divendres, 31 d’octubre del 2014

La singularidad en Bikedeferro

    La teoría de la relatividad define como singularidad como un punto teórico de volumen cero y densidad infinita. Así pues, en un agujero negro, se produce una singularidad al estar cerca de él, donde el tiempo se vuelve cada vez más lento, o algo así. Lo que Hawking y compañía no saben, es que en ocasiones las singularidades se producen en la tierra y que yo personalmente, he sido participe de una el Domingo pasado.

   Domingo 07:30 de la mañana, Manolo y yo nos disponemos a hacer una ruta un poco exigente, el Cogulló. La ruta no tuvo grandes altercados excepto por una cosa, el tiempo. Subiendo por la Vinya Nova hasta el Bruc y siguiendo hasta Can Massana por montaña, el primer parón lo hicimos cerca del restaurante El Celler donde pedí piedad y Manolo me dejó poner un pie a tierra. Después de reponer algo de fuerzas, comenzamos la bajada hasta Maians y por supuesto la subida hasta Castellfollit del Foix la hicimos por montaña. Quiero remarcar que en ese punto empezaba a estar un poco cansado por el ritmo que ponía Manolo en la subida. Finalmente llegamos a Castellfollit del Foix donde Manolo me dejo parar un par de minutos. Tuve la gran suerte que nos encontramos a una pareja de yayos que iban a desayunar al bar de al lado con su Seat 132 y por suerte Manolo me empezó a explicar que ese coche lo tenía la familia cuando era más joven (menos mal, gané unos minutos de descanso). Finalmente coronamos el Cogulló sobre las diez y poco de la mañana.
 
   La bajada, os lo podéis imaginar, de Castellfollit a Can Massana por la subida de la muerte se hizo en un momento y cuando nos dimos cuenta ya estábamos en Esparreguera donde Ferran nos esperaba duchado y arreglado con su mujer a eso de las 12:45, habiendo parado unos minutos para hablar con Bartu que venía con su mujer de almorzar con la bici.

   Y aquí voy a exponer mi teoría, Manolo al igual que los agujeros negros padece lo que se llama una singularidad. Cuanto más te acercas a él, más despacio trascurre el tiempo. La teoría se puede aplicar muy fácilmente. Si salimos en grupo tardamos unos seis o siete horas, pero si sales con Manolo e intentas acercarte a él, el tiempo se vuelve cada vez más lento y en menos tiempo recorres mayor distancia. Por desgracia esta singularidad produce un desgaste energético elevado, por lo tanto no la pongáis en práctica sino estáis bien preparados.

            Os dejo datos de la salida, con permisa de los anti garmin jejeje.
            Km. 70.1
            Ascenso total: 1679 m.

Perdón por no poner fotos, pero me he cambiado de móvil (el iphone ha pasado a otras manos, ahora soy de windowsphone) y borré las fotos que hice trasteando el móvil nuevo. Por cierto, ya que no he puesto ninguna foto, os dejo una nueva definición en el diccionario de Bikedeferro.


                       Un saludo.

dimarts, 28 d’octubre del 2014

La Montserratina

Aquesta setmana he descobert que més d'un GinTònic és contraproduent per a la feina periodística. Si resulta que un és la font inspiradora que fa fluir els pensaments transformats en paraules escrites al blog, el segon provoca un efecte bloquejador que inhibeix el trànsit de la serotonina i de les idees. El tercer provoca un efecte narcòtic i amnèsic, del quart i del cinquè no tinc constància d'haver-los pres, però no m'explico com pot haver-se buidat l'ampolla de Gin.

La setmana començava amb la petició del Manolo de fer la part final de La Travessa, amb aquesta finalitat vaig dedicar bona part de la setmana en la neteja i lubricació de la màquina (hores d'ara ja he rentat més vegades l'scott que les dues anteriors).

Un altre rider del grup per fi donà senyals de vida: en Carles havia tornat del seu periple per la pampa. La veritat és que estàvem amoïnats perquè la seva activitat a les xarxes socials s'havia aturat radicalment (ja us explicarà els motius d'aquest silenci sepulcral). Segons ell, el seu estat de forma era deplorable (d'això ja en parlarem...).

A mitjans de setmana una petició prenia força: i si sortim amb la flaca? Quantitats de propostes sorgien pel whatsapp, en concret dues: anar al Tibidabo o anar a la quedada Montserratina.

