Preparando los JJOO

Ja han començat el jocs olímpics i els meus companys sembla que es vulguin preparar per participar a la prova de BTT.

Això és la representació del que hem fet aquesta setmana:

Dilluns BTT: 27 km fins al camí de les batalles, baixant pels italians
Dimarts Carretera: 38 km per anar a Vacarisses
Dimecres: descans
Dijous Carretera: 38 km per anar a Vacarisses (només ha sortit en Manolo)
Divendres BTT: 13 kmestirada de cames fins a Collbató (m'ha acompanyat el Guillem)
Diumenge:
- Fulgui: ha estat amb les bessones i no ha pogut presentar-se.
- Dani: a Eivissa amb l'Alexandra
- Pepe: No hi havia esmorzar previst i ni s'ho ha plantejat
- Pepe Flores: S'ha presentat amb el cotxe dient que tenia compromisos ineludibles
- Benjamins: tenien master de playstation
- Pali: (transcripció literal):
El dissabte: Hola, estic a Saldes-Pedraforca, he fet una ruta de 90 km per carretera. ha pujat fins al coll de port i he fet la volta (90km). El diumenge: Saldes. Castellar de N'Hug, Coll de la creueta (1888 m). S'ha quedat a dinar a Castellar.
En definitiva hem sortit els germans Sicilia (els dos grans) i jo. Hem fet la llarga i quan enfilàvem per pujar a Can Maçana en Josep s'ha quedat sense frens, i no hem pogut fer la trialera ni els italians com havien previst. Ens han sortit uns 43 km a un ritme força bo.

Total de la setmana: 121 km (tremola Hermida). Bueno si Manolo 159

Ah, i no hem torneu a deixar sol amb el Sicilia perquè no han parat de parlar de temes de feina en tot el camí.

La setmana vinent pujaré a Montserrat per carretera (va i ho dic en veu alta davant del Manolo, no n'aprendré mai).

Recortes

Ni Caballero Oscuro ni res de res.

D'això no es pot dir que és una pedalada, sinó que una excusa dolenta per anar al bareto a prendre birres i posar-te com un bacó.

I mira que hi havia prou gent: els germans Sicilia al complet, el seu cosí, en Pepe (si el que s'estima més anar a squash que en bici) , en Dani i els benjamins (Guillem i David).

L'únic que tenia un compromís era jo que havia d'acompanyar a ma filla a Tàrrega a dos quarts de dotze (no, s'ha de buscar el amics a més de 75 km de casa).

I és que la pedalada ha estat una sortida (amb perdó) de nenazas: 26 km,  450 m de desnivell acumulat i una punxada amb una grapa.

Bé, que a més ells s'han tornat abans perquè havien demanat hora per esmorzar a "Les alzines". S'han perdut que fent roadbooks sóc el puto amo.

I per acabar-ho d'adobar, no he gravat res de res al vídeo perquè en Joel se n'ha encarregat de gravar 2Gb de negre

Espero els vostres comentaris, i recordeu que jo sóc l'administrador d'aques blog.

Cronicas del caballero Oscuro: Ley Marcial

Després de la canya que els "colegues" em varen donar ahir, avui no pensava sortir a fer un vol. Cap al migdia el termòmetre anunciava quasi 37ºC, el que havia de fer: un dinar ràpid, seure al sofà i veure el tour mentre el cos havia d'iniciar una becaina.

Però no, els meus fills havien pres possessió del comandament de la tele i la meva parella havia ocupat l'habitació o sigui que ni tour ni becaina.

Sort que he rebut un missatge esperançador que deia: a la mateixa hora i al mateix lloc.

I si, he agafat la bike de carretera prometent que arribaria d'hora per fer el sopar.

Les cames si ahir no responien, avui s'han declarat en vaga (suposo que per les retallades). No podia arribar al port del Bruc. En Josep ha decidit intentar portar-me però quan la pendent s'enfilava no havia manera de moure la bicicleta.

I quan hem arribat a la cruïlla de Castellbisbal i he vist que en Cuevas tombava cap abaix, les forces m'han abandonat (com al Caballero Oscuro). He vist l'hora i he girat cua cap a casa.

