Adolescents....

Comencen les celebracions i és que 50 no es compleixen cada dia. D’acord, n’hi ha al grup que ja en tenen més, però diguem-ne que els del baby-boom del 66 som majoria.

Aquest mes és en Sebas qui els farà, jo el segueixo de ben aprop i just darrera meu ve en Josep Sicilia (que ara fa dies que no agafa la bike). Més endarrerits estan l’Aniento i el Salvador, vaja que som una bona colla.

Dissabte, en comptes de corroning (vegeu la definició a l’anterior crònica) vaig aprofitar les dues hores que disposava per rodar amb la flaca. L’Aniento s’hi va apuntar. Amb tan poc temps hi havien poques alternatives: Gelida, Vacarisses, Castellolí… les altres estaven descartades, i a la Soplao no ens donava temps d’arribar-hi. 

Volia comprovar si a la versió 3.3.4 de SO del GPS havia canviat la funció trackattack, però en Aniento tingué una brillant idea: i si fem un sessiracaV? 

NOTA: Els que teniu GPS, ja l’aneu actualitzant?

Ja em coneixeu, no m’hi vaig poder resistir. La veritat és que me l’esperava molt més dura, pot ser la bona conversa que vam tenir durant la sortida va fer que sense adonar-me estigués enfilant les rampes de l’aeri. 

Vam estar temptats de continuar l’ascensió cap a les coves, però a mi se m’acabava el mini permís, així que vaig deixar que en Josep continués la ruta sol cap El Bruc.

Va ser una sàvia decisió, ja m’estaven esperant per anar de shopping i, un retard, hauria provocat l’arrest domiciliari la resta del cap de setmana.

Només quedava un fita, posar a punt la BTT de l’Efren per a que ens pogués acompanyar a la sortida de forquilla i ganivet. La BTT només necessitava de 0,4 g d'oli per rodar a la perfecció.

Diumenge al PIR3· hi havia una inusual activitat (estava tot plé de peluts), els que anàvem en Bike érem menys dels que pensava i de ben segur que a aquella hora els herois de la soplao encara pedalaven. 

Havia carregat, o això creia, el track correcte per pujar al corriol del senglar des de Can Aguilera, tant sols tocava cremar calories per recuperar-les a Montserrat Park.

Sense saltar-nos cap senyal de transit, culpa de la posició estratègica de la policia local, creuàvem Esparreguera i Abrera per continuar per la riera que ens apropava a la Beguda. 

Ens endinsàvem en un terreny fantasmagòric, el camí estava tallat perquè, teòricament, s’hi estaven fen obres de millora. Creuàvem la tanca i vàrem adonar-nos de la realitat: la zona estava confinada per el govern, que feia unes proves amb un mutagen alienígic.

No podíem tocar el fang radioactiu amb cap extremitat per no perdre-la, per sort les cobertes de les nostres BTT porten una protecció especial (imprescindible per a les “mines” que t’hi trobes al ciclar per la nostra vila). Malauradament, no vaig poder evitar que una zombie m’esgarrapés el braç a l’últim instant (fins avui no he tingut mobilitat al braç per fer la crònica, el pronòstic reservat).

Desprès del fang radioactiu infestat per zombies, entràvem a la zona criogènica, en David imprimí un fort ritme al que en Sebas, Efren i jo varem respondre d’immediat. Si ens haguéssim entretingut un sol minut, encara hi seríem…

Una forta rampa ens treia del corriol maleït i ens portava al confort de la pista. No tenim imatges de la zona perquè tots els dispositius electrònics es van aturar, tot el vídeo que vaig enregistrar estava misteriosament esborrat (25 hores de gravació de neu als 2Gb de memòria interna…).

El GPS recuperà la posició i vàrem prosseguir la nostra ruta.

Des de la Beguda a Masquefa, riera i cap als Hostalets de Pierola. Temptats de trucar a la porta del Pali per a que ens acompanyés, ens ho vam repensar: no, millor no que hem d’arribar d’una peça al restaurant.

Jo seguia el track per assegurar-me que aquesta vegada no erraria en la navegació. Esperava que aparegués el trencall que ens havia de portar per un corriol fins a la pista i..., m’havia tornat a equivocar (ara que ho penso era a conseqüència dels efectes del verí de la zombie).

Trucàvem al Josep Sicilia, que també en farà 50 i directes al restaurant.

Jo vaig agafar una taula on estratègicament podíem custodiar les bikes, mentre els meus companys donaven conversa a un individu que feia unes boniques observacions del mon dels ciclistes.

El de la foto no era el cambrer!!

La idea original era que els 50eros convidessim, però l’Efren i el David van rebutjar la invitació, així que cadascú va pagar la seva part. Bé, dons hem de repetir.

Ja tenim manager!!

Felicitats Sebas que dijous fas 50 i AUPA ATHLETIC