Deu n'hi do com plovia aquest matí, ens hem despertat dormint una hora menys (ja ho sabeu això del fus horari que ens fa anar despitats durant dos o tres dies), però havíem de complir. Ens havíem compromès a fer La Portals.
Bé, havia en el grup uns que proposaven anar al centre geogràfic (enveja que tenien, que ho varem fer la setmana passada). Nens que se us passa l'arròs.
A mida que ens anàvem apropant al centre de concentració (les pistes esportives de Collbató) el regalim de Bikers que baixava de Collbató cap a casa i ens deia que a dalt plovia molt anava minvant la moral del grup (de fet als que han desertat els han convençut abans del camí veïnal).
I en Josep, en Manolo i jo hem arribat amb cinc minuts de retard a Collbató i, sorpresa!!! Tots els de La Taca (a excepció meva) dins dels seus cotxes queixant-se de la pluja. Com que ja estàvem ben xops, els tres genets hem decidit continuar.
Per desgràcia no puc penjar la ruta ni el temps, en un dels descens vertiginants he perdut el meu pistatxo (l'havia deslligat per eixugar-lo) i d'aquí el nom d'aquesta crònica, en Manolo que curiosament anava darrera meu l'ha vist sortir i amablement l'ha recollit del terra.
L'he reiniciat, però he perdut la gravació del track :(
La setmana vinent quedarem d'hora (7:30) per anar al centre geogràfic de Catalunya.
Salut, artrosi i bici
