Diumenge de resurrecció

Germans, germanes, bikers...

Dons sí, hem tornat i no al tercer día, si no desprès d'un llarg període de recolliment interior dedicat a la reflexió i a la recerca del sentit.

Perque...

...quin sentit té matinar els diumenges per sortir a patir com si fossim els costalers fent els pasos de les cofraríes?

...com podem fer per no caure a la temptació de les ebikes?, 

Vale, tot aquest preludi era per a que servís com a excusa de no haver actualitzat el blog des de novembre!!!, osti com passa el temps, si ens ha donat temps d’iniciar una guerra i de tornar a la lluna, fins i tot Esparreguera està sent trending tòpic al telenotícies

I d’aquest darrer punt permeteu-me una puntualització, la nova cursa aeroespacial no ha estat iniciada pel temor que els xinos trepitgin el nostre satèl·lit, la NASA estava preocupada per les llargues excursions del Manolo, en Jose i el Sebas que, cada dissabte, superaven una nova fita d’ascensió i posaven en perill el predomini nordamericà sibre la Lluna.

I, parlant de bikes, que ha passat? Dons el dia de la marmota, en Sebas de nou liderava la competi i com això era més avorrit que els darrers mundials de Formula 1, hem decidit de no actualitzar-la per una temporada. Els diplomes sí que els tindreu quant fem la passejada per Arenys.

I la resurrecció de qui ha estat? Dons la veritat és que ens hem quedat bocavadats aquest matí quan hem vist arribar un biker que, no només portava roba d’estiu, sino que se’ns presentava amb un top suggerent que a més d’un se li ha anat el cap.

I fent memòria, aquest top també li hem vist portar més d’una vegada al Josep Aniento que ja ha iniciat la seva recuperació i d’aquí a poc el tindrem circulant pels nostres voltants.

Dons això, que l’Efren ha tornat i amb ell les maniobres del «loco Ivan» (he estat a punt d’anar a terra) i les xerrades interminables amb el Fulgui que despertaven l’aletargament de la fauna del montserratí.

Per cert Efren, el títol de la peli era «el método Knox» que, si no l’heu vist, us la recomano que segur que és molt millor que qualsevol d’aquestes sèries que us tenen enganxats.

Per últim, recordar-vos que aquesta setmana farem la comanda de l’equipació d’estiu, a veure si amb una mica de sort ens arriba el mes de juny.

Us deixo amb dos imatges de la sortida d’avui i falta una imatge que era la de la caiguda del Sebas al corriol que la GoPro ha decidit de no gravar per respecte al lider indiscutible de la classificació.

 

Aqui falta el Fulgui 

 

 

Gaudiu de la setmana bikers!! 

Gran hermano "BIP"deferro

 A ver, voy segundo por detrás del Sebas en la competi y la única manera de ganar al Sebas es hacer que no venga ... y para eso tengo que hacer alianzas como sea. Si convenzo al Manolo (que es y será mi archienemigo) para que reviente a caminar al Sebas y al José los sábados, ellos no podrán salir el Domingo en bici y quedaré primero en la competi. Y como el Manolo no fué a la Montserratina, tampoco será un problema para ser el primero. Si además, cuando haga las crónicas pongo que el Sebas no ha venido, puedo engañar al Ferran para que no sume los puntos al Sebas.

Tengo claro que tengo que hacer ....

