L'1-O ....tarem

No han tingut més remei que habilitar de nou el bloc!!

Des de que els Bikedeferro sortim amb la nostra flamant equipació, milers de centenar d’usuaris d’internet, clamaven per poder accedir a l’adreça d’internet que anunciem al culote. I desprès de dues setmanes amb el bloc intervengut, per fi podem gaudir de nou amb les esperades cròniques.

L’Audiència no ha tingut més remei, de tots és conegut que som un club independent, és a dir, independentment del club ciclista al que estem associats, tots els que surten amb nosaltres son Bikedeferro i, diguin el que diguin, sempre continuarà sent així.

Vale, ha estat molt forçat, però havia de poder trobar una bona raó per excusar dues setmanes de silenci. 

I és que la setmana passada vàrem estrenar-la. Ciutadans de Catalunya: Ja la tenim aquí!! I podrem fer la Bailaora tots uniformats.

Va ser memorable la pujada a Montserrat per fer-nos la foto davant dels degollats (si algú encara no s’ha assabentat, són les muntanyes que surten al nostre logo). Si, la data pot-ser no era la més adequada, fotia una rasca de cal Déu, coincidia amb la Matagalls, no tots podien venir, però el Carles ens acompanyava i això sempre mereix d’una bona celebració.

I ell ho va celebrar força bé, tot esmorzant uns peus de porc que eren l’enveja de tots els comensals.

La ruta no era una Portals, però s’hi assemblava. Desprès de la benedicció, el grup es va dividir perquè teníem reunió del consell executiu Bikedeferro. Per raons obvies no puc explicar-vos les decisions que es van prendre, ni tan sols puc mostrar-vos una instantània de la reunió.

Si que us puc desvetllar una primícia, farem una sortida tots plegats incloent el membre honorífic, el que no tenim ben clar si el Fermí ens podrà acompanyar. També s’ha decidit prendre mesures disciplinàries al clan Abelaira-Oliver pels fets de l’11 de setembre (surten amb llibertat condicional i ens imprimeixen un ritme que ni el Sebas ni jo podem seguir).

 Recorregut del dia dels fets

evidència del dia dels fets

El dissabte l’Efren va fer una bona descoberta, estàvem intentar cercar a Terrassa una granja on poder prendre un cafetó abans de tornar cap a casa. Des de l’intervenció, jo tinc l’instint atrofiat, però ell ràpidament divisà un local on poder seure i gaudir d’un ambient especial. I és que el nom ho diu tot: Flamencologia.

Estàvem asseguts i gaudint del cafè, tot esperant el molletes amb zurrapa que et donaven per tant sols 2€. Mentre esperàvem una jove egara passejava els seus molletes per davant nostre i just abans de la tan esperada recompensa, un dels usuaris del local sortia corrent per fer una gran potada al costat de les nostres flaques. Ei, els molletes i la zurrapa estaven bons, repetiríem. De fet ens van estar repetint durant tota la tornada.

El local està bé, té un local interior on poder fer un zapateao a lo Corral de la Pacheca, per desar totes les bikes i el preu és molt econòmic. SI anem aquest proper diumenge podrem dir orgullosos que l’1-O POTAREM!!

El diumenge sortíem per fer un Cogulló. Nomes han arribar dos herois dels quals tenim aquestes fotos:

Els altres, per culpa meva, ens hem hagut de quedar a Ca l’Andorrà consolant-nos amb uns croissants de xocolata que ens han conferit la força justa per arribar a casa amb un estat digne.

A part de l’esforç dels herois, la imatge més singular d’avui era veure l’actitud dels que, a Collbató, penjaven i despenjaven cartells: per uns era una activitat de joia i cofoi per altres de ràbia i ressentiment (per no ferir sensibilitats no us dic quina era l’actitud de cadascú). 

I res, si no em segresten el bloc, la setmana vinent més 

PD: Estar desconnectat dues setmanes és un rollo, porto més de mitja hora clicant el like a l’Strava

Zero Zero? Si és per a nenes

Diumenge, 16:00 em miro les bikes amb nostàlgia, demà torno a la feina desprès d'unes merescudíssimes vacances. No, aquest estiu no he pogut exprimir al màxim les transmissions de la flaca i de la BTT, encara estic convalescent i no puc donar tota la canya que voldria.

Tres mesos d'aturada et fa perdre la massa muscular i les rutes abans gaudies ara les pateixes.

