dilluns, 29 d’abril del 2019

100% corriols


Aquest dissabte de nou tocava, ja ho diu la dita: sabado, sabadete …. 

Vaig fer la crida a voluntaris al grup, però ningú no contestà. Es clar, ja ni se’n recorden de qui soc. 

Vist que la crida en grup no funcionava i, seguint els consells de Fèlix Rodríguez de la Fuente en el capítol de l’apareament dels Becerros Salvatges, vaig optar per una crida personalitzada. 

Res, no hi havia manera, però finalment en Aniento respongué la meva suplica. Quasi per efecte dominó, s’hi afegien en Manolo i un irreconeixible Cuevas. 

Sortida amb l’Aniento, uhmmm.... si és ell qui marca la ruta es donaran els tres efectes que fan d’una sortida una experiència única: 
  • 0 pista / 0 asfalt 
  • 100 % corriols 
  • Esmorzar 
Havia d’haver sospitat que alguna cosa no anava bé quan quedàvem a peu del Pont del Diable, que en aquells moments estava en plena transformació per a l’espectacle que al vespre havia de fer la Fura dels Baus (impressionant!!!). 




Des del pont nomes surt pista... I si, fèiem el pont i rodàvem per la pista direcció El Prat. Culló, si aquesta ruta ja me la conec. Però no, a l’alçada de l’estació de Castellbisbal, maniobra del loco ivan, gir brusc a l’esquerra i, desprès d’uns minuts dubitatius, tornàvem enrere per una pista paral·lela. 

Però la pista de mica en mica augmentava el desnivell, anava direcció a Santeugini tot fent-nos descavalcar en més d’una ocasió a tots els participants. Si nois si, també en Sherpa, amb 12 kg de menys va haver de posar peu a terra i també en Manolo, que es veu que no li entrava el plat gran. 

Des d’allà, torna a baixar a la riera i torna a pujar, ho tenia clar, en Josep volia revenja de les dures acusacions de la darrera crònica. Em volia fer patir i plorar, però no sabia que jo ja n’estic curtit d’aquestes malifetes i que vaig poder resistir durant 10 minuts abans de posar-me a plorar like a nenaza. 

El grup, per intentar consolar-me, es va aturar a Ullastrell, a un lloc de reconegut nom: Cal Taiet. 

I es aquí on se m’ha acudit encetar una nova secció per a puntuar els locals de restauració aptes per a ciclistes. Serà la nova guia Michelin (que és això que m’ha aparegut a la panxa de forma sobtada) Bikedeferro. 

Valorarem temes com simpatia del servei, varietat de la carta, celeritat (temps d’espera), preu, facilitat de gestió, servei postvenda i d’altres coses que se’ns vagin acudint. 

No cal que els restauradors pateixin gaire, si els bikedeferro son capaços de menjar-se els meus cargols dolços, amb una mica de carinyo ens tenen guanyats (per saber la puntuació haureu de obrir la pàgina de la nova secció). 

I tocava continuar, la pista anava cap avall, ara segur que arribaria el corriol, però no. Una riera amb aigua no ens deixava veure per on seguia el camí. 


Els exploradors (Aniento i Sherpa) s’avançaven, mentre el Manolo comprovava el servei postvenda del Cal Taiet. 

De seguida anàvem a cercar-los quan tot just giraven cua tot veien l’error de navegació. I desprès de la riera, la immensa pujada per la immensa pista. Els meus plors despertaven la fauna local. 





Jo i uns amics

I per fi van fer una gran troballa: vàrem trobar l’eslavó perdut del quart cinturó, aquell que connecta Abrera amb Granollers i que es va aturar perquè no sabien on l’havien deixat. Tranquils nois que ara passaré aquesta informació a les autoritats i de ben segur l’any vinent ja podrem utilitzar aquesta important via de connexió del montserratí. 

Se’ns feia tard i havíem de continuar la ruta. La presbícia és fotuda per navegar amb un GPS i, els error amb molt desnivell com que no fan gaire gràcia. La freqüència cardíaca a nivells que feia anys que no arribava, els bessons queixant-se de l’esforç, el quadre de l’scott queixant-se pel sobrepès... 

I a una rotonda, vida civilitzada. Havia trobat la llum!! M’acomiadava dels meus companys de ruta, ells seguien pujant i a mi, el camí que em quedava, era de baixada. 



Arribava petat, com feia temps que no em sentia i només amb un pensament al cap: Això ho hem de repetir!

El millor de la sortida? quan m'ha dit, m'agrada el Ferran que surt en bike!!