Fi de cicle

Dons no, és tant sols fi d'any, perquè el meta del cicle, velo o com voleu anomenar a les vostres muntadures, està més viu que mai. I com s'acaba l'any, és un bon moment per fer una petita anàlisi de tot el que hem fet.

He comptabilitzat més 63 sortides (45 en MTB i 18 en flaca), força prolífic, a més el grup s'ha vist reforçat per sàvia nova, més jove però amb obligacions familiars que els fan plegar abans d'hora (haureu d'aprendre dels roquers de la MTB).

A diferència del resum de l'any passat, no penso analitzar mes a mes les sortides, us deixo amb les dades grosses i amb el trendding tòpic:

Distància ciclada: + 3.100 km

Alçada acumulada: +51 km (51.668 m per ser exactes)

A que no sabeu quina és la sortida de muntanya que està de moda (estadísticament parlant)?

I de carretera?

LES FITES:

• En Pali, el Sebas i jo vàrem estrenar l'any bevent cava a Sant Sadurní, bé era gatorade, però vàrem brindar.
• El 13 de gener, fet que es va consolidar el 24-F, un grup de pares farts de les festes d'aniversari dels companys d'escola dels seus fills, se'ns van enganxar a les sortides per intentar escapolir-se de les obligacions familiars, al menys per unes hores. Els seus noms ja els coneixeu: David, Josep i Efren. L'Àngel no va creure que tinguéssim nivell per acompanyar-lo.
• El 27 de gener en Manolo i jo varem patir el que seria l'edició 2013 de La Portals
• El 2 de febrer l'Aniento va estrenar el seu ULTRA.
• El 21 d'abril vàrem fer el centre geogràfic, però com la fita ja ens era massa coneguda, vàrem decidir d'assolir noves fites: La serra de l'Obac (23 de juny), Passeig suïcida pel Catllaràs (8 de juliol i sense en Fulgui), La creu d'Òrdola (1 de setembre), Montmeló (25 d'octubre), El castell de la Pobla de Claramunt (15 de desembre) i la bola del món (22 de desembre).
• Hem fet la Berga-Santpedor més bikeferrista: Pali, Alessandra, Dani, Sebas, Efren i jo (segueixo sense poder baixar de les quatre hores).
• Pali va anar a Andorra amb un grupet de probike, i als que ens agrada més la gresca en ho vam passar d'allò més bé a la Nocturna d'Esparreguera.
• El 29 de desembre, tres riders van se coronats com a PRO, al ser els tres primers Esparreguerins en anar i tornar a La Mola i no plorar.

Bikedeferro Team riders:

Alessandra: És l'única noia del grup, però no us deixeu enredar, té més cap que qualsevol dels altres, i quan es fixa una fita, i tant que l'aconsegueix. A més, ara practica spinning, o sigui que patirem per poder-la acompanyar.

Dani: Ha acabat l'any com acaba les sortides: fent un “hachazo”. Quan tothom està exhaurint les seves darreres reserves, veus que ell revifa i se'n va... El bo que té el Dani és que mai rebutja una sortida: que són 40 km i 3000 de desnivell? dons endavant, ja farem camí.

Sebas: Quina sort que hagis tornat, el 2012 no et vam veure gaire, però aquest any deu-n'hi do. El seu territori és la carretera, aquí està a un altre nivell. Té com a objectiu que a les sortides en BTT millorem les nostres estadístiques de velocitat, perquè “s'ha de tornar d'hora a casa”.

Josep S.: Aquest any ha hagut d'acompanyar força sovint al David al futbol, així que ha tingut poca continuïtat, i els dies que ha sortit ha ensopegat amb rutes “fora de categoria”. No ha fet comentaris al bloc, però me'ls puc imaginar. Josep, sortim dues setmanes seguides i ens trauràs les pegatines.

Josep Flores: Ha estat de mitja hibernació i no ha pogut organitzar la segona edició de l'Esparreguera-Andorra. Ara que no em sent, em fa ràbia que es passi quasi dos mesos sense sortir i quan agafa la bici és com si hagués estat entrenant tots els dies. És un dels culpables que el grup cada dia sigui més nombrós, enreda a tothom: no si serà un passeig, aquí fins al centre geogràfic i tornar fent unes cervesetes.

