Sense croissants

Ara que ja s’han esvaït tots el misteris, ja podem parlar obertament del preuat premi que se n’ha dut el flamant guanyador de La Competi 25/26

Sembla que sigui fàcil, però tot ha estat gràcies a l’aparició del nou biker al grup: l’Antonio.

I no li heu de traure mèrit, amb el poc material gràfic del que disposava, ha estat capaç de confeccionar una imatge, segons el Manolo a escala 1:1, que ningú no dubtava que era en Sebas.

L’Antonio diu que se n’ha aprofitat d’un munt de programes que utilitzen la IA per introduir els codis necessaris a la impressora 3D, però és que a continuació s’ha de fer tota la part artística en l’aplicació de la pintura: el color de la barba, el to de l’equipació. En definitiva un munt de treball i el resultat, espectacular.

Tant espectacular que, el que abans era un acte de lliurament de diplomes, s’ha convertit en el recel de tots els bikers que ja estan frissosos que comenci la nova temporada per intentar aconseguir aquest gallardó.

No tot són bones notícies, la Direcció ja ens ha fet coneixedors que, por poder mantenir aquest nivell del Club, hi haurà un increment notable de les quotes anuals (a l’estil de la quota que han hagut de pagar els socis sense seient que han volgut anar al camp a veure el clàssic).

I avui que hem fet?

A part de plegar ràpid per poder fer el lliurament del premi, dons el de sempre, però aquesta vegada érem una bona colla: Fulgui, Sebas, J. Sicilia, Antonio i fins i tot també ha vingut en Manolo que està en ple pla renove de la flaca. De fet n’estic convençut que avui, cada vegada que el veia, havia canviat el model de la MTB.

Jo portava la meva nova joguina, que haurem d’utilitzar el dia que ens arribi la nova equipació. Esperem que aquesta vegada tots podem encabir-nos sense gaire esforç (depèn de GOBIK) i la idea es la de fer diferents vídeos i imatges de tota la colla.

Dons si, hem estat testant el mode follow, que, si no vas gaire ràpid i el camí es prou net, dons funciona.

El problema és el de trobar-te amb algun corriolet amb branques random pel mig i això és el que ha passat. 

Per sort, no ha quedat malmesa la integritat de l’equip i hem pogut continuar.

Pitjor han estat les expectatives del gruix del grup, avui el subministrament de croissants de xocolata ha fallat, probablement degut a alguna de les campanyes bèl·liques a les que, malauradament, ja ens estem acostumant: Ucrania, Gaza, Irán... Sort del Juanjo que ha hagut de treure els dallonsis i n’ha fet truites per la majoria.

Però les desgràcies no arriven soles, en David, que avui estava a Berga, també ens ha dit que els del KaKaU han tancat portes definitivament i ja no podrem gaudir dels seus croissants davant la porta de l’església als Hostalets.

I avui fins aquí, vaig a editar vídeos a veure si surt alguna coseta entretinguda.

ES ALERT

El proper 8 de novembre comença la nova temporada de “La competi”, i quin al·licient millor que començar amb els 300 punts que tindran aquells que m’acompanyin a cercar el nou PIN de la Montserratina.

A la darrera reunió del consell d’avis que es va fer al Casal del Bruc, fins i tot es va proposar de donar 10 punts addicionals per cada PIN que es pugui acreditar de temporades anteriors. Començar marcant diferències pot-ser trencarà la dinàmica de les dues edicions anteriors.

Si, i és que el guanyador d’enguany està un pel «subidito», fins al punt que a la penúltima sortida em digué que estaria bé d’anar al Cogulló perquè es volia «provar». Sí, sí, el Cogulló, la seva bèstia negra, la sortida que feia que ens maleís només plantejar apropar-nos.

I sortíem puntuals a les 8:00 direcció a la barrera, perquè les tradicions no s’han de perdre. Aquesta vegada el grup el conformàvem «el campió», en Josep Sicilia, en David, el Bartu que va aparèixer quan ja no l’esperàvem i el que té un munt de maldecaps per poder fer funcionar la plataforma de comandes de Gobik.