Jo personalment preferia la primera, però la Cristina claríssimament optava per aconseguir el preuat pin que acredita el haver pujat a Montserrat amb més de 2000 bikers més.

No cal que digui quina va ser l'opció escollida per la majoria (alguna cosa relacionada amb carretes...). De totes formes tenia un pla B previst: Montserrat – Marganell – Castellbell – Rellinars.... (amb l'empenta del Manolo segur que ho aconseguiria).

La setmana seguia avançant. L'Abelaira se n'havia descartat, no tenia flaca, però també havia de tornar d'hora a cuidar al petit Pau.

Arribava el cap de setmana i les coses començaven a torçar-se. Cap dels pares/bikers em va acompanyar a la fantàstica Festa dels Supers (osti he anat a TOTES les edicions!!). A la tornada els carrers estaven deserts, es veu que es jugava un partit de balonpie que no vull recordar.

Quan ja estava de camí al llit, missatge del desaparegut Fulgui: Hola!! que surt algú demà?
Temps li va faltar al Manolo en respondre i en afegir-se a una sortida alternativa. El meu pla B a fer norris.

Diumenge, puntual com sempre, em presento a les 8:10 al nou PIR. Pel camí em trobo a un somrient David amb la seva BTT que desconeixia que el Fulgui havia avançat l'hora de sortida en BTT.

A part de les girafes de la rotonda, m'esperaven el Carles, l'Efren, el Dani, el Sebas i la Cristina com a promotora de la sortida.

Amb l'excusa del trànsit, en comptes de pujar per Monistrol, la majoria decidí de pujar pel Bruc. I això que la carretera estava especialment tallada des de les 8:30 a les 10:30.

El del estat deplorable, al Bruc ja estava pedalant al costat de la Cristina i el Sebas, al darrera els altres veiem com mica en mica s'anaven allunyant.

Reagrupació a Can Maçana, i cap al monestir. No es veien bicicletes, ens havíem equivocat de dia? De tant en tant ens creuaven amb petits grups de riders. A les baixades liderava el grup però ràpidament perdia posicions a la que s'enfilava la carretera.

Però de sobte ens vam quedat bocabadats, hauríeu d'haver vist l'espectacle a l'entrada de l'aparcament del monestir: un caos de bicicletes inundava l'accés, els conductors de cotxes maleïen a aquells vehicles de dues rodes que sorgien de tot arreu com bolets i que no els hi permetien avançar ni mig metre.

Reagrupats de nou enfilaven cap el monestir, increïble el rider que arrossegava el carro amb un noi paraplègic (gallina de piel).

Casualment varem coincidir amb la benedicció dels ciclistes i les bikes en el moment que recollíem el pin. Moment emocionant, sobretot per aquells que creiem que aquesta muntanya és alguna cosa més que un massís de còdols. 


Tot seguit vàrem fer cap a la plaça per fer la foto de rigor i començava la cerca d'un cafetó.
 

Els bars i restaurants de Montserrat estaven a tope, l'opció Marganell no era ben acollida, així que decidírem de baixar a Monistrol. Craso error. La quantitat de cotxes fent cua, els ciclistes que baixaven van provocar un descens lent, molt lent, massa lent.

El panorama a Monistrol no era millor que al monestir, sort que per casualitat varem trobar una taula lliure a peu de carretera.

La pujada posterior per la carretera de l'Aeri semblava clavada a l'ascens a Montserrat, els tres del davant tirant i els altres més endarrerits, fins que en Dani va fer un demarratge i ens va deixar sols a l'Efren i a mi.

Les dades no les publico (decoro professional)
 
Bé només em queda dir:
- Carles que bueno que viniste.
- Diumenge Tibidabo (Efren, sortim diumenge i en BTT), sortirem a les 7:00 per poder tornar d'hora a casa.

dilluns, 20 d’octubre del 2014

Imaginàries

Sembla increïble però els successos de les definicions del diccionari només passen quan els riders que els hi donen nom participen a les sortides.

Malauradament, i aquesta és una qüestió que hauríem de fer arribar a l'Iker per a que la tracti al Cuarto Milenio, l'absència d'un d'aquests riders provoca que l'efecte dels altres sigui encara més potent.

No cal tenir molts estudis per comprendre aquests nova teoria. La Cristina no ha vingut per que s'ha anat a l'hospital per fer companyia al seu germà. En Fulgui, a mitja sortida, ha abandonat (es veu que treballava a la tarda).