Josep A: Que no hi ha camí? dons s'improvisa. Coneix tots els racons, camins i corriols per poder fer una sortida sense trepitjar pistes forestals. Diu que no està en forma, però hores d'ara ja m'he adonat que aquesta és una tàctica molt comuna dels riders, quan menys t'ho esperes, demarraje. Si hi ha alguna cosa que ha de millorar, és el servei de recollida a domicili :D.

Toni Cuevas: Voleu superar les 200 pulsacions? Voleu pujar (i baixar) corriols verticals)?, dons aquest és el vostre company de ruta. Ha sortit poc amb nosaltres perquè no li agrada matinar, a més ell és els dels que esmorza a mitja sortida.

Fulgui: Possiblement és el rider que té més tècnica del grup, tot i que un dels nous li està començant a discutir el lideratge. Les bessones no li han deixat gaire temps per sortir, però no ha perdut la forma física. És l'únic que em creu a l'hora de navegar per noves rutes, tot i que un ocellet m'ha dit que les està provant tot sòl.

David: El competidor del Fulgui, quina tècnica, fins i tot fa la nocturna sense llums!! És d'aquells que també coneix força indrets, ja siguin a l'entorn de Montserrat o de la Serra del Catllaràs. No sé per què, però el 2014 el veurem sortir poc.

Josep Vives: El tenir horaris de feina d'allò més que estranys no l'ha deixat tenir la continuïtat necessària per demostrar-nos les seves habilitats. Bescanviarà els papers amb el David i promet humiliar-nos de cara al 2014.

Efren: Un altre competidor del Fulgui, però no pedalant sinó xerrant. Qui ens havia de dir que aquell que a les primeres sortides baixava els vorals a peu per por a no caure de la 29” faria aquesta progressió. És un dels instigadors d'obrir noves rutes i d'endurir allò de pedalar. A més està promovent escapades d'un cap de setmana per ciclar contrades desconegudes.

Manolo: Surt inclús quan no vol sortir. Porta el ciclisme a la sang. Si teniu algun dubte, alguna consulta, voleu saber sobre noves tendències, aquest és el vostre home. No sé com encara surt amb nosaltres, perquè no fa una altre cosa que esperar-nos després de cada rampa i sembla que no s'hagi cansat!!

Pali: .......................(mucho escribir y poco pedalar, caràcol!!),

Ei, que també ens han acompanyat

Carles: Ens va acompanyar a La Portals en MTB i va pujar a Montserrat, perdó, em va humiliar pujant a Montserrat amb la flaca. Diu que s'ho ha passat molt bé sortint amb nosaltres però nosaltres també, de fet ens ha convidat a fer una ”petita” sortida pel Montnegre i tothom s'ha apuntat. Ei si no pots entrenar no passa res, no pateixis, que els mortals no volem patir.

Cosco: És home de dissabtes, el rider del cabirol. Ha canviar la seva muntura però segueix pedalant igual de bé. A veure si et veiem més sovint.

Bartu: Que xulo deu ser això de veure que els que son més joves que tu no et poden seguir.

Raül: Aquest junior, tot i que és de la penya 18% s'ha guanyat el qualificatiu biikedeferro després de ser l'únic que va voler baixar amb mi del Centre geogràfic per corriols.

Cristobal I, Cristobal II, Joan i senyora: Aquest grup és bo de debò. No els he qualificat encara com bikedeferro perquè no els agrada els corriols, però després de la excursió que farem pel Montnegre ja seran membres de ple dret.

LES PÈRDUES

Tot i que sigui dolorós, no hi ha cap resum anual que no dediqui uns emotius moments a aquells que ens han deixat durant la temporada:

• La primera -i per mi la més dolguda- va passar el 15 de març. El doctor Cuevas ho va diagnosticar al primer cop d'ull: tito, aquest quadre està trencat. La meva Expert Team ens havia deixat, però no del tot, estava apuntada al banc de donants i els seus components els podreu observar a les bicicletes dels meus fills.

• A la serra de l'Obac, el 23 de juny, ens van deixar les meves ulleres de sol (en aquesta ruta s'ha de dir que molts dels riders van deixar també de depositar la confiança cega a les meves propostes, oi Josep?)

• Pot ser com a conseqüència de la pèrdua de la BH, la seva parella inseparable immersa en la desesperació va decidir de fondre's el 30 de juny, es tractava de la unitat sportiva+. Les cròniques a partir d'aquell dia, resultaven insulses, sense dades ni perfils ni recorreguts. Un buit que el Garmin d'en Fulgui no va poder omplir.

• La darrera pèrdua, molt recent que encara em fa caure alguna llàgrima, ha estat aquest 22 de desembre de la càmera de vídeo CAMSports. Aquesta vegada haig d'assumir plenament la culpa, al no poder competir amb la nova adquisició (la ION), simplement es va deixar caure, sense fer soroll, sense queixar-se, esperant que algun altre rider la volgués acollir per acompanyar-lo els diumenges.

Aquestes baixes, en part han estat compensades pels nous gadgets que ens hem agenciat, l'Aniento i jo surem els camins guiats per l'ULTRA (els mateixos pels quals el Fulgui es perd amb el Garmin). Des de desembre, En Manolo i jo, podem gravar i editar vídeo en HD. He dit podem, no que en sapiguem. I el Sherpa porta un full equip: GPS, ulleres HD, reproductor MP3 i unes cames que fan enveja.

De ben segur que les cròniques del 2014 seran força entretingudes (si perquè pel que fa als comentaris....)

Traca final: La Mola

Ara que ja tenia fet el resum del que ha estat aquest nefast 2013 (segur que el morbo us fa llegir el blog el 31), ve el Manolo i la casca. No se li acut una altre cosa que fer un comentari demanant anar a La Mola:

És una fita que cap rider d'Esparreguera ha deixat registrada a cap blog ni a cap web especialitzada, una fita que tant sols està a l'abast de riders professionals, amb cossos esculturals i equipats amb bicicletes d'última generació.

El primer que vaig haver de fer és confeccionar el track. Després de tota una tarda cercant rutes properes a pàgines web especialitzades (GPSies, TraceGPS, Wikiloc, etc.) per fi vaig trobar tres rutes que ens aproximarien a la nostre destinació. Cinc minutets amb el Land i voilà, ja tenia la ruta feta: marcava 27 km i 1100 de desnivell. Ara només calia esperar que els autors de les rutes no fossin trialeros.

Més puntual que mai (a les 8:35), m'he presentat al PIR. Tant sols estaven en Manolo, l'Abelaira, i l'Efren. Que estrany! ahir jo vaig guardar silenci guatsapero per evitar desercions. El Sebas, en Dani i l'Alessandra són els únics que tenen excusa, els altres veuran incrementada la classificació gallinàcea.

Al briefing previ a cada sortida, en Manolo em comentà si em semblava bé allò d'anar a la Font de la Mola i esmorzar, ostres quin greu, m'havia equivocat de destinació. Vaig fer el comentari que tenia una altre mola, que molava més, tot i que a l'Efren li molava més el Cogulló, per allò de tancar el cercle...

Varem prendre la ruta currada, i el cercle que es va trencar va ser el de la càmera de la bike de l'Efren. Per fi podia fer pràctiques mecàniques in situ, però no, i si no us ho creieu mireu la foto:

Xerrant uns i arrossegant-nos uns altres varem arribar als Caus, on en David es va acomiadar. Com el GPS em deia que només quedaven 10 km a destinació l'Efren tot i les punxades continuades al genoll, va decidir de continuar.

Aquí podríem esmorzar un dia, no?

Això és la vista des del trencall de San Salvador de les Espases

L'aifon de l'efren té una modalitat de foto amb lectura dels pensaments, i m'ha passat aquestes dues fotos:

La baixada força ràpida. Aquest rider ja va agafant el tranquillo del que és això de baixar ràpid, i no és per les dues noies que davant nostre obrien camí, o si perquè va estar a punt de prendre una altre ruta.

Els 10 km es van convertir en 20 degut a que la ruta tenia interpolada totes les corbes, segur que l'havien feta amb un Android o un Garmin. Els trams d'enllaç els havia dibuixat sobre plànol, i estaven clavats.

A la carretera de Matadepera vam prendre rumb cap a la Mola. Les primeres rampes suaus, com Can Maçana, però les últimes pitjor que les del Centre Geogràfic, recordaven més a La Bola.

En hem quedat a uns 500 m de can Pobla, però el rellotge del Manolo deia que eren les 13:00 i calia tornar cap a casa. De la tornada tinc fets uns quants vídeos que els penjaré així que els pugui editar.

Tornada en la que l'Efren m'ha demostrat que això d'anar alimentant-se pel camí, es bàsic per tornar en bones condicions. A les baixades els podia seguir, però quan el camí o la carretera s'enfilava...

Els, a partir d'ara, PRO, hem fet això:

Distància: 65 km

Alçada acumulada: 1.575 m

Índex IBP: 134 BYC

Track: aquí

Amb aquesta sortida se m'ha afegit un problema: si amb el ferro que porto, arribo al Cogullò, al Castell de la Pobla, a la Bola de Gelida i a La Mola, quan em compri una en condicions, on haurem d'anar?

Dimarts penjaré el resum del 2013, on he fet un petit anàlisi de tots els components del Bikedeferro Team. No us enfadeu gaire ....

Los niños de san Idelfonso o algú ha vist la meva CAMsports?

Avui ja podem fer una altre muesca a les nostres muntures, si companys, hem afegit una nova fita al roadbook.

Per evitar desercions abans d'hora, la ruta ha estat ben amagada durant tota la setmana. S'ha de dir que la idea ha nascut d'aquell que s'estima més sortir sol que en grup. En Fulgui la setmana passada va declinar la sortida al Castell de la Pobla de Claramunt, per anar fins a Olesa de Bonesvalls, ruta que el va deixar més que repercutit.

No era qüestió de matxucar als innocents riders que de bon mati volien estrenar les sortides hivernals, així que en petit comitè, Manolo i el redactor d'aquest bloc varem tramar de fer aquesta ruta però un xic més curta. L'objectiu: La bola del mon.

Divendres i Dissabte els whatsapps eren continuus, si haguèssim tingut un hashtag de bikedeferro, segur que hauria estat trendding topic. Inclús aquells que mai han volgut sortir amb nosaltres es preguntaven quina era la ruta. Però la setmana passada varem aprendre la lliçó: no ho diguis que no vindrà ningú.

La ruta que em va passar el Fulgui anava fins a Sitges (ja tenim ruta de cara a l'estiu). Era tard estava mig barallat amb el programes d'edició. No havia manera de renderitzar el vídeo de la setmana passada. Així que vaig mirar per sobre la ruta amb el Land i no vaig treballar el roadbook.

Aquest matí, a primera hora al PIR (8:37), tots ja m'esperaven. Un somriure maliciós es dibuixava a la cara d'en Manolo. Però per uns minuts la sortida ha estat a punt d'anar-se a norris, Cristòbal II, Juan i un acompanyant volien sortir amb nosaltres però havien de tornar d'hora. No cal dir que aquesta proposta ha hagut algú més que s'hi volia apuntar, però la decisió estava presa. No podíem perdre aquesta oportunitat.

La primera part del camí era coneguda, coincidia amb el camí que ens porta a la Beguda Alta. Per evitar que ningú no em destorbés per creuar la riera Margarola, em vaig avançar al grup. I sí, vaig arribar a Abrera sense posar el peu a terra, però el preu que vaig pagar va ser molt alt: en alguns dels sotracs que la meva inexistent suspensió va surar, vaig perdre la CAMsports que filmava el funcionament del desviador. Si algú l'ha trobat li agrairia que ens la retornés.

El no haver fet el roadbook va generar un parell d'errades de navegació, fet que els més escèptics van aprofitar per seguir a un rider que també anava a fer La Bola, però per una ruta alternativa.

La conseqüència va ser la disgregació del grup, lideraven la pujada Manolo i el nouvingut, Sebas Efrén i jo intentàvem sense èxit no perdre la referència i un xic més enrere la parella (en Dani i l'Alessandra).

