Ja estem en plè estiu i els Bikedeferro encara no han canviat el fus horari.
Que lluny que queden aquelles matinades que fèiem a l’estiu per anar al Cogulló, al Tibidabo o a Sitges. Però sembla que, de moment, l’astre Sol no apreta tant i encara es pot aprofitar el temps per allargar l’estada dels confortables llençols abans de seure al sempre incòmode seient de la bike.
Els bike havien anunciat quedada al PIR a les 8:00. Ja feia dies que em rondava la idea i volia aprofitar l’oportunitat. Sortir ben d’hora, ben d’hora i plantar-me a lloc per acompanyar-los a la sortida.
Havia desestimat acompanyar al Carles a la sortida d’enregistrament del track de La Portals 2021, el meu actual nivell físic no em permet ciclar aquests 60 km.
També desestimava el sabi consell que insistentment em deia la meva estimada (posa la bike al cotxe i puja a Esparreguera).
Res, sortia a un quart de vuit decidit a arribar abans que ningú al PIR. Primeres sensacions: bon ritme, bona temperatura, em trobava còmode, res em podia aturar. En santi m’havia deixat la bike a bon to, res no grinyolava, el canvi fi, les rodes no ballaven...
Però per mi que algú es decideix a allargar les distàncies junt quan prenc la bike, no hi havia manera, els km no queien: mitja hora per arribar a la riera Margarola i encara havia de creuar el poble. Res de plantar-me abans, tenia sort si arribava just abans que marxessin.
Un últim esforç i si, arribava acompanyat del Bartu i el Sebas. Em sorprengué que l’Efren ja fos a puesto (en veritat no havia anat a dormir, estava empalmant amb el David una nit de copes), també hi era en Fulgui.
S’ha de dir que per aquests la pandèmia no els ha deixat efectes col·laterals, encara hi caben dins de Maillot bikedeferro
Tenia una proposta de ruta que de ben segur no rebutjarien, fer un Vacarisses per La Puda i Monistrol i final a Olesa: tècnica, divertida, corriolera i amb molta ombra ( i el millor de tot, un cop a Olesa jo podia prendre drecera cap a casa...).
Però vaja, no se si era perquè de l’ofec no podia articular paraula o perquè els esparreguerins ja no fan cas dels foranis que van “suar” de mi. Tenien en ment fer la RUTA DELS CORS.
NOTA: Una cosa és que no em deixeu liderar les sortides, però això de canviar el nom a les rutes tampoc. A aquesta li dèiem els corriols del Bartu. M’han fet anar perdut tota la sortida sense saber on havia de recuperar forces.
Fins a Collbató el ritme era molt suau, jo que ja venia rodat, em permetia avançar, deixar-me caure, tornar a avançar... massa bonic.
Així que preníem el camí de l’alzina gran, canvi de ritme del Sebas i, les meves pujades i baixades, es quedaren en només baixades.
Que bonic fer de nou els camins de la Vinya Nova, Can Jorba, el Castell, el camí de les Batalles i de retrobar-me, just quan estava recuperant l’alè, amb en Josep i en Sancho que cercaven el control d’avituallament.
Un problema amb el condensador de sluzo de la Bike de l'Efren, em va permetre recuperar forces per continuar avançant.
Haig de reconèixer que des d’aquest punt vaig engegar el modus supervivència. Pedalar i seguir l’estela dels meus companys, racionant la poca aigua que em quedava. Sort que el temps acompanyava, uns núvols prims esmorteïen els raigs del Sol i la temperatura era força agradable.
D’anar a la cua a les pujades n’estic acostumat, però de seguir a la cua a les baixades (darrera d’un temerari Efren) se’m feia estrany.
En Sebas em proposà d’allargar un pel més la sortida, però vaig declinar la proposta, a més, no podria gaudir de la merescudíssima CFR, perquè encara havia de baixar fins a Martorell.
Baixada ràpida, gaudint amb els Bikedeferro, fent conya sobre les meravelles de la vacunació (nois es varen gravar les converses a la GoPro) i amb ganes de tornar (però pujaré amb cotxe).
A mi em van sortir 59 km, quasi una portals...