Si companys si, no hem hagut de patir cap cristazo ni ha hagut cap fulgicidio. Hem tingut la sebastación de l'abandonament del Fulgui i, que jo recordi, ha estat la sortida més efrenada de la nostra història. Tant frenada que no entenc com no ha hagut més sebastacions.

Inclús en Manolo s'estranyava que l'haguéssim fet. Us haig de confessar que si algú al corriol del senglar m'hagués proposat de fer mitja volta ho hauria fet.

La història ha anat més o menys així (a l'estil del Lluís):

Quadern de bitacora de la nau Enterprise. Data estel·lar 15346.

Divendres, erròniament i amb una falta de seny i criteri, el gruix del grup havia declinat la meva proposta de fer un Tibidabo i a última hora de dissabte decidien d'anar al Castell de Claramunt.

L'hora de sortida, les 8:00 del matí al PIR.

NOTA: Comentar-vos que l'òrgan rector del grup ha decidit que ara aquesta serà l'hora oficial de les sortides i que, si ningú no presenta al·legacions, el PIR canvia d'ubicació: la rotonda de les girafes.

La Cristina no sortia i es produïen les primeres sebastacions, el David no podia sortir, problemes logístics casolans d'última hora. Tampoc hi eren en Paco i el Raül, però com no són sospitosos habituals no ho considerem com efecte de res.

Puntualment a les 8:05 baixo les escales de casa i em trobo a l'Alessandra i al Dani. No ens hem ni saludat i el Dani recula cap a casa per agafar les ulleres de sol. L'Alessandra, com si no anés amb ella, segueix direcció al PIR (l'habitual en parelles casades).

Però no arribem al PIR, el grup, neguitós, no podia esperar més, pujava a bon ritme direcció la rotonda de les girafes. Ens afegim i a la rotonda ens aturem per reagrupar-nos.

Primera efrenada, en Dani no apareixia. Minuts tensos, els remordiments rondaven pel cap de l'Alessandra: se n'haurà anat a comprar tabac? Passats 10 minuts per fi feia cap, segons ell no ens havia vist...

Continuem la pedalada amb més de vint minuts de retard respecte al pitjor horari previst per l'organització. La penombra que amb prou feines il·luminava els carrers ja s'havia esvaït. Avui tocaria patir aquest dia que es presentava solejat.

Mica a mica, la sang que fluïa per les nostres venes, escalfaven els muscles. Bona temperatura, bon ritme, bones sensacions. I de sobte, un dels integrants se n'acaba d'adonar que li tocava imaginaria i que s'havia oblidat d'agafar el mòbil.

La segona efrenada no es va fer esperar, a l'alçada de les alzines, després de localitzar un mòbil, fa un primer intent de parlar amb la seva família. Diguem que aquest que estan acostumats als mòbils de la poma no són gaire hàbils amb els android i anteriors: dos missatges no enviats i més de deu minuts perduts.

La sang que tant alegrement regava les venes i els capil·lars, es mostrava mandrosa, el ritme i les bones sensacions havien decidit marxar de cap de setmana.

A Collbató ens tornem a agrupar. La demora ja era considerable, tant que en Fulgui ens sebastacionà. Resulta que havia de treballar a la tarda i no li donava temps de tornar a l'hora.

Al rostre del Manolo se'l veia una lleugera preocupació (a aquest pas, ni Can Maçana).

El ritrme seguia sent lent i travat. Al davant En Manolo, el Sebas i el Fulgui intentant tirar del grup. L'Alessandra en movia en terreny de ningú, amb el seu alegre pedaleig, i més enraderits el Dani i l'Efren. Jo seguia sense trobar el rime.

Un altre reagrupament just a l'inici del camí de les batalles i cap a Can Maçana. Durant la pujada, havia estat prenent imatges de l'Efren pedalant. Aquest, emocionat va pujar a un ritme un pel superior de l'habitual, tot creient que jo al darrera el seguia filmant. No sabia que a les primeres rampes ja m'havia despenjat...

Reagrupament a Can Maçana. Trucada de control. Acomiadem al Fulgui, uf, ningú no havia patit un estrany accident, la primera part de la sortida estava salvada.

L'Efren tantejava de seguir al Fulgui, el Sebas s'ho mirava, en Manolo patia, i la parelleta estava aliena a tota la moguda mirant-se als ulls com dos joves enamorats.

En aquest moment se'm va ocórrer de dir que encara em faltaven imatges per muntar el vídeo, així que no em va costar gaire canviar l'opinió de l'Efren.

Baixada ràpida per l'asfalt per prendre la pista cap a Montserrat Park,i sense adonar-nos ja fèiem el corrioll del Senglar.

Ja teníem ritme, la cosa anava bé, però el de la imaginaria va tornar a demanar el comodí del telèfon.


Aquesta vegada l'aturada va ser de quasi un quart d'hora (per cert, espero que hagi esborrat el número de telèfon de la seva dona de la memòria del mòbil que ha utilitzat).

En absència del David i del Fulgui, en Manolo va demostrar-nos les seves habilitats en el descens vertiginós. Havíem arribat a La Pobla de Claramunt. Pel camí ens varem trobar als del CC Esparreguera que ja estaven de tornada.

Només calia pujar al castell que coronaren per ordre d'arribada: Manolo, Sebas i Efren.



Una aturada per prendre quatre viandes (jo l'entrepà del meu fill) i de tornada cap a casa. Havíem d'aturar-nos a la font abans de prendre el camí cap al Coll del Bruc. I una altre efrenada.

Fins al coll, les pedres no permetien una bona tracció i en més d'una ocasió varem haver de posar el peu a terre.

En Manolo va coronar el coll, i sorpresa!, jo ho feia en segon lloc, suposo que l'entrepà estava fent l'efecte.
Un cop reagrupats ja no vaig aturar-me fins arribar a casa.

Tinc evidències que el grup seguia efrenant-se (ho veureu en un vídeo filmat des del balcó de casa)


Les dades:

Distància: 69 km
Ascensió acumulada: 1600 m
Punts: 135

I la setmana vinent farem el tram final de la Travessa (Coll de les Bruixes i Santa Cecilia)

diumenge, 12 d’octubre del 2014

Diumenge, les 6 del matí, plou. Sembla la tònica habitual de les darreres setmanes. Una altre vegada els homes del temps no l'han acabat d'encertar.

Que faig? La pedalada del ZonaBici, segons diuen, esta plagada de corriols. Ostres!! tornar a viure l'infern de la Catllaràs no entrava als meus plans: el terre xop, les arrels dels arbres provocant caigudes continuades i algún que altra ensurt poc desitjable.

L'alternativa, quedar-me a casa un altre diumenge (vale, ahir havia sortit amb la flaca però només a estirar les cames fins a Sant Sadurní).

Una consulta ràpida al servei meteocat, la pluja passaria de llarg abans de l'inici de la prova. Vale, anem!! Això si, amb molta cura per no malmetre la bike (ja té prou ratllades i encara no tè un any).

A les 8:00 em presento al pavelló esportiu. Hi ha força activitat. No veig al David. L'únic company que m'havia promés de venir m'havia fet el salt!!

Saludo al Lluís (l'asturià), i me'n vaig a fer el registre i faig una trucada al David. Que content s'ha posat quan he despertat al Pau i la Roser!! Mig maleint-me i xiuxiuejant em diu que ja havia vingut a primera hora per inscriure's i que com plovia, havia anat a aixoplugar-se a casa. Que vindria de seguida.

A la sortida del pavelló la Cris i la Judit estaven per gaudir de l'ambient de la pedalada i per donar anims a la parella de la Judit (ho sento això del Alzeimer ho porto fatal).Quasi a l'hora de la sortida es presentà en David i el Dani, aquest últim però vestit de carrer (conseqüències de la nit de noces).

Sortida, el ritme viu. No és qüestió de quedar-nos al furgó de cua i deshonorar el nom del grup. Arribem a la rotonda de la carretera de Piera on un desconegut Manolo ens anima a conseguir la nostra fita.

Durant tot el trajecte fins a la Vinya Vella anem avançant força gent. En David volia acabar d'hora (i jo també que havia d'anar a felicitar a la meva mare). Però, tot just quan començava la baixada, la cadena de l'scott decidí trencar-se (de poc tinc un Cristazo!!).

El canvi de cadena va estar a l'alçada de l'equip Ferrari 2014 (de pena!!), fins i tot ens va avançar el del «carrito de los helaos». Si mireu les imatges de vídeo de l'organització veureu com el David i jo saludem el Drone que l'rganització havia habilitat (em demanaré un als reis per complementar les cròniques al blog).

