres relacions.
Però tornem a la crònica de la sortida d’aquest diumenge. En Fulgui de seguida va donar senyals de vida, jo ja havia aparaulat amb el David fer un Cogulló de bon matí, la ruta també li feia gràcia al Manolo que decidí d’acompanyar-nos.
En Sebas i els senyals whatsapperos de l’Efren feien creure que tindríem una sortida multitudinària.
Finalment l’advocat no es presentà, a més, assessorà al Fulgui per a que canviés l’horari de sortida i la destinació final de la pedalada.
I aquí és on comença la meva especialitat, cal fer una acurada, precisa i inequívoca definició dels requisits. De no ser així, les ambigüitats et permeten fer variacions i canviar radicalment el sentit d’allò acordat.
Anar a Castellolí és una bona ruta, ara bé, si la complementes amb uns quants corriols i uns bons trams de pista, passa a tenir l’adjectiu de molt bona ruta (excepcional seria fer la Solpao i estar encara pedalant).
L’approach a Castellolí el fèiem per les pistes del camí de Maians, desprès d’haver-nos acomiadat del Sebas i del David. Cafetó i pujada per l’Os blanc. Però em comptes de prendre el corriol que surt a ma esquerra giràvem a la dreta per prendre la pista que puja a les antenes.
En Fulgui començava a remugar, tot i que el dia ens oferia unes impagables vistes de Montserrat.
Corriol del Senglar, corriol de baixada paral·lel a la pista i, segona variant. Tornàvem per l’Span Deck (era això o fer la Bauma).
Ni en Manolo ni jo vàrem convèncer al Fulgui de pujar al Toro ni de prendre cap corriol més, així que fèiem cap a casa a una hora més que decent.
53 km i 1.450 m de desnivell, no ha estat pas malament.
La setmana vinent hem de batejar la nova bike del Manolo i s’accepten propostes (Castell de Claramunt, la Mola, Sitges…).
Felicitats Ferran que dimecres en fas 50 i AUPA ATHLETIC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada