Poli bueno, poli malo

Malauradament, avui engego una crònica de successos. Havia de parlar de una Portals sense posar el peu a terra però no, hem posat alguna cosa més que un peu a terra.

En Vives tenia permís per poder allargar una sortida i ens proposà fer una Portals amb esmorzar a Monistrol.

Tothom s’hi va apuntar, però com els riders van allargar la celebració del títol de lliga del Barça fins a altes hores de la matinada van haver de declinar la seva participació (expectaculars les fotos del Paco i del Cosco a l’after amb la cambrera -les he volgut penjar però la censura de blogger no m’ho permet).

Com això del futbol no m’agrada i com tampoc m’agrada el mon del motor (es corria el GPF1 de Montmeló) jo vaig anar a dormir d’hora i a l’hora acordada estava esperant als companys de ruta. En Vives es presentà amb el Francesc, que ja ha coincidit més d’una vegada amb nosaltres. Acordàrem fer l’edició 2016 amb petites variacions.

La primera va ser la pujada al Bruc fent corriols i escurçant el camí, això si, evitant els trams d’asfalt.

Enfilàvem el tram final del camí de les batalles eufòrics i plens de força, tant que, aquesta vegada si, vaig coronar les ondulades sense cap fiasco.

Barreta i a cercar el trencall de Marganell, però decidírem de prendre el de l’edició 2015, menys perillós i més rodador, craso error!!

Tot i que feia fresca, la temperatura era soportable. el descens per la carretera el fèiem amb celeritat però sense arriscar. El GPS m’indica de girar (estava activada la versió 2016), però seguírem uns metres més per trobar el segon trencall que en Vives enfilà. Dubtes, desconcert i ens aturàvem. Erròniament pensàvem que ens havíem equivocat i que el trencall estava uns 100 m més endavant. 

Volíem continuar per la carretera i aquí es produí el desastre. Per a que ho entengueu, he pogut reproduir els fets amb tècniques de digitalització avançades:

 Nosaltres enfilant cap a Marganell

 Sortíem del camí per anar a cercar l'altre desviament.

Impacte brutal dels riders al mig de la carretera

Quin desastre, tots dos estaven al terre i ben bé al mig de la carretera. En Vives i jo ràpidament els auxiliàvem. 

Desprès d’una primera avaluació dels danys i al comprovar que les bikes no tenien cap avaria important ens vam adreçar als riders. També els vam retirar de la carretera i, al comprovar que ells sí que havien pres mal, trucava al 112.

Quasi un quart d’hora per indicar a la operaria la nostra posició, no hi havia manera de veure les coordenades al GPS. Finalment ens vam entendre, penjava i, a l’alçar la vista, veia el rètol del PK3 de la BP1103 (santa Llúcia...).

Al cap de mitja hora es presenta una parella de mossos (els anomenarem mossos bons) que feien una primera avaluació de la situació i donaven indicacions per arribar a l’equip del SEM.

Diguem-ne que el to conciliador i les ganes de donar-nos un cop de mà per temes logístics era d’agrair donades les circumstàncies.

A la poca estona arribà l’ambulància. El diagnòstic del Francesc era clar: luxació de colze. Li oferiren de posar-ho a lloc en el moment, ell declinà la invitació per fer-ho amb més tranquil·litat a l’hospital.

El diagnòstic del rider que ens impactà, no era tan clar, així que cridaren una altre ambulància per atendre’l.

Situació en el plànol dels vehicles i les assistències 

 Ara en foto

osti, si surto més prim!!

En aquest temps es presentaren dos mossos de trànsit, diguem-ne no tan de bon rollo. Un feia la pinta de genet del salvatge oest. Com no, portava la batuta de la situació.

A l'esquerra de la foto, la montura

Impressionant el professionalisme de John Wayne que, mentre prenia la declaració dels fets i amb la sorpresa dels seus companys, va tenir temps per prendre nota de la matricula de quatre motoristes que, innocentment passaven a una velocitat un pel més alta del que recomanava la via. Suposo que hores d’ara ja hauran rebut unes fantàstiques receptes.

Per regles del guió, l’accident s’havia produït a la via pública, va fer el test d’alcoholèmia als implicats (0,0). Es lo que tenen les barretes energètiques, s’ha de fer un test més laboriós per detectar traces d’EPO i altres substàncies dopants.

La dona del Francesc recollia la seva bicicleta i abans de marxar, John ens alertava: hauríeu de tenir llicència federativa, si fos per mi, tots aquells que sortiu sense estaríeu a la presó!! 

Conyes a banda, una part de raó si que en té. Les nostres assegurances i mútues ens cobreixen les lesions que ens fem practicant esport, però no la responsabilitat a tercers i vist lo vist, és ben fàcil que algú pugui prendre mal. En aquest cas, per sort, els dos implicats tenien la seva llicència.

En Vives i jo tornàvem cap a casa desfent el camí rodat, sense esmorzar i amb el mal cos que et queda desprès de viure l’accident d’un col·lega. 

Quasi hem de tornar a trucar al 112 quan en Vives cremà literalment les pastilles de fré tot baixant els italians (sort que va poder fer un recte al tram final per frenar la seva nova 29”).

A casa més d’hora del previst i a veure les batusses de Hamilton i Rosberg.

Dues paraules per acabar: AUPA ATHLETIC

NOTA: No he posat la foto dels damnificats que, tot i tenir el seu permís, no he considerat adient en aquesta crònica.