Un cop connectada la cadena seguim el rumb avançant a les darreres unitats de la pedalada, però un soroll inconfusible m'alertava que la reparació no havia estat del tot satisfactòria. Ens tornem a aturar per tornar a reparar la cadena. Aquí es va fer palès l'habilitat quirúrgica del David alhora de donar cops magistrals de martell. Ja ens havia passat el cotxe escombra!!

Apa continuem, el camí era molt similar al de la Nocturna d'enguany, i a les rampes que ens duien cap a l'Eada varem donar caça als desfondats que amb prou feines podien fer la sortida curta.

Quan ja quasi arribàvem a l'Eada, primera sorpresa, un corriolet que sortia a mà esquerra, només espatllat per tres riders efrenant. Els superem. Ara tocava el nostre corriol (el de tota la vida), tornem a ensopegar amb dos riders amb bikes de més de 4000 € però amb una tècnica d'un nen de 6 anys. En una de les múltiples aturades els avancem. Descens rapidíssim (com tira el David!!) i agafem el trencall que ens ha de portar a la riera.

Quina passada, estava humit, però no relliscava, bé al menys als trams de baixada perquè quan el terreny s'enfilava varem patir algun problema de tracció. Un parell d'avançaments més i ja érem a la riera.

Les cames estaven al punt, un grupet que anava al davant era la nostra següent fita fins que, van errar de camí. Com bons samaritans els varem alertar de l'error que havien comés.

Aquí el meu ultra va decidir apagar-se (Carles, l'haurem de mirar!!) això, i que un malparit va deixar el cotxe al mig del camí, va fer que féssim una petita errada de navegació. Res, uns 200 m addicionals que no suposaven un esforç de l'altre mon.

Corregit el rumb entràvem a la part més aquosa de la riera, hi havia aigua, però no suficient per mullar-nos els peus.

Haig d'admetre que els rocs de la riera em vam provocar un petit cristazo sense conseqüencies que em va deixar un pel tocat.

A la pista, direcció Span Deck, en David va tornar a prendre la iniciativa, el grupet de 6 unitats que ens seguia a la riera no ens va donar caça, però a l'avituallament un vell conegut (el capullo del corriol) ens estava esperant (això de prendre dreceres hauria de ser motiu de desqualificació!!).

Ja només quedava baixar però per corriols. Un parell de corbes que vaig prendre rectes varen ser suficients per deixar que fos el David qui obrís via (quins corriols!!). Aquí la pluja havia estat menys comprensiva i les relliscades sovintejaven. El camí es feia interminable. Creuem la carretera i de nou tornàvem a fer el camí de la Nocturna. Baixada a sac!!

A la rampa del Cristóbal (l'he batejada així en honor a la seva gesta a la Nocturna), varem tornar a donat caça a 6 riders més.

S'ha de dir que l'organització ens havia reparat un rampot d'aquells que et posen les pulsacions a més de 200.

Fem cap a la pista, i de nou el corriol que ens porta cap abaix. No un, crec que varen ser 7 els riders que vàrem avançar (un d'ells estirat al terre). Jo els avançava pel costat, però el David s'enfilava per sobre dels seus caps (quin maquinon).

De nou a la pista i de nou un desviament que ens portava a un altre corriol (quina currada dels de Zona Bici), i de nou avançar a caràcols amb megabikes. Abans però havia deixat les meves eines al Toni per reparar la cadena d'un rider perdut.

Haig d'admetre que aquí si que vaig fer a peu una de les baixades, diguem-ne que les forces començaven a minvar.

Un últim esforç, quatre avançaments més i línia d'arribada, on la Cristina i la Judit ens esperaven.

Quasi sense descansar i cap a casa, per anar a fer les obligacions amb la família, així que ni botifarra ni res.

Resumint, han estat quasi 38 kilòmetres (gairebé com la llarga) però molt més durs i divertits. A partir d'ara, totes les sortides que farem hauran de tenir un tram de corriols per evitar que els menja pistes (mal anomenats PRO) treguin avantatge.

Que ens duem:
70 punts (+20 per participar a activitats programades)

I quan el Dani i l'Efren em passin els tracks atorgaré els punts de dissabte.

dissabte, 11 d’octubre del 2014

Quina sorpresa!!

El divendres va saltar la sorpresa. Que fuerrrte!!

Ningú no s'ho esperava. No hi havia cap rumor a les xarxes socials, però estava cantat, la parella va decidir de formalitzar la seva situació al·legal.