Esta mañana me he levantado a las 06:30 de la mañana para salir en bici, era de noche, hacía frío, pero nada de eso me desanimaba para salir un Domingo en bici con mi gram amigo Manolo. Y allí estaba, con una sonrisa de oreja a oreja y con ese buen sentido del humor que tiene que nunca hace daño a nadie. A mi lado estaba un chico que al momento se fué porque tenía que lavar un coche que pocos han visto y del que ha hablado muchísimo y otro con la autoestima por los suelos, por haberse tirado parte de su vida comprando miles de litros de alcohol y haciendo trabajar como esclavo a su hermano. Se dice que iba a venir el David, pero por alguna razón que aún desconocemos iba a venir tarde. Salimos los cuatro dos hacía arriba porque finalmente el viento nos obligó a dejar el río para otro día. El ritmo era alto, siendo Manolo el líder no podía ser de otra forma, siempre pensando en la capacidad del grupo por esforzarnos y superar nuestros propios límites. La subida como siempre tranquila y temprana. En la valla por desgracia para mi, nos separamos, unos se iban a darle duro a los carbohidratos en el bar del Juanjo, mientras yo preferí seguir un poco más hasta Castelloli.

A la vuelta, me pasé por el bar a ver si todavía estaban los tres Manolo, pero para mi tristeza ya se había ido. Al David, ni lo vimos y ha enviado una foto que sospecho que no es de hoy, juzgad vosotros mismos ...

Ni sale él, ni el periódico del día ni nada, os dejo un par de fotos más para que os entretengáis.

Por último y como siempre me gusta daros un poco de cultura de youtube os recomiendo el libro (o la peli) de 1984 de Gerorge Orwell en la que una sociedad vive atemorizada por una presunta guerra y donde el "gran hermano" manipula la información para mantener siempre vivo este miedo y la gente actue como se le ordene sin decir nada. Esta escrita en el 1947 - 1048, pero se puede traspolar a la Europa de hoy en día. Aunque me gusta más la crítica de Feijoo, que seguro que se lo ha leído y como el título se llama 1984 ha interpretado que se escribió el mismo año. Por esa recgla de tres, os recomiendo jugar al Cyberpunk 2077 que saldrá para la play, xbox ... dentro de 50 años.

  

RACC Assistance

Dons aquesta temporada m’estreno amb les cròniques. Mira que he deixat temps suficient per a que els més lletrats poguessin recaptar punts addicionals i només ha estat una vegada utilitzat pel Fulgui.

Ah si! LA COMPETI va començar l’1 de setembre i, a part de la pujada pel PIN, no tenim notícies de les sortides que es fan des del maresme. Haurem de demanar evidències per actualitzar les seves dades.

De la Competi, que voleu que es digui. Això segueix sent un monogràfic per part de l’injust vencedor de la temporada passada, en Sebas no es deixa ni una sortida i cada vegada en demana més. I no és perquè estigui avorrit, des del restaurant del First Dates, en Juanjo ens comenta que la seva activitat vespertina cada vegada és més intensa.

Pot ser la imminent tornada de l’Efrèn el pròxim cap de setmana començarà a minvar tan fèrria voluntat.

I més noticies, per fi localitzaren la peça de recanvi que li calia a l’espatlla del Josep i divendres ja li van instal·lar. Des d’avui comença el compte enrere per a veure’l de nou a sobre de la bike.

A excepció de la pujada Montserratina la resta de sortides que hem fet han estat de principiants. Tot i així encara es veuen dues velocitats a la grupeta: la dels pro i la meva. No hi ha manera, cada vegada els veig més lluny.

I avui que ha arribat el fred i que he pogut portar l’equipació oficial, els elements s’han confabulat contra mi per perdre’m la millor part de la sortida:

Amb traïdoria i nocturnitat en Sebas va canviar l’horari i lloc de la tradicional cita setmanal, de poc no me la perdo (crec que més d’un despistat no ha pogut venir). I hem de consultar amb el servei jurídic per si aquest fet podria suposar una sanció en l’atorgament de punts per a la Competi.

Al PIR 3 només vàrem acudir en Manolo, el David, el susodicho i jo. On eren els altres?

De totes formes ja m’anava bé una sortida llarga, tenia un compromís familiars d’aquells que si arribes tard o molt tard, com que no t’amoïna gaire. Però ho havia de fer cap, així que vaig descartar anar al Prat per fer l’entrepà. L’alternativa era fer el croissant al Kakao dels Hostalets, també sortida coneguda com la sortida del “palo”.

