Quin fred!!!
Els homes del temps no es van equivocar i la setmana dels barbuts està sent, de molt, la setmana més freda de l’any.
El que toca és quedar-te a casa, arrecerat darrera d’una tassa de xocolata calenta tot veient per la finestra com els descerebrats surten a practicar esport.
Però mira que dissabte no se que em va donar, tot i haver advertit que si no hi havia neu no sortiria, que se’m va ocórrer preguntar al grup qui tenia ganes de passar fred.
Només contestà en Manolo, preguntant per l’hora. Aquí em vaig acollonir. Només veia una solució, engrescar al seu germà per a que ens acompanyés (segur que així seria més benèvol). En Josep em va explicar que encara estava de recuperació i que, si tenia problemes amb el seu germà, que jo m’ho havia buscat.
En Sherpa també deia que tenia problemes tècnics amb la bike i que no sortiria (entre nosaltres, si venia tampoc era garantia per no acabar fos).
Per fortuna el Sebas i el Bartu eren dos valors segurs, que podríem fer-me de coixí durant la travesa.
Aquesta vegada si que havia posat bé el despertador, havia preparat la roba d’abric (descansos, abric de neu, etc.), camelback. I m’aixecava a l’hora prevista.
Només un petit problema, la vàlvula de la roda davantera m’està fent la guitza i he hagut de buidar dos dipòsits de CO2 per poder-la posar la roda a to.
Petó preceptiu i dret cap el PIR. Feia fresqueta, vaja fred, però l’esperava més intens. Les quatre capes de roba feien la seva funció. Abans d’arribar al PIR em trobava al Manolo. Cercava les figures del Sebas i del Bartu i només veia un grup de jubilats a punt d’iniciar la seva sortida (això si, sense bike) i, amagats al darrera, els meus salvadors.
Aprofito aquestes línies per replantejar-nos la ubicació del PIR, quasi tots venim de sota la rotonda de la Plana. Convocarem una reunió de l’òrgan de govern del grup les properes setmanes.
Ja érem a Collbató, moment que decidí hidratar-me. Inexplicablement la Camelback, per molt que xuclava no rajava. Aquí s’inicià una conversa “made of riders” sobre les possibles solucions per resoldre el problema, la llista de voluntaris i voluntàries per xuclar es va fer inacabable. Crec que ja arribàvem al Bruc i encara seguien amb la conversa, i això que ja la tenia mig buida (la Camelback).
Per cert, la ruta del Mariner no està descartada, haurem de reemprendre la organització de cara al bon temps (Carles, ja ens ho diràs).
Mentre el Manolo i el Sebas augmentaven el ritme per pal·liar el fred, ara si, cada vegada més intens, el Bartu i jo aprofitàvem per parlar dels viatges que ha de fer a curt termini. Ja ho diuen, el que no fas pels teus fills ho fas pels teus nets.
I a la rotonda del Bruc de dalt en Manolo preguntà per si aquesta vegada també tocava cafè, concretament CCMR (Cafè i Croissant al Mig de Ruta). I és que aquesta qüestió és que no té debat, ara amb el fred que fa, la CFR és com que no ve gaire de gust (no crec que el negoci dels del Trèbol es vegi gaire afectat per aquest canvi).
En Bartu s’acomiadava per que havia quedat amb la seva parella per celebrar el seu sant i nosaltres de cap al Toro.
El cafè ens esperava a “La Cassola”, sí, sí, el lloc aquest on fan l’oferta dels torreznos i birraca de litre (TBMR) per a les rutes d’estiu.
Terraceta, sol, cafetó i a moure’ns de puesto perquè es veu que ocupàvem la línia de vista del Ramón Ferré (Paperam).
Ens convidà el Manolo (la propera em toca a mi) i cap a casa. Ara si que feia més fred i les cames estaven agarrotades, però era tot baixada.
En definitiva, segona sortida consecutiva, millors sensacions (al menys el primer minut) i desitjant que arribi de nou el cap de setmana.
NOTA: Per aquells que esteu en baixa forma i voleu reenganxar-vos, aprofiteu ara i veniu a les sortides que d’aquí dos mesos estarem imparables.
I ja he resolt el tema del GPS (fins que tornim a actualitzar-me l'antivirus bloquejador):
32 km a una mitjana d'11km/h (i es que fa massa fred per correr)
Bona Setmana!!