I encara no havia fet el cim quan he rebut la fatídica trucada. Es veu que havia d'arribar a les 20:10 i ja eren les 20:05.

I per acabar-ho d'adobar, en Cuevas a tornat a punxar (encara tenia claus en Manolo).

Bé la resta ja la podeu intuir. Se m'ha aplicat la llei marcial: res de carretera i les sortides post-posades fins a nova ordre.

Ah el sopar m'ha sortit de nassos, però no ha servit com atenuant.




Ei, us dec una cervesa.

Cronicas del caballero oscuro

Caramb, si que ha donat de si la Nocturna d'enguany. Ja veig que és el que haig de fer per a que el blog tingui una mica de moviment.

Avui, per desgràcia, he sortit per carretera i els meus companys s'han encarregat de deixar-me ben clar des de bon començament el meu baix estat de forma.

I és que Pali, no pots portar al Manolo a veure etapes del Tour, torna endollat, fent atacs continus, i fixant un ritme endimoniat, que ni tant sols el Cuevas pot seguir. Per cert de record de l'etapa s'ha portat uns claus que han fet ple per dues vegades a les rodes del sherpa.

I després de fer un Vacarisses, demà volen pujar a Montserrat o el Turmalet (dependrà de les ganes que tingui el senyor Aniento).

Apa nois, si el consell d'administracíó em deixa demà sortiré. Una última cosa, a qui us recorda aquesta foto?

El desertor - Parte II

Com no podia ser d'una altre manera, tots els participants a la Nocturna ens hem trobat a la sortida. 

N'estic convençut que ha estat quan fèiem les signatures protocol·làries que l'individu ha aprofitat per manipular el sistema d'enllumenat de la meva màquina (sinó no m'explico per què ha deixat de funcionar a l'hora i mitja de pedalada). I tot indica que té un còmplice que viu al 3r 3a del meu edifici.

Hem sortit seguint els grups que ja només ens separàvem 30 segons. I aquí el primer error, el que ha sortit primer s'ha equivocat i tots al darrere. M'he adonat i he fet parar el nostre grup. Corregit el problema no m'he adonat que estava a sobre d'una rodera i... caiguda!!

Hem fet el windows, i us puc assegurar que de nit també es veu com l'escriptori l'ordinador (quan s'apaga -  quin nom més encertat). Aquí és quan al meu germà se li han acabat les piles de les lots de joguina que portava. I tinc una imatge gràfica d'en Fulgui, que ens estava esperant al primer control, amb un somriure sospitós.

En arribar al EADA, el meu germà ha desistit de continuar i ha girat cua. Nosaltres hem continuat pel corriol, i en acabar-lo apagada de llum. La conspiració del de la llarga del Catllaràs s'havia materialitzat.

Però ja em coneixeu, l'únic que m'atura són les luxacions cromoclaviculars de grau 3 o superiors, i vaig decidir intentar seguir amb la prova. Per pujar cap problema, per baixar no tant ràpid, i en el tram seguiu les cintes, quines cintes?

Res, que ens ho hem passat de conya, que en Dani ha vetllat perquè arribés a casa sa i estalvi, i si, que en Fulgui ha arribat abans que nosaltres, tot i que ha signat després.

Ah, i el Santi m'ha diagnosticat el problema de la transmissió: canvi de cadena, pinyons i plat mitjà.

Salut i bici.

  

El desertor - Parte I

El que faré en aquesta entrada es una transcripció literal dels fets, vosaltres sou els que heu de valorar la seva gravetat i actuar en conseqüència:

12 de juny: Els organitzadors de La Nocturna publiquen a la seva pàgina web que ja s'ha obert el període d'inscripció per a l'edició 2012.
Aquell mateix cap de setmana faig un sondeig per conèixer quins seran els components del grup que participaran.
- Josep S. : S'autodescarta. No vol acabar com l'any passat
- Manolo i Pali: Ens anirem a veure una etapa del tour
- Pepe Flores: Assumptes familiars
- Pepe i Miguel: file not found
- Sebas: O chica de Ipanema
- Fulgui: No podré, la meva propera paternitat, Sussana em té molt lligat i em necessita, ....