I sortíem, com us deia, a dos velocitats. Patir fins als Hostalets tenia la seva recompensa, la tornada era per la Beguda per gaudir dels corriols de baixada.

Però abans de poder tastar les delícies culinàries del Kakao, l’eix de la roldana del canvi de la meva flamant Scott no suportà l’extrema sol·licitació que li estava infringint per seguir la roda dels meus companys.

Desprès d’intents frustrats per intentar resoldre l’avaria i davant la impossibilitat de seguir la ruta, em quedava sense corriols, vaig trucar al servei del RACC (Ràpida Assistència de Ciclistes Cabuts) que en pocs minuts em recollia a temps suficient per poder anar a temps al compromís familiar ben puntual.

Ja veieu, els anys passen però tots seguim igual. Que tingueu una bona setmana!!

Comienza la temporada

 Una nueva etapa empieza en bikedeferro, la competi ya ha comenzado y atrás ha quedado un verano tranquilo de salidas y hermandad. Hay quien salía a caminar, otros salían por la noche, otros seguían fieles al Domingo, pero con calma y sin presiones. Pero hoy, la cosa ha cambiado, todos queremos quedar el primero y haremos lo que haga falta para conseguirlo. 

 Lo peor que puede hacer un biker cuando suena el despertador es apagarlo y tener la certeza que un par de minutos más en la cama te ayudará a despertarte mejor. Aunque es cierto que lo hace, no han sido dos minutos sino treinta, así que ya empezábamos mal. Menos mal que vivir al lado del punto de salida, me dan unos minutos extra que bien me han ayudado a llegar puntual a la cita. Allí ya estaban el Sebas, ganador de la competi 2024 - 2025, el José y el Bartu. Como aparación estelar ha pasado el Manolo con su bici amarilla liderando a un grupo de carretera y que posiblemente pondrán a parir toda el rato por el ritmo que llevaba de buena mañana.

 La salida muy tranquila, una subidita al Bruc, paradita en el Juanjo que nos ha traído los croissanes recién hechos y en un par de minutos y otra vez para abajo. 

 Me ha sabido mal que no fuéramos más? Ahora no, cada biker que se queda en casa se aleja de tener los puntos necesarios para liderar el campeonato que actualmente y gracias a estar escribiendo estas palabras lidera un servidor y como para que sean válidos los puntos aquí una foto.

 

No quiero mal a ninguno y ojalá nunca os pase nada, pero disfutad de la vida, salid hasta tarde con la familia, amigos, amigas o con el perro. Bebed mucho, disfrutad de una buena resaca el Domingo por la mañana que mientras lo estéis haciendo yo seguiré sumando puntos. Y como siempre me gusta teneros un poco informados de la actualidad de la red, así estarán las madres mañana cuando los críos comiencen el cole

Alguien conoce el título de la canción? un clasicazo que se ha versionado al español en los 60 - 70.

Buen finde y hasta otra entrada

First Dates

 Bones Bikers,

 En plena pretemporada i ja comencem a escalfar motors de cara al 31 d’agost, data que començarà una nova edició de La Competi.

Aprofitant la sortia multitudinària d’avui (només ha fallat en David que estava donant-ho tot a sobre de l’escenari de Canet Rock), hem estat perfilant les regles de la nova edició. L’objectiu, que pugui guanyar d’una punyetera vegada aquesta classificació.

Un ocellet ens ha explicat que el casinet del Bruc s’ha convertit en el restaurant de la temporada d’estiu de First Dates. Dissabte van veure com una parelleta ben acarameladeta prenia un refrigeri sota l’atenta mirada del Juanjo i d’un convidat de luxe (que és qui, amb ajuda de la XatiGPT, ha redactat el primer esborrany de les regles de La Competi). Tots ben atents perquè la parelleta de ben segur que repetirà.