Aquesta vegada, desprès d’una nit de dures negociacions amb el Juanjo i, perquè no dir-ho, d’alguna pujadeta de to (ja us he dit que està subidito), en Sebàs s’assegura que els croissants de xocolata fossin els del forn de pa, no aquells industrials de l’última vegada que posaven en perill el lloc habitual d’avituallament.

A l’alçada de La Revolta, el meu mòbil comença a sonar:

ES ALERT: Alerta vermella per problemes amb el desviador del plat.

Només em sonà a mi, la resta dels meus companys van amb monoplat per tant no en van fer cas i el camí veïnal a Collbató es tornà en el camí infernal. Quin desastre, aquest del ES ALERT no s’equivoquen (vale, de vegades en fan un gra massa). El plat gran no volia entrar, pujava, baixava, xisclava... Impossible agafar ritme en aquestes condicions. El més adient hauria estat tornar cap a casa, però l’objectiu de la Montserratina és massa llaminer com per deixar-lo escapar.

Amb més pena que glòria seguia d’aprop el grup, aprofitava per xerrar amb el Bartu (a veure si el convenço per que es compri una e-bike), al ball de san Vito del plat, ara s’havia afegit la pinyonera

I tot just entrar al tèrme municipal del Bruc_

ES ALERT: Alerta vermella de sabotatges dels teus companys de ruta.

D’aquesta no en vaig fer cas: els meus companys?, sabotatges?, si sóc la persona més estimada amb diferència de la colla (desprès de l’Efren que és advocat i ens la pot liar parda), si soc el putu Boss!!

M’esperaven on sempre, en el replà on ens hem fet tots el reportatge fotogràfic. El Lider se m’apropà decidit, en Josep i el David em van fer una maniobra de distracció i, sense gaire temps per adonar-me, decidiren de reparar aquest canvi tant ballarí.

Perquè no em faré cas de les alertes? El resultat: el canvi no ballava però havia perdut el pinyó gran per a la resta de la pedalada.

A can Salses, ens acomiadàvem momentàniament del Bartu que, aquesta vegada si que en esperaria, i arrossegant el canvi fins a la barrera.

Amb el plat petit i només amb una arrencada suau, vaig demostrar a tot l’equip que el descens no és qüestió de cames, és pura tècnica. Sortint l’últim i sense embranzida, un a un vaig anar deixat clavats als meus companys, anava tant cap a barraca que de poc no em fico a l’autovia!!

Al Casinet vaig fer la comanda dels meus companys a la plataforma de GOBIK, ara només calia esperar que els no presents també la fessin, perquè dijous era el deadline.

Dons el resultat ha estat que el que m’havíeu dit per whats no coincidia amb la ordre de comanda que m’han enviat per confirmar des de GOBIK. He refet la comanda i els hi he enviat aquest cap de setmana.

Només em queda un dubte: Els bizums que m’heu fet arribar aquests dies, son per la campanya de micromecenatge de la meva ebike?

ES ALERT: Aquest diumenge les pluges no es deixaran sortir en bicicleta.

Ara sí

Què us ha semblat la nova adquisició?


Amb això no es pateix, es gaudeix de la sortida.

Comprar una bike de segona mà sempre és arriscat i, ho haig de reconèixer, no les tenia totes.

La primera cosa que he fet al arribar al PIR ha estat la de comprovar que ningú no venia amb torxes (corre una maldició que diu que en MS cremarà la primera e-bike que aparegui a la grupeta).

Ara només calia esperar la resta del grup. Com era previsible, només es va presentar el guanyador de la competi d’enguany (es veu que està esperant que algú li lliuri el premi de la temporada 25-26).

I sortíem...

Tot i que em van assegurar que la bateria era nova, no era qüestió de buidar-la a les primeres de canvi, així que sortia amb mode «eco».

Genial!! seguia el ritme del Sebas sense perdre roda i mantenint una bona conversa (els detalls de la conversa no són aptes per aquest blog, tot i que estem pensant en obrir una secció de luxúria i actes pecaminosos).

Sense suar i sense pujar a les 100 pulsacions pel pedaleig ja era a Collbató.

