Corroning

No sé com ho definiria. Si en castellà li diem “hacer rodillo” en català hauria de ser “fer corro”. Si li volem donar un aire més actual parlaríem de corroning, tot i que els puristes parlarien de fer rollering, que seria una paraula amb estructura més anglesa.

Jo em quedo amb corroning, paraula que d’aquí poc passarà a formar part del nostre il·lustrat diccionari.

Que és el corroning, dons la utilització de la bike a sobre d’un corró. Es similar, força similar a l’spinning: màquina estàtica amb pedals que s’ha de fer anar en ambients força motivadors, de vegades excessivament motivadors, al ritme de la música escollida per un monitor.

El corroning es realitza tot sentint una llista de reproducció de música de forma aleatòria, així que el ritme que has d’aplicar varia en funció de les teves preferències musicals i de la programació del randomize del teu reproductor.

A que ve tant de rollo? Dons que, des de fa aproximadament un mes, estic practicant corroning a diari (l’hora millor no l’explico perquè tothom em titlla de malalt) i, mica en mica, començo a sentir els efectes. Ni de bon tros són espetaculars, son simplement petites millores que sense adonar-te’n vas incorporant.

Aquest diumenge anàvem al Tibidabo, desprès d’un cap de setmana decebedor, faríem una sortida un pel més exigent. Roba d’estiu amb maniguets i paravent (això els que en tinguin). 

Al PIR3 ja hi eren en Cosco i el Sebas. Al poc temps arribaven els germans Marcos per iniciar la nostra ruta. 

En Flores havia dit que pot-ser vindria, tot depenia d’una alineació dels astres i de la lluna plena, però es veu que no s’ha donat.

Baixada per la carretera de les carpes fins a Martorell i des d’allà per l’antiga NII, infestada de semàfors sincronitzats per a que els ciclistes s’hagin d’aturar a tots, cap a Pallejà. 

Rodàvem en grup, fent-la petar. El difícil era donar resposta a les converses quan ciclaves entre els germans Marcos, ja que son capaços de portar simultàniament dues converses totalment diferents.

A Molins, el grup feia una aturada tècnica per desprendre’s momentàniament dels paravents, la temperatura era força agradable, el Sol havia escalfat l’ambient i rodar era una activitat més que agradable. Començava l’ascensió i es marcaven les diferències.

L’Agustí, el Sebas i en Cosco prenien la iniciativa en la pujada, al darrera l’Efren i jo anàvem al nostre ritme.

De seguida l’Agustí es deixà caure per acompanyar al seu germà durant l’ascensió. Jo al davant tenia al Sebas i el Cosco que corba rera corba posaven més metres de distància fins al punt que els vaig perdre de vista.

Sense referències, com diu el Carles, era qüestió de trobar el meu ritme. Aquesta vegada cap ciclista amb rodes gruixudes em va avançar (un dels petits detalls) i jo anava avançant força penya (inclús algun amb flaca).

Em vaig creuar amb el Cosco que baixava a fer companyia als germans Marcos. Més endavant en Sebas havia fet una aturada tècnica per fer nosequé amb un canari.

Des d’allà continuàvem plegats fins al punt de reunió. Varem donar caça a una fatbike, però ens va semblar millor quedar-nos al darrera tot contemplant les grotesques rodes i la perícia del rider que la portava.

Foto finish. L'Agusti celebra la victòria a l'sprint

 Realment se'l veu satisfet per aquesta gran fita

Espectadors de luxe

Quatre fotos, reagrupament i a fer el cim (jo personalment prefereixo anar al Tibidabo en BTT per gaudir de les vistes de la carretera de les aigües). Quatre fotos més i cap a Sant Cugat per ingerir qualsevol vianda per no morir d’inanició.

Hi havia una foto millor però no ha sortit

Baixada ràpida (hi havia gana) no calien ni paravents ni maniguets i ens aturàvem a un bar anomenat Akelarre, ben custodiat per dues amfitriones, tant ben custodiat que el grup decidí que a partir d’ara serà punt de pas obligat a les rutes cap a Barcelona. 

Sortíem esmorzats cap a casa, i aquí el segon petit detall, em trobava bé, francament molt bé, tant que esperonat per l’Agustí vaig incrementar el ritme des de Martorell per la carretera de les carpes i desprès pujant cap des d’Olesa cap Esparreguera. 

Ara toca consolidar, seguir treballant el corroning per poder fer amb èxit les properes fites del mes de juny.

Per cert, diumenge vinent tenim sortida Bikedeferro 5.0 amb esmorzar. 

AUPA ATHLETIC