Divendres

Amb el Flores vàrem convertir el que era un Vacarisses en un Can Maçana – Vacarisses. 

Els homes dels temps havien anunciat un dia plàcid, amb núvols però sense pluja, així que els manguitos i l'impermeable es varen quedar a casa.

A un ritme tranquil arribàvem al Bruc on, de sobte, començà a ploure. Vàrem aixoplugar-nos a la fleca del Bruc (el cafè és poc recomanable) quasi mitja hora per poder continuar amb la ruta.

Des de Can Maçana fins a Marganell no vàrem forçar la màquina, la carretera molla no donava gaires bones sensacions. 

Desprès de Castellbell, durant l'ascensió a Vacarisses, no em trobava bé i em vaig aturar. Sort de la companyia del Flores que renuncià a batre els rècords de l'strava i decidí de lligar-me de ben aprop.

Al cim foto

I baixada conservadora per no prendre mal. Arribàvem a una hora decent, en Flores s'acomiadava perquè serà una setmana a Le France (tranquil, que et matxucarem tots els rècords de l'strava).

Dissabte

No havia de fer res, però al final va sortir una pedalada amb l'Aniento i el Manolo.

Osti, l'Aniento s'ha estat posant en forma a les vacances a Granáa.

Jo volia fer quelcom tranquil, però ells van enfilar rumb a Igualada. 

No hi ha pitjor sensació pedalant que veure com els teus companys es giren amb una mirada que diu «però com que no pot seguir-nos», això fins a La Pobla on vàrem aturar-nos per prendre un entrepà revitalitzador.

La sorpresa esdevingué quan vaig demanar una zero-zero, la cambrera va repetir fins vuit vegades que el que havia demanat era per NENES!! Vaja, tota la gent de l'hostal feia l'onada cada vegada que la noia ho repetia. En Manolo i el Josep es partien la caixa intentant inútilment dissimular.

L'entrepà em donà forces fins Vallbona, on de nou, seguia arrossegant-me.

Per fi arribàvem a Can Aguilera, on l'Aniento rememorava les desventures dels seus 850 S i E.

Des d'allà, baixada ràpida a Esparreguera (amb error inclòs) i CFR.

Diumenge

Aquest Diumenge érem una sortida de cinc, guau!! L'Aniento, el Sebas, en Fulgui, l'Oliver i jo.

Ningú no deia res, En aquests casos el millor es dir una sortida comodí, exigent, però no gaire; tècnica, però no gaire; dura, però no gaire: Rellinars Vacarisses.

A Can Roca estava a 150 pulsacions!!

Si la setmana passada havíem après a apagar la radio, aquesta hem conegut els efectes col·laterals: d'una caiguda de no res s'ha fet una narració èpica inacabable que, ni les pendents més fortes feien emmudir: ens explicava com havia hagut de ser traslladat a l'hospital per tres helicòpters i dos ambulàncies, que la tirita se li havia adherit excessivament i li causà un greu hematoma... (l'Oliver, poc acostumat a aquests relats, al·lucinava).

En Sebas, desprès de l'experiència dels corriols de la ZB, em deixà que, als corriols, anés al capdavant. Per sort no aparegué cap trampa d'esbarzers.

A mida que anàvem avançant em trobava més a gust, amb poca força però suficient per superar els obstacles. 

Només tres apunts de la zona corriolera:

1. L'Oliver ens mostrà la seva tècnica: ves a sac, si la bici passa, tu també!!, S'ha de dir que va ser prou efectiva i no va ver cap escull que l'aturés; però, i si la bici no passa? 
2. L'Aniento, amb l'Spark no es va ni despentinar, la va fer amb plat gran, com si estiguéssim fent un tram de pista.
3. En Sebas, fort, molt fort, seguint de ben aprop la roda més ràpida que obria el camí.

A l'arribar a la cruïlla del Fideué, l'Oliver que tenia presa i el Fulgui que havia de seguir fent-se proves mèdiques marxaven per carretera.

A la pujada al fideué només en va aturar el segon 150 del dia (de vegades va bé això d'anar limitat).

La baixada més complicada que la pujada, quin tou de gent, impossible baixar ràpid.

Vàrem fer cap a Esparreguera just a l'hora de l'Àngelus, on de nou, el maese Sebas va presidir el oficis de Santa Clara.

I fins aquí la darrera crònica triple, per sort s'han acabat les vacances i podrem tornar a produir bens i serveis per fer un país més pròsper… casun l'olla