Quan ja no havia possibilitat de saber el camí que el primer grup havia pres i al no tenir el track de la ruta alternativa (per la propera vegada em carregaré al GPS els mapes vectorials) vàrem decidir reagrupar-nos i aprofitar per fer-nos unes fotos:

 que algú sap el cami?

 mireu l'ocelet...

Per sort la intuïció de BoyScout ens va fer prendre el camí correcte, on més endavant Manolo i el nou company ens esperaven.

La pujada fins a La bola és dura, però el tram final que està formigonat és mortal. L'alarma de pulsacions supera les 200!!. Ara si, les vistes són increïbles. Fins i tot es veuen a los niños de san Idelfonso tocar les boles:

Los niños i la bola

Loft amb vistes, ideal parelles

A la tornada varem intentar cercar la càmera perduda, que de ben segur deu estar entre els nous gadgets d'algun altre rider.

Les dades:

Distància: 56 km  -  Desnivell: 1,100 m

Puntuació dels riders:

• Manolo: Resolutiu, com sempre en la seva línia, sense rebutjar el frec a frec amb altres riders
• Efren: Voluntariós, tot i estar per sota de les seves possibilitats degut a la inactivitat de les darreres setmanes, la primera part ha estat per sobre de l'esperat.
• Sebas: Desconfiat, ha estat conservador durant tot el trajecte i ha arribat a la part final amb un punt de força que li ha fet tirar del grup.
• Alessandra: Nois, no tinc paraules. La seva força radica en el seu cap, i a la mínima es posa a tirar. Si continua entrenant durant la setmana la veig liderant el grup amb el Manolo.
• Dani: Dosificador, ell és de segones parts. Quan sembla que tot està acabat, treu les forces que els altres han dilapidat per donar l'estocada final
• Ferran: Qüestionat, i tot per culpa de la serra de l'Obac. Però si era ciclable en un 97%!!

Ha estat divertit, però ens hem de seguir posant-nos en forma, que el 18 és d'aquí a dos dies.

No me siento las piernas

Ja feia temps que no arribava tant justet , i una altre vegada ha estat per culpa del senyor wikiloc, tot i que aquesta vegada l'autor de la ruta no s'amaga darrera d'un grup o associació ciclista. És més, el conec se'n diu Lluís P., i a wikiloc el seu nickname es luisin1965.

Però abans de comentar la sortida, vull que veieu com queda la classificació gallinàcea perquè el gruix del grup ha fet una deserció en massa al veure el perfil de la sortida al whastapp:

CLIQUEU AQUÍ

Bé, nomes tres convençuts amb la causa (Manolo, Dani i jo), i conscients que no hem de fer el ridícul quan anem amb el Carles a fer un tomb per Montnegre-Corredor, hem decidit de començar un entrenament ferm.

Tocava una ruta llarga amb un desnivell proper al de la gran fita. També tocava testar els nous gadgets i portàvem tres càmeres de vídeo (ara només ens cal tenir un bon programa d'edició).

Mireu el perfil i el recorregut de la sortida:

Han estat 1.350 m de desnivell i una distància de 65 km a una velocitat mitjana de 12 km/h.
L'índex IBP de la sortida és de 113 BYC. I la ruta, per si algú vol millorar la seva classificació, aquesta.

Però no els hem fet sols, fins al camí de les batalles ens han acompanyat en Cristòbal I, Joan i l'Eva (aquest si que saben rodar, deu-n'hi-do), i fins a Can Maçana el meu germà que reprèn això de pedalar després de dos mesos d'inactivitat.

Jo no sé els meus companys, però estic justet de forces i amb la parella de morros, perquè hem estat quasi sis hores a sobre de la bici i a aquestes alçades ja no serveixen les excuses de punxades reiterades, “que le ha dao la pajara”, o que ens han aturat per fer un reportatge d'esport extrem...

Fins ara m'he resistit però crec que aquesta setmana hauré de passar per ca l'Alessandra per un massatge tonificador o regenerador.