En arribar a l’Alzina Centenària, vaig canviar al mode «normal». Feia gràcia veure com el meu company de ruta suava la cansalada per no perdre’m de vista... je je, que se sent ara?

Sentia de lluny uns grunyits que m’anaven maleint a mida que em distanciava d’ell, però un dubte m’aterrava: i si em quedo sense bateria?

Per allò de que no se sap mai el que pot passar, decidí baixar el ritme i arribar plegats a la caseta blanca.

LI vaig demanar permís per provar el mode «boost» i nens, que voleu que us digui, volar a sobre de la bike, quina sensació, movent-me tota l’estona amb la zona aeròbica, sense patir: Quina passada!!

Foto de rigor i...


... algú em va picar a l’esquena.

Era l’Antonio, que em despertà d’aquell somni i que em demanava que li tornés la seva e-bike.

Havia estat només un miratge, com sempre el que patia, grinyolava, suava la cansalada i grunyia sobre la bike havia estat una altre vegada jo.

Per sort érem a la barrera i tocava baixar.

Encara que en Sebas no havia fet la reserva, en Juanjo tenia croissants de xocolata, però amics, no eren de la fleca sinó d’un proveïdor de pastes industrials.



Per les reaccions del Sebas, em sembla que tornarem a esmorzar a la fleca.

De tornada, aprofitant la inèrcia de la meva bike encapçalava el descens a una velocitat, diguem-ne, poc apropiada. De poc em menjo un senderista amb mobilitat reduïda. Ostia!!, era el Josep A. al qual agraeixo que no hagi desvelat el misteri de la bike que us tenia intrigats.

Per cert a l’Antonio l’he afegit al grup i que no pateixi per les torxes del Manolo, això només aplica a les velles glòries del grup, es a dir, a la bike del Fulgui.

Go Bikers!!

Millor mal acompanyat que sol

Sí, sí companys, aquesta és la frase dilapidadora que en Sebas deixà anar desprès de la sortida de diumenge. Però anem a pams.

Després d’una setmana fent bondat amb el menjar i beure per allò de no tenir brots, el dissabte enviava el típic missatge de whats: Demà qui s’anima?

En Sebas i JS (he posat el nom codificat per a què ningú no se senti al·ludit), confirmàrem la seva presència.

L’Efren la setmana anterior ens havia assegurat que ens acompanyaria, així que, li vaig enviar un missatge privat. Em va contestar des de Sardenya, on estava gaudint d’una escapada de cap de setmana en parella i que declinava la seva assistència. Vaja, tocaria anar a remolc un cop més.

En Fulgui, que la setmana anterior no havia sortit per lesió, tampoc deia res.

NOTA: La lesió del Fulgui ha estat deguda a un greu accident mentre practicava freestyle fa dues setmanes desprès d’acomiadar-se de nosaltres.
Aquí crec que he d’aturar un moment la crònica per recordar-vos que és molt important que, si aneu sols, no prengueu corriols complicats ni descensos vertiginosos. Això s’ha de fer en grupeta per assegurar-nos que, si passa res, almenys ho tindrem enregistrat a la GoPro.

I continuant amb la crònica, arribava al PIR ben d’hora per poder donar la merescuda benvinguda als meus companys. Però només es presentà en Sebas. Havia tingut la sort de que la seva parella estava fent la Matagalls-Matadepera i aquesta vegada no li havien obligat a complir amb les «tasques domèstiques»

Em confirmà que en JS, li havia comunicat en privat que no assistiria.

I aquí es van encendre totes les alarmes:

• Sospitós l’excel·lent rendiment dels S Brothers (els tres), en teoria sense entrenar.
• Sospitosa la inesperada grip de la setmana passada.
• Sospitós que en M.S. no aparegui en tot l’estiu.

Un ocellet ens ha dit que li ha semblat veure tràfic de bosses de sang des de la casa de MS a les de JS i AS, receptades per un tal E. Fuentes. Altres fonts apunten a que, no és que no surtin, sinó que se’n van a entrenar d’amagatotis al riu.

Sigui com sigui, alguna cosa estan amagant.

I així tot comentant i especulant arribàvem a la barrera. 

Descens ràpid per fer el cafetó (aquesta vegada no hi havia croissants) i cap a casa tot fent uns quants corriolets.

Per cert, al camí veïnal ens van trobar al Bartu que havia sortit tot sol.

Aquest diumenge, si l’ocellet Fulgui s’ha recuperat, intentarem aclarir la trama S. Brothers.

Feu bondat!!

ALONE

Aquesta vegada ningú no va respondre a la crida setmanal de la sortida.

L’equip Sicilia’s brothers de baixa per malaltia (hauran de presentar justificant del metge), en David que estava atenent a un familiar i no assegurava res, en Fulgui lesionat i el Sebas…

...Sebas, ens estàs donant molta enveja!! Ja ni ens en recordem de què es això que no et deixin ni sortir del llit. Ara que penso, a mi no m’ha passat mai…

Vaja, que semblava que un altre cap de setmana sense sortida. Jò no estava gaire fi, però què dimonis, si vull sortir amb els BIKEDEFERRO, m’haig de posar en forma.

Sense el neguit de no perdre’ls de vista, vaig inflar les rodes a una pressió confortable (1,9 bar), que no em transmetés tota la irregularitat del terreny (normalment la deixo a 2,5 bar per reduir la fricció de rodada).

A les 8 al PIR hi era en Bartu, no aniria sol. Com pintava que ningú més faria acte de presència, sortíem puntuals.

Jo anava obrint via i en Bartu em seguia, de vegades a roda i altres deixant una mica d’espai. No ens aturàvem. Collbató, cementiri, Bruc residèncial i finalment el Bruc.

Ell decidí d’anar a fer un cafè i un croissant i jo, amb bones sensacions, vaig provar d’arribar a la barrera.

Com podeu suposar, el ritme no era asfixiant i estava gaudint de pedalar. Sense adonar-me ja estava a dalt i ràpidament baixava cap el Casinet per retrobar-me amb el Bartu.

En Juanjo em digué que no hi havia anat. Cafetó i cap a casa, però com? Tenia tres possibilitats:

1. Directe per carretera
2. Vinya Nova
3. Span Deck

Que carallo!! estava gaudint de la sortida i una mica més d’esforç no em faria mal, així que, recordant vells temps, creuava la carretera per fer uns quants corriols.

Arribava a casa sense cap incident remarcable i havent-m’ho passat d’allò més bé amb la Bike.

Ja tinc una fita entre cella i cella, repetir i gaudir, però al vostre ritme.

Go Bikers!!

Diumenge de resurrecció

Germans, germanes, bikers...

Dons sí, hem tornat i no al tercer día, si no desprès d'un llarg període de recolliment interior dedicat a la reflexió i a la recerca del sentit.

Perque...

...quin sentit té matinar els diumenges per sortir a patir com si fossim els costalers fent els pasos de les cofraríes?

...com podem fer per no caure a la temptació de les ebikes?, 

Vale, tot aquest preludi era per a que servís com a excusa de no haver actualitzat el blog des de novembre!!!, osti com passa el temps, si ens ha donat temps d’iniciar una guerra i de tornar a la lluna, fins i tot Esparreguera està sent trending tòpic al telenotícies

I d’aquest darrer punt permeteu-me una puntualització, la nova cursa aeroespacial no ha estat iniciada pel temor que els xinos trepitgin el nostre satèl·lit, la NASA estava preocupada per les llargues excursions del Manolo, en Jose i el Sebas que, cada dissabte, superaven una nova fita d’ascensió i posaven en perill el predomini nordamericà sibre la Lluna.

I, parlant de bikes, que ha passat? Dons el dia de la marmota, en Sebas de nou liderava la competi i com això era més avorrit que els darrers mundials de Formula 1, hem decidit de no actualitzar-la per una temporada. Els diplomes sí que els tindreu quant fem la passejada per Arenys.

I la resurrecció de qui ha estat? Dons la veritat és que ens hem quedat bocavadats aquest matí quan hem vist arribar un biker que, no només portava roba d’estiu, sino que se’ns presentava amb un top suggerent que a més d’un se li ha anat el cap.