Sort que tenim un infiltrat que ens ha pogut facilitar aquestes imatges gravades amb càmera oculta:


 camí del jutjat

 Provant-se el vestit de noces (en el cas que l'ofici es fes a Madird)

 Havent consumat la primera part de l'acte nupcial

Però, que he fet!!

Que fort! Ni els més íntims sabien que l'Alessandra i el Dani es casaven. Ho havien portat en secret.

D'aquí poc publicarem les entrevistes amb els seus més propers (Cristina, Sebas, i demés ) entrevistes per a que ens donin la seva opinió.

 Però, què s'amaga darrera aquest casament?
- Un nou rider?
- O és que volen fer la declaració conjunta dels punts de la classificació?

Són faves contades, si tots dos uneixen els punts acumulats, lideren la classificació amb 5.507 punts (fita hores d'ara inassolible pel líder). Si companys si, això és com la declaració d'hisenda, la pots fer per separat o conjunta, i en aquest cas no hi ha color.

Ho sento Manolo, t'hauràs de conformar amb una segona posició.

Bé, deixarem que els serveis jurídics del club acabin d'aclarir aquesta situació i des del blog deixeume que en nom de tots els Bikedeferro felicitem als nostres amics:
Alessandra i Dani, moltíssimes felicitats, us desitgem que podeu gaudir d'una vida joiosa plegats i que ens acompanyeu a les sortides amb l'empenta i actitud que us ha caracteritzat.
Un petonàs de part de tot l'equip Bikedeferro.

diumenge, 5 d’octubre del 2014

Un domingo cualquiera

Diumenge 5 d'octubre, les 6 del matí. Avui no tocava res, però un cop tens l'hàbit és difícil de canviar. A les fosques em desplaço pel menjador rumb a la cuina per prepara-me un cafè reconstituent.

Els llampecs il·luminaven les finestres i de seguida feia acte de presència una pluja insistent. Quasi de manera simultània, a cada llampuc un missatge de whatsapp, eren els col·legues que es desdeien de la proposta de sortida dominical.

Ja tenia vaporitzada la llet del Capuccino i se m'ha ocorregut mirar per la finestra, no tots se n'havien desdit, 5 bikedeferro havien decidit continuar la seva empresa, i ho dic en paraules majúscules, ja que si la fita proposada era complicada, la pluja l'elevava a gesta mítica, inclús per sobre de La Catllaràs. I encara més, perquè l'índex IBP supera al de la Gran Ruta.

En MANOLO, la CRISTINA, l'ALESSANDRA i el DANI, acompanyats per la JUDIT, tot just acabaven de pujar les seves bikes al camió i emprenien el rumb cap a Sant Joan Despí (no miraven cap a la meva finestra .

Quina enveja malsana!! i jo a casa amb obligacions que no em permetien patir aquesta magnífica jornada.

L'únic que podia fer era donar-los assessorament. Consulta al radar i estava clar, als 15 litres que estaven caient en poc més d'una hora els seguia un temps assolejat. Així que els hi vaig enviar un missatge de suport (a lo formula 1: no rain expected at 8:30).

Des d'aquest moment un silenci inquietant ha sacsejat la xarxa social. No teníem notícies dels nostres representants.







Fart d'esperar, en Raül ha convençut son pare perquè l'acompanyes a Santa Cecília a veure si es tenia notícies del decurs de la prova. Eren les 11:30 del matí. Cap notícia dels nostres.

Les 14:00, encara sense notícies. En Paco s'estava posant nerviós.

A les 14:08 per fí un missatge de la Cristina, estava amb la Judit a Monistrol, camí de la font de la dona morta.

14:45, missatge del Manolo, ja ha arribat!!.

14:59, missatge de la parella, estan a Monistrol, barallant-se amb els de l'organització que no els hi deixen pujar...

17:12, briefing post pedalada a la parada del bus. Són tots a casa i estalvis !!! Bravo cracks, i amb 195 punts al sarró.

 Bé, ja sé que no és una crònica habitual, però es que no la he pogut viure en primera persona i se'm fa un pel complicat de fer una narració digna (no us preocupeu que ja penjaré la que faci el Lluís).

PD: Si sou observadors, haureu vist que tenim enllaços per insrcriure'ns a la pedalada de Zona Bici (diumenge vinent) i a la Berga Santpedor (16 de novembre). Ah i hi ha una pàgina nova dedicada a la Bat-Pedalada.

Bona setmana riders!!