Ah, el vídeo el penjaré quan el pugui editar, però per als més incrèduls tinc unes fotos (fets amb la mevà ION):

Salut, dijous anem a Montmeló i bici

Nou de Vacarisses

Tot i ser una de les meves rutes preferides, aquest any és una de les que menys vegades hem fet: la cacera del porc senglar, les curses de Montmeló i altre tipus de sortida han fet que Vacarisses no hagi estat una destinació lider el 2013.

Aquesta ruta (missatge per als Cristobals i Joan) és BTT en estat pur: pujades, corriols, descensos ràpids, parts tècniques. Que no es tracta només de tenir cames. Al vídeo podeu veure la tècnica

VIDEO

Haig de reconèixer que ha hagut un que m'ha superat a la part tècnica (quina ràbia!!), el David que està gaudint del poc que li queda de les sortides, ara comença la campanya nadalenca i després haurà de cuidar al futur nadó.

També hem descobert que ahir no només li van extreure la cartera a l'Esther, també les pastilles d'EPO que l'Efren pren per suportar el ritme frenètic del grup. Avui a mig camí estava petat.

I com sempre l'únic que ha fet la pedalada sencera ha estat en Manolo, que l'ha finalitzada com toca, pujant els blaus.

La sortida d'avui ha estat molt nombrosa, i cada vegada són més els riders que s'estan apuntant a la caravana de nenazas a Arenys, si això continua així haurem de fer una samarreta commemorativa. I si no us ho creieu mireu la foto de grup:

Alessandra, Dani, David, Efren, Cristobal I, Cristobal II, Joan, Manolo i Ferran 

Les dades:

42,0 km i 1.000 m de desnivell.

M'he oblidat de comentar-vos que la setmana vinent és la pedalada de Santa Llúcia, a Sant Feliu de Pallerols, si algú s'anima m'agradaría anar.

Els riders que han arribat primers al cim (Cristobal-I feia les fotos):

 Manolo

 Juan

 David

Cristobal II

Estirar les cames...

Havíem d'anar al Cogulló, però l'Efren per finalitzar la recuperació de la seva ma va proposar una sortida per carretera.

La setmana ha estat dura, i calia posar-se a to. Manolo, que havia confirmat l'assistència, va voler fer una preparació especial i convidat pel nostre amic Pali, es va posar en mans de la massatgista oficial del club.

El que no s'esperava és que l'Alessandra, cansada de la superioritat d'aquest rider, li va aplicar un ritual des-energitzant.

Primer, rebo un missatge de l'Efren: té guàrdia i no pot venir. A les 7 del matí missatge del Manolo: “no me siento las piernas, estic baldat!”

Quan he arribat al PIR Sebas, Josep Flores, Dani i Alessandra m'esperaven. Alguna m'ha recriminat tot dient que ella estava preparada per anar al centre geogràfic, i que si no era ara, que tocava diumenge (ja ho sabeu, nois).

També m'han canviat la ruta planificada, el que era un passeig a Vacarisses, s'ha convertit en un sprint cap a Piera, Sant Llorenç i Gelida, i a que no sabeu qui tirava del grup?:

Dons no sé com s'ho ha fet però l'Alessandra tirava a lo Manolo: no era un ritual des-energitzant, sinó de traspàs de forces, i se las ha quedat totes!.

Per més INRI, m'havia oblidat els fruit secs i hem hagut d'aturar-nos per fer un petit mos:

Des de Martorell, el Josep i jo hem gaudit del que es diu rodar en grup, afegint-nos a uns riders que ens avançaven: ei així si que es xulo això de rodar amb la bici. N'hauríem d'aprendre, dijous tots a Montmeló per practicar.

Avui ens han sortit 58 km i quasi 600 m de desnivell.

Diumenge: cap el Cogulló

Caravana de mujeres

Bé, vale, de riders.

Ja que quasi ningú es digna a fer comentaris al bloc (temps aquells en els que els comentaris eren millors que la crònica...), he pensat que hem de fer cas a l'únic que s'ha fet aquest cap de setmana, i que ens convida a descobrir els racons de la orografia catalana.

Si el Carles, aquell que no estava en bona forma física però que ens va deixar a més d’un clavat a la pujada a Montserrat, ens convida a fer una passejada d’orientació pels vols d’Arenys. 