També hem parlat de la proposta per l’stage de dos dies per la cloenda de la temporada 25/26. Tothom està il·lusionat i aquesta vegada en Sebas diu que es llençarà a la platja amb banyador o sense. La conversa, diguem-ne que s’ha desviat quan parlàvem de portar matalassos inflables, on han començat a deixar anar la imaginació a uns extrems que censurarien el contingut del bloc.

I si, avui m’ha tocat el rebre, quina colla de malvados, han pujat a un ritme molt més viu que de costum (suposo que com que ha començat El Tour, tot s’encomana), quan aconseguia reunir-me amb ells, les orelles no em paraven de xiular... Fins i tot se’ls hi ha afegit un que portava una e-ktm.

Això si, baixant, han perdut molt, inclús el Manolo es queixava de la falta de ritme.

Se m’ha acudit fer en solitari un dels corriols alternatius a la pista i, per culpa dels esbarzers, els braços se m’han quedat amb més rascades que l’esquena del tortolito de First Dates.

I parlant de molt temes, dons resulta que ara començarà el 20è aniversari de la primera sortida de la colla (jo no havia nascut), el més d’agost farà 15 anys de la primera crònica Bikedeferro i això ho hem de celebrar.

Havia pensat en un sopar de germanor, una barbacoa, però què carai, que millor gest de camaraderia ciclista que donar-me un cop de mà a la mudança aquest mes d’agost. Us guanyareu el meu respecte incondicional i la meva estima.

 Us deixo amb la imatge de la ruta d’avui:

 

Go, go , go, let's go!! 

PD: Qui vulgui, dimarts vespre sortida a les 21:00 fins la Vinya nova

EL MARINER

 Bon dia Bikers,

Si fa molts dies que la vam fer, però encara m’estava recuperant de l’esforç de la pujada a la Creu de Canet, qui era qui deia allò de “que no estamos tan mal?”

Bé, la lectura és que, a partir d’aquí, la cosa no pot més que millorar, ja hem tocat fondo i ara tot cap amunt. No sé qui es va inventar aquesta frase, però no seria millor dir que ara tot fa baixada?

Desprès de moltes setmanes coordinant la logística, que si portabicis, que si furgoneta, que si anirem a dormir a casa del Carles, ... finalment van optar per l’opció menys sostenible i vàrem anar amb cotxe particular, això si, en parelles.

La ruta, totalment adequada a l’estat anímic del grup i d’extrema dificultat per al meu estat físic.

Corre un vídeo (manipulat) en el que diuen que em vaig aturar a mitja pujada a la Creu de Canet.

Que puc explicar-vos que no sabeu, la sorpresa del Carles al aturar-nos a Sant Andreu de Llavaneres per fer el primer cafè, quan encara no havíem no sortit? Que baixant corriols encara tinc moltes coses a dir? Que pujant pista no em queda alè per poder dir res? Que ens va anar d’un no res de redecorar un mini?

La variant acabem la ruta tot fent una paella i una remullada a la platja, ha arribat per quedar-s’hi.

No hi ha millor colofó per iniciar el període estiuenc sense la pressió d’actualitzar “La Competi” i l’any vinent ens han promès un “stage” de dos dies: Carles, se’t gira feina!!

Aprofito per comentar-vos que aquest divendres, si les tempestes ho permeten, iniciarem els divendres de farra: sortides nocturnes en bike per sopar al Bruc (encara que l’amiga brasilera del David ja no hi sigui).

També que iniciem la nova secció Bikes and Gadgets (encara en construcció) on presentarem els projectes que des del club i amb finançament de la Comissió Europea, estem desenvolupant, com ara les “ulleres piboneres” o la “polsera pajillera”.

L'arròs covat

 Bon dia Bikers, desprès d’una setmana sense crònica tornem-hi de nou.

Perdoneu però les celebracions de la 28a lliga m’han tingut molt ocupat i no he trobat temps per poder fer una crònica mereixedora de les vostres benvingudes crítiques.

