La Titan Desert o la prova no superada...

Les 5 del matí, no ha sonat el despertador però estic despert. Com sempre els nervis per no quedar-me adormit han fet que la vigília de la "fita" no hagi descansat prou bé.

El dia despertava fred, despertava? si els únics que havia al carrer eren els joves que a aquella hora tornaven d'una nit de farra, deixant un rastre embriagat al seu darrere.

Quan he baixat tots ja estaven pujant les seves flamants bikes a la furgo. Pugem al cotxe i cap a Santpedor, on any rera any en Jordi ens espera a dos quarts de set per acompanyar-nos fins a la línia de sortida (quina matinada li fem fer!!).

A mida que ens apropàvem a Berga, els nostres ulls observaven el cel amenaçador i el descens progressiu de les temperatures, ui que ens plourà o nevarà !!!, tant de bó...

Fem un cafetonet per animar-nos i escalfar-nos, quatre estiraments, recollida de la tarja de pas, i som-hi!!

No havíem acabat de seure a la bici quan en Pali s'acomiada del grup, desitjant-nos una bona pedalada i demanant que no li fem esperar gaire a la línia d'arribada.

Començo a pedalar i l'única que em seguia era l'Alessandra. Dani, Efren i Sebas, coneixent el meu objectiu han decidit que no volien anar al meu ritme i es feien els ronso pels carrers de Berga. L'Alessandra finalment decideix d'esperar-los, i sense forçar la màquina he començat sol l'aventura d'enguany.

Ja de bon començament m'he adonat que aquest any tampoc, el dia s'anava aclarint, el temps sec d'aquestes darreres setmanes havia convertit els camins humits del Bergadà i de Bages en pistes i corriols plenes de pols i dunes, més típiques de la Titan Desert que de la Berga - Santpedor.

La pols en suspensió que els riders que m'avançaven pràcticament no em deixaven veure el camí, fins que de cop, al corriol de Trullàs, ens hem vist obligats a aturar-nos i fer cua.

Mentre increpàvem als CAPULLOS que se saltaven la cua, he vist a l'Efren i Sebas, aturats uns 150 metres darrera meu, ells també m'han vist i m'han sentit com els cridava, però com aquell que no vol la cosa s'han estimat més mantenir una conversa amb unes noies que hi havia al seu voltant.

Després del corriol he accelerat la marxa, un parell d'ensurts han fet que no arrisqués més del compte, quina quantitat de pols!!

A Casserres no he fet la botifarra, tampoc tenia gana, esperava poder deixar el gruix del grup per poder ciclar sol en tranquil·litat i veient el camí, però es veu que no he estat l'únic.

Alts trams de pujada suau avançava a un grapat de ciclistes, els mateixos que després en repassaven de baixada (espereu a que tingui una bike en condicions), els mateixos que no m'han pogut seguir al tram de carretera que porta cap a Sant Cugat i després a la Torre del Moro. Per molt que diguin, crec que la pitjor pujada és la que et porta a Cal La Coma, en aquesta supero de 186 pulsacions.

Abans de deixar-vos amb el recorregut i les dades deixeu que us expliqui lo premonitori del cartell de la pedalada:

Sabeu qui és aquest rider que surt volant? Dons el Pali, al que li han hagut de posar dos punts de sutura.

També he fet un vídeo de la meva entrada triomfal a Santpedor (amb la roda punxada nens!!):

Vídeo

El recorregut 2013:

El meu temps:

• Edició 2009 - 4:28:24
• Edició 2010 - 4:51:10
• Edició 2011 - 4:47:10
• Edició 2012 - 4:23:24
• Edició 2013 - 4:15:08

Però les dades del meu ULTRA diuen: 

• Distància: 58.14 km
• Ascensió: 823 m
• Durada: 4:15
• Temps aturat: 23:15 (puto corriol)
• Velocitat mitjana: 14 km/h
• Velocitat mitjana en moviment: 15 km/h

Ei, estic força content, al menys la distància amb el Pali ha estat de menys d'una hora (d'acord ell lesionat, però jo vaig amb un ferro). I així ja tinc objectiu per a l'edició 2014, us apunteu?

I tranquils, que posaré les classificacions i temps oficials així que surtin :D