La cosa pinta molt bé, serà un dissabte de gener, l’11 o el 18, haurem de decidir-ho, una sortida d’uns 50 km que acabarà amb un pa amb tomàquet (hem de cremar els torrons però no poden deixar la panxa buida).

Diu que serà una sortida per rodar (com es nota que porta una de 29”), però vaja que ningú li farà fàstics si resulta que acabem pujant un acumulat de més de 1000 m.

En els propers dies m’enviarà el track (o tracks) per a que comencem a mentalitzar-nos, però tenim molta feina a fer, cal resoldre els temes logístics, una furgo aniria bé per portar les bicis, al meu cotxe puc portar 6 riders (i jo).

No s’accepten desercions, l’únic que té excusa és l’Abelaira que ha d’anar a la botiga, però per un dia podia fer una excepció...

Per a aquells que us avorriu quan fem una ruta nova perquè “m’heu d’esperar”, no patiu, tothom disposarà d’un GPS per arribar a puestu. Fins i tot el Fulgui podrà utilitzar el seu Garmin, a veure si se’n surt....

A que mola!!

Per obrir boca us deixo amb les dues fotos nostres que he localitzat de les 1.800 que han penjat de la Berga-Santpedor

Ah, el meu vot és pel 18 de gener.

No feia tant fred

Finalment hem sortit cinc. Per ser més exactes hem sortit 2+3.

Ahir l'Aniento es va quedar amb les ganes d'acomiadar la temporada de la flaca i, preveient que avui no sortiria ningú, va convèncer al Manolo per estirar les cames una estona. Coneixent-los com a mínim hauran anat a Prats de Rei.

Per l'altra banda el grup del whatsapp teníem com a fita fer una estirada de cames. El David era segur, el Dani dubtava de poder venir (tot depenia de les obligacions conjugals). Però no, una força inexplicable l'ha impedit de poder acudir a la fita dominical.

Passaven uns minuts de dos quarts de 9 quan he sortit de casa, ràpid cap a la rotonda, m'he creuat amb un rider que mirava les rodes de la seva decathlon però la seva imatge no m'era familiar. Serien tres quarts i no hi havia ningú al PIR.

Primer pensament, ostres que he fet el passerell!!, però no, la figura del David apareixia fen ziga-zagues entre els cotxes: Què has vist l'Isidre? El rider de les rodes ja tenia nom. No és que hagi emprat un mètode deductiu fruit dels meus estudis i lectures, és que a aquella hora no hi havia ningú més, ni el Sete fent footing.

NOTA: Per als lectors foranis, el Sete és el mossèn de la parròquia d'Esparreguera, i us el trobareu els matins del cap de setmana corrent i més tard a un edifici que hi ha a la plaça de l'església.

Dons si, tenim un fitxatge nou, l'Isidre. Ara bé s'ha de dir que prové de l'escola ciclista Abelaira, ja que la seva primera frase, després de les presentacions, ha estat: he de ser a les onze al Bruc. 

Amb aquests condicionants la ruta estava més que decidida, res de fer unes antenes, primer un Can Maçana i després ja veurem, i sort d'això perquè després de la sortida d'ahir no trobava la posició a sobre de la bici (quin mal al cul!). 

VIDEO

A la barrera del camí de les batalles l'Isidre s'ha acomiadat, tot dient que ens acompanyarà en futures sortides (aquest ens farà patir a lo Manolo o Pali). 

Com era d'hora i com el monjos havien engegat la calefacció, hem decidit de fer el camí de la llarga a l'inrevés. M'ho he passat molt bé, tot el camí xerrant a lo Fulgui, trepitjant els basals glaçats i fent equilibris per no caure. 

44 km a una velocitat mitjana només de 12 km/h (de passeig)

Ara toca descansar el pandero per preparar una sortida per diumenge vinent (sort que el selló de la moto és més tou).

Ah no! La propera sortida és divendres, dia de la constitució del centre geogràfic, no?

En el moment de la redacció de la crònica, m'han confirmat que la sortida per carretera ha estat. Esparreguera-Igualada-Piera.