Finalment hem sortit cinc. Per ser més exactes hem sortit 2+3.
Ahir l'Aniento es va quedar amb les ganes d'acomiadar la temporada de la flaca i, preveient que avui no sortiria ningú, va convèncer al Manolo per estirar les cames una estona. Coneixent-los com a mínim hauran anat a Prats de Rei.
Per l'altra banda el grup del whatsapp teníem com a fita fer una estirada de cames. El David era segur, el Dani dubtava de poder venir (tot depenia de les obligacions conjugals). Però no, una força inexplicable l'ha impedit de poder acudir a la fita dominical.
Passaven uns minuts de dos quarts de 9 quan he sortit de casa, ràpid cap a la rotonda, m'he creuat amb un rider que mirava les rodes de la seva decathlon però la seva imatge no m'era familiar. Serien tres quarts i no hi havia ningú al PIR.
Primer pensament, ostres que he fet el passerell!!, però no, la figura del David apareixia fen ziga-zagues entre els cotxes: Què has vist l'Isidre? El rider de les rodes ja tenia nom. No és que hagi emprat un mètode deductiu fruit dels meus estudis i lectures, és que a aquella hora no hi havia ningú més, ni el Sete fent footing.
NOTA: Per als lectors foranis, el Sete és el mossèn de la parròquia d'Esparreguera, i us el trobareu els matins del cap de setmana corrent i més tard a un edifici que hi ha a la plaça de l'església.
Dons si, tenim un fitxatge nou, l'Isidre. Ara bé s'ha de dir que prové de l'escola ciclista Abelaira, ja que la seva primera frase, després de les presentacions, ha estat: he de ser a les onze al Bruc.
Amb aquests condicionants la ruta estava més que decidida, res de fer unes antenes, primer un Can Maçana i després ja veurem, i sort d'això perquè després de la sortida d'ahir no trobava la posició a sobre de la bici (quin mal al cul!).
A la barrera del camí de les batalles l'Isidre s'ha acomiadat, tot dient que ens acompanyarà en futures sortides (aquest ens farà patir a lo Manolo o Pali).
Com era d'hora i com el monjos havien engegat la calefacció, hem decidit de fer el camí de la llarga a l'inrevés. M'ho he passat molt bé, tot el camí xerrant a lo Fulgui, trepitjant els basals glaçats i fent equilibris per no caure.
44 km a una velocitat mitjana només de 12 km/h (de passeig)
Ara toca descansar el pandero per preparar una sortida per diumenge vinent (sort que el selló de la moto és més tou).
Ah no! La propera sortida és divendres, dia de la constitució del centre geogràfic, no?
En el moment de la redacció de la crònica, m'han confirmat que la sortida per carretera ha estat. Esparreguera-Igualada-Piera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada