Com tot Biker, preferíem passar de la celebració de la fi de l’estat de setge per matinar i cercar espais oberts, amb oxigen net, espais saludables lliures de covid, però plens de corriols.
La crida la realitzà en Carles, que ja es coneix tots els corriols, pistes i camins d’Arenys i del Corredor i que volia ampliar els seu horitzó.
Vale, aquesta no era l’excusa, tenia dues grans raons:
- Ens volia presentar el Mariner, la primera pedalada que acabarà a la platjeta tot prenent una paella (per fi una sortida plana!!).
- Coneixent-nos, volia assegurar-se que li retornàvem els maillots de prova de Gobik (llàstima perquè ja ens els havíem adjudicats, fins i tot l’Abelaira deia que li entrava la XXS).
Sortíem de Martorell puntuals a les 8:25 per trobar-nos a les 8:30 amb els Bikedeferro a la rotonda de la SEAT.
Com es nota la pandèmia, ens costava decidir-nos a cada cruïlla. Havíem oblidat el sentit aràcnid de l’orientació que tant ens caracteritza!! Tranquils, tindré preparat l’e-voice-roadbook pel Mariner.
En cap moment el grup va superar el màxim admès per les autoritats sanitàries, la evident diferència de nivell assegurava el manteniment dels 200 m de distància de seguretat.
El Sherpa ens mostrava nous corriols, en David li oferia alternatives, en Carles, desconegut, els seguia enganxat, en Sebas que feia de pont entre els grups. En Josep que al arribar als corriols es deixava caure al final per controlar el ramat. L’Efren i jo acompanyats del Bartu que no ens volia deixar en evidència i afluixava per donar-nos peixet.
En Bartu, fins i tot, quan veia que no li seguíem el ritme es llençà al terra en un corriol per a que el grup afluixes el ritme.
Foto de conjunt (aguantant-nos la respiració i amagant panxa) per dirigir-nos al punt de restauració.
Just quan començava el rock-and-roll (la matamachos) vàrem rebre la trucada fatídica, en Carles i jo havíem d’escollir entre seguir gaudint de la companyia dels nostres companys de ruta o en retornar a temps per prendre un petit recuperador energètic que ens havien encarregat les nostres parelles.
Veient la foto, “no hase falta desir nada más”
Perdoneu el retard, però és que ja m’havia oblidat com es feia això d’escriure.