I sí, La Competi tampoc estava actualitzada, no patiu perquè ja està tot comptabilitzat i em sembla que el resultat està dat i beneït.

Només un hipotètic triple empat en caigudes sumat a un Cogulló extrem podrien canviar el que sembla més que evident: el Fulgui i l’Efren baixaran de la classificació.

Però no ens despistem i anem pel contingut.

Gràcies al festival d’Eurovisió arribava amb més de 20 minuts d’anticipació al PIR3. No suporto aquests tipus de festivals i a les 10:00 del vespre ja estava sobant.

Feia una mica de fresca, tot i que, amb uns maniguets i una rebequeta, la sensació era confortable.

El primer en arribar va ser en Sebas (que volia sumar el punts per puntualitat continuada), al poc temps en J. Sicília i quan encara faltaven 10 minuts per a les 8:00 arribava el Manolo.

Ningú més s’havia manifestat, érem els que érem i començàvem la ruta.

El primer escull va ser travessar la riera Margerola al seu pas per pont d’Abrera. El cabal era abundant, les aigües tèrboles, molt tèrboles. Diguem-ne que la barreja de les restes del botellons de la nit anterior, sumades amb tot allò que baixa de Can Rial, fan un líquid radioactiu altament tòxic que desfà al contacte qualsevol element orgànic. Vaja que ficar-hi el peu no era una opció.

Desprès de fer el cabra per sobre de les roques, i encarant-nos cap al túnel, rebia la trucada del Toni que es queixava que no hi havia ningú a l’hora convinguda.

Sincronitzàvem rutes per trobar-nos en marxa i prosseguíem el camí.

Haig de confessar-vos que, desprès de la trucada, algú del grup va refermar la idea que la ruta estava escrita i que ningú i repeteixo, ningú, no la canviaria.

I ara tocava pujar fins a la Beguda, com sempre, els corriols de la iaia eren la millor opció, malgrat les ortigues que ens recordaven la seva vigorositat deguda a les recents pluges.

Jo havia promès 10 punts extres a aquells que fessin el corriol sense posar peu a terra i en J. Sicília s’ho va prendre tant a pit que, quan ens vam aturar per deixar passar una bellíssima runner, al no treure el peu per sustentar-se, va caure de costat (aquesta tècnica la domina la meva parella, se n’oblida de treure el peu del pedal quan s’atura).

Sortint del corriol m’estranyava que en Toni no  ens hagués donat caça, trucada i, com era de suposar, ja ens havia superat. Ell ja era a Masquefa.

Des de Masquefa, en comptes d’anar per la riera, preníem la via que hi ha al costat de la carretera. Segons el Toni, “sortida verano azul”.

Perdia de vista el grup, malgrat no haver pràcticament desnivell. Fins a que de cop un bol·lard de fusta impactà violentament contra el Manolo. Però, com que no l’havia vist?

Fent el croissant al KAKAO dels Hostalets es va explicar: aquests dies, per a que sàpiga quina és la ruta que han pres els del davant, deixava anar unes engrunes de pa. Com que avui venia el Toni que li agrada esmorzar bé, hi havia el risc que se les anés menjant pel camí. Per tant una alternativa era deixar un rastre de sang per a que els pogués localitzar.

La tornada més tranquileta, de nou cap a La Beguda per les vinyes, corrol de la iaia i desprès una mica de riera plena d’aigua tòxica per no arribar a casa nets i polits com quan havíem sortit.

Resumint. queda menys d’un mes per al Mariner i jo ja ho tinc clar, em prendré l’arròs covat, no hi ha manera de moure l’scott.

I les fotos de la sortida:

Vols dir que ha sortit?

 

Quina pinta!!

Sí, no és un holograma

El David que ara fa hores extres a GLOBO

PD: El proper cap de setmana  jo no surto, podeu aprofitar per escriure la crònica i fer fotos (si no, no hi ha punts)

Go, go, go, let's go!!