I fent memòria, aquest top també li hem vist portar més d’una vegada al Josep Aniento que ja ha iniciat la seva recuperació i d’aquí a poc el tindrem circulant pels nostres voltants.

Dons això, que l’Efren ha tornat i amb ell les maniobres del «loco Ivan» (he estat a punt d’anar a terra) i les xerrades interminables amb el Fulgui que despertaven l’aletargament de la fauna del montserratí.

Per cert Efren, el títol de la peli era «el método Knox» que, si no l’heu vist, us la recomano que segur que és molt millor que qualsevol d’aquestes sèries que us tenen enganxats.

Per últim, recordar-vos que aquesta setmana farem la comanda de l’equipació d’estiu, a veure si amb una mica de sort ens arriba el mes de juny.

Us deixo amb dos imatges de la sortida d’avui i falta una imatge que era la de la caiguda del Sebas al corriol que la GoPro ha decidit de no gravar per respecte al lider indiscutible de la classificació.

 

Aqui falta el Fulgui 

 

 

Gaudiu de la setmana bikers!! 

Gran hermano "BIP"deferro

 A ver, voy segundo por detrás del Sebas en la competi y la única manera de ganar al Sebas es hacer que no venga ... y para eso tengo que hacer alianzas como sea. Si convenzo al Manolo (que es y será mi archienemigo) para que reviente a caminar al Sebas y al José los sábados, ellos no podrán salir el Domingo en bici y quedaré primero en la competi. Y como el Manolo no fué a la Montserratina, tampoco será un problema para ser el primero. Si además, cuando haga las crónicas pongo que el Sebas no ha venido, puedo engañar al Ferran para que no sume los puntos al Sebas.

Tengo claro que tengo que hacer ....

Esta mañana me he levantado a las 06:30 de la mañana para salir en bici, era de noche, hacía frío, pero nada de eso me desanimaba para salir un Domingo en bici con mi gram amigo Manolo. Y allí estaba, con una sonrisa de oreja a oreja y con ese buen sentido del humor que tiene que nunca hace daño a nadie. A mi lado estaba un chico que al momento se fué porque tenía que lavar un coche que pocos han visto y del que ha hablado muchísimo y otro con la autoestima por los suelos, por haberse tirado parte de su vida comprando miles de litros de alcohol y haciendo trabajar como esclavo a su hermano. Se dice que iba a venir el David, pero por alguna razón que aún desconocemos iba a venir tarde. Salimos los cuatro dos hacía arriba porque finalmente el viento nos obligó a dejar el río para otro día. El ritmo era alto, siendo Manolo el líder no podía ser de otra forma, siempre pensando en la capacidad del grupo por esforzarnos y superar nuestros propios límites. La subida como siempre tranquila y temprana. En la valla por desgracia para mi, nos separamos, unos se iban a darle duro a los carbohidratos en el bar del Juanjo, mientras yo preferí seguir un poco más hasta Castelloli.

A la vuelta, me pasé por el bar a ver si todavía estaban los tres Manolo, pero para mi tristeza ya se había ido. Al David, ni lo vimos y ha enviado una foto que sospecho que no es de hoy, juzgad vosotros mismos ...

Ni sale él, ni el periódico del día ni nada, os dejo un par de fotos más para que os entretengáis.

Por último y como siempre me gusta daros un poco de cultura de youtube os recomiendo el libro (o la peli) de 1984 de Gerorge Orwell en la que una sociedad vive atemorizada por una presunta guerra y donde el "gran hermano" manipula la información para mantener siempre vivo este miedo y la gente actue como se le ordene sin decir nada. Esta escrita en el 1947 - 1048, pero se puede traspolar a la Europa de hoy en día. Aunque me gusta más la crítica de Feijoo, que seguro que se lo ha leído y como el título se llama 1984 ha interpretado que se escribió el mismo año. Por esa recgla de tres, os recomiendo jugar al Cyberpunk 2077 que saldrá para la play, xbox ... dentro de 50 años.