Total que el Dani i un servidor, enes quedem penjats (la configuració mínima segons l'organització és de tres persones).

19 de juny: Inicio les negociacions amb components de LATACA per formar part d'un grup.

1 de juliol: Montem un grup de 6 persones: Dani, el meu germà, tres màquines de LATA i jo (ai que patirem!!)

7 de juliol: fem un Vacarisses, i en Fulgui no pot ni arribar a Monistrol

13 de juliol: M'informen que un dels de la colla, que li agrada molt còrrer, que va fer la llarga, que té unes bessones que no es mereix, s'ha apuntat amb un altre equip a fer La Nocturna. Vaja, que tot era comèdia i ha estat un seguit de mentides i enganys per no pedalar amb els de tota la vida.

14 de juliol (13:30 h): Hi ha un seguit de comunicacions i amenaces via guatsap respecte al que passarà a la pedalada nocturna.

....Coming soon

Tu eres nuevo, no?

Bé nois, això si que és una sortida de festa major i no per hagi estat una sortida de costellada, sinó perquè feia temps que no fèiem una sortida tant multitudinària. Per fi hem fet un Vacarisses i han vingut: Josep A., Toni Cuevas, Manolo, Josep S., Pepe Flores, Dani i en Fulgui (si el de la llarga de la catllaràs).

Avui no ens ha calgut el despertador per matinar, ja s'han encarregat les nostres filles de despertar-no quan tornaven del concert de les hortes.

Dons sí, hem fet la meva ruta preferida, i ben aviat s'ha posat de manifest que en Fulgui no acaba de portar del tot bé la seva recent bipaternitat, ni tant sols podia seguir el meu ritme (ritme lesionat fondon), fins i tot ha renunciat a l'esmorzar al que ens ha convidat en Flores que avui complia 47 (ei moltes felicitats màquina).

L'absència del dia ha estat en Pali que tenia "otros asuntos". Mireu el seu faisbuk i ho entendreu. Vaja que s'aixeca ben passades les 11 del matí (això també és fer esport).

M'ha fet molta il·lusió quan tot el grup s'ha aturat al lloc on em vaig estimbar per retre'm un homenatge. El que no m'ha fet tanta gràcia és que els meus companys volguessin aplicar un remei del Txumari a la picada que m'ha fet una abella: literalment volien pixar-se a sobre de la meva cama.

Com avui era festa major i al haver parat a esmorzar a mi se m'ha fet tard i no he pogut acompanyar als meus company al pla del fideué (tampoc em fiava gaire de les seves intencions), i m'he perdut l'aterratge d'en Cuevas (que deu n'hi do com té el braç).

A mi m'han sortit uns 45 km. Espero els vostres comentaris. I el titular està dedicat a la nova amiga d'en Flores.

Ah, i la setmana vinent tenim nocturna

La dura vida del ciclista...

Avui havíem de fer un Vacarisses, però el temps no presagiava un dia per fer fites importants. Des de dijous els homes del temps anunciaven pluja a dojo amb rics d'inundacions. 

I per acabar-ho d'adobar en Flores s'ha presentat amb la bici amb el quadre trencat, així que ha hagut de canviar la BTT per la de ciclocross. 

Desestimat Vacarisses i amb els pocs ànims de la resta del grup (avui Manolo només volia estirar les cames després de la matxucada que va fer ahir amb el Pali que, per cert, no s'ha presentat).

O sigui que hem pujat cap a Can Maçana, buscant  alternatives òptimes per a la bici d'en Pepe. A la tanca del camí de les batalles ha començat a ploure i hem girat cua, però la pluja ha fet que en arribar a La Llar haguéssim d'aturar-nos per aixoplugar-nos. I hem aprofitat per fer allò que molts ciclistes fan a les seves sortides: ESMORZAR

Els que no heu volgut venir us ho heu perdut, a més en Josep Sicilia ens ha convidat a un esmorzar "por todo lo alto".

Avui no hi ha dades, ni vídeo, però us deixo amb la imatge de la jornada:

Salut i dieta.