Desprès del fiasco de dissabte, esperava despertar-me amb ganes de sortir i fer alguna ruta divertida amb la BTT.
Sona el despertador, uff els llençols s’enganxen com mai, però va, fes un esforç i aixecat. Entro al menjador i l’Oreo ni s’immuta, segueix dormint. Miro per la finestra i es veu el glaç a sobre dels cotxes que ocupen el solar davant de casa. QUINA MANDRA!!!
A punt de tornar-me al llit, quan m’ha vingut a la memòria la crònica del Carles al seu blog. tornar-me al llit? Ni parlar-ne!!
Havíem quedat cinc minuts abans de l’hora habitual.per compensar el meu habitual delay (és lo que té això de volar amb vueling). Tres capes de roba i cap al PIR2.
Feia fred, però no tant com el que fa cada matí quan agafo la moto per anar a la feina. Encara no havia encalat les sabates quan el David m’avançava per arribar al lloc de retrobament, on ja feia estona que s’esperaven el Sebas i l’Aniento.
Jo tenia pensat de fer un Vacarisses, però això suposava que el David i el Sebas haguessin d’escorçar molt la seva sortida, tenien compromisos familiars. La idea de pujar Can Maçana no m’atreia gens ni mica, avui feien la marxa del montserratí, però en Sebas se li va acudir fer una ruta pendent de les sortides nocturnes. Anar a La Beguda pel Torrent gran d’Abrera.
Sort de l’Aniento, perquè no me’n recordava del camí (a més tenia l’Ànima dient low battery).
El Sol, que ja feia estona que travessà l’horitzó, no ens permetia una bona visió del pedregós camí del cementiri. Val a dir que no portava unes ulleres adequades, se’m van trencar la setmana passada i ja no em queden ulleres amb miralls foscos.
NOTA: Primer missatge subliminar, que aquest any en faig 50.
Sense despentinar-nos ja estàvem pels carrers d’Abrera, vila de la qual vàrem respectar rigorosament el sentit de circulació de tots els carrers.
Ja a la riera varem gaudir d’una ruta que circula pel torrent fins a Can Garrigosa. Tot aquest trajecte va estar guiat per l’Aniento i comentat pel David (no hi ha cap racó que no hagi ciclat o cavalcat).
Podíem prendre dues possibles rutes, però jo tenia al cap el corriol que ens il·lustrà el Cuevas, així que prenguérem el camí cap a la Beguda.
Tot arribant, en David comentà d’un forn que feien uns croissants espectaculars. El grup accelerà el ritme pensant en el cafetó i el croissant, però uns metres abans d’arribar al guai-point vaig convèncer el grup d’arribar fins a Masquefa.
Des d’allà sense pausa ens plantàvem als Hostalets. Ara tocava tornar amb el Sebas i el David o prosseguir la ruta.
Amb la malicia i inconsciència que em caracteritza, vaig proposar de visitar la bonica urbanització de Can Aguilera. L’Aniento no va poder-se resistir, rememorar els camins que feia a la seva joventut i adolescència pesava més que les agarrotades cames d’haver fet La Portals el dissabte amb el Cuevas.
A Can Martí saludàvem als riders del CCEsparreguera, just abans d’enfilar les empinades rampes que bordegen el bosc de Can Martí.
De les tres capes de roba sobraven dues i mitja, com havia canviat la temperatura!!. Fora buff, fora casquet volador i vinga cap amunt.
Paga la pena pujar i patir per gaudir del tram final del camí, just abans de la pista de les antenes. Que xulo!! hauria dir que pujàvem a una velocitat de vertigen si no fos per que un parell de riders es van avançar (segur que portaven motor al pedalier).
Enllaçàvem amb el corriol dels senglars (aquest si força ràpid) i, com no, pel corriol nou.
Al arribar al Coll del Bruc, l’Aniento començava a estar perjudicat (si heu llegit bé, el dia abans havia fet La Portals), jo també ho estava, però content d’haver pogut suportar el patiment de l’ascensió.
Per carretera fins al parador i corriloejant fins la CFR, que avui estava més que merescuda.
51 km, 850 m d’ascensió+ i una velocitat mitjana de 13 km/h. (barrera dels 50 km superada)
Em sembla que la setmana vinent em toca neu, ja ho veurem.
AUPA ATHLETIC!!
