Fi de cicle

Dons no, és tant sols fi d'any, perquè el meta del cicle, velo o com voleu anomenar a les vostres muntadures, està més viu que mai. I com s'acaba l'any, és un bon moment per fer una petita anàlisi de tot el que hem fet.

He comptabilitzat més 63 sortides (45 en MTB i 18 en flaca), força prolífic, a més el grup s'ha vist reforçat per sàvia nova, més jove però amb obligacions familiars que els fan plegar abans d'hora (haureu d'aprendre dels roquers de la MTB).

A diferència del resum de l'any passat, no penso analitzar mes a mes les sortides, us deixo amb les dades grosses i amb el trendding tòpic:

Distància ciclada: + 3.100 km

Alçada acumulada: +51 km (51.668 m per ser exactes)

A que no sabeu quina és la sortida de muntanya que està de moda (estadísticament parlant)?

I de carretera?

LES FITES:

• En Pali, el Sebas i jo vàrem estrenar l'any bevent cava a Sant Sadurní, bé era gatorade, però vàrem brindar.
• El 13 de gener, fet que es va consolidar el 24-F, un grup de pares farts de les festes d'aniversari dels companys d'escola dels seus fills, se'ns van enganxar a les sortides per intentar escapolir-se de les obligacions familiars, al menys per unes hores. Els seus noms ja els coneixeu: David, Josep i Efren. L'Àngel no va creure que tinguéssim nivell per acompanyar-lo.
• El 27 de gener en Manolo i jo varem patir el que seria l'edició 2013 de La Portals
• El 2 de febrer l'Aniento va estrenar el seu ULTRA.
• El 21 d'abril vàrem fer el centre geogràfic, però com la fita ja ens era massa coneguda, vàrem decidir d'assolir noves fites: La serra de l'Obac (23 de juny), Passeig suïcida pel Catllaràs (8 de juliol i sense en Fulgui), La creu d'Òrdola (1 de setembre), Montmeló (25 d'octubre), El castell de la Pobla de Claramunt (15 de desembre) i la bola del món (22 de desembre).
• Hem fet la Berga-Santpedor més bikeferrista: Pali, Alessandra, Dani, Sebas, Efren i jo (segueixo sense poder baixar de les quatre hores).
• Pali va anar a Andorra amb un grupet de probike, i als que ens agrada més la gresca en ho vam passar d'allò més bé a la Nocturna d'Esparreguera.
• El 29 de desembre, tres riders van se coronats com a PRO, al ser els tres primers Esparreguerins en anar i tornar a La Mola i no plorar.

Bikedeferro Team riders:

Alessandra: És l'única noia del grup, però no us deixeu enredar, té més cap que qualsevol dels altres, i quan es fixa una fita, i tant que l'aconsegueix. A més, ara practica spinning, o sigui que patirem per poder-la acompanyar.

Dani: Ha acabat l'any com acaba les sortides: fent un “hachazo”. Quan tothom està exhaurint les seves darreres reserves, veus que ell revifa i se'n va... El bo que té el Dani és que mai rebutja una sortida: que són 40 km i 3000 de desnivell? dons endavant, ja farem camí.

Sebas: Quina sort que hagis tornat, el 2012 no et vam veure gaire, però aquest any deu-n'hi do. El seu territori és la carretera, aquí està a un altre nivell. Té com a objectiu que a les sortides en BTT millorem les nostres estadístiques de velocitat, perquè “s'ha de tornar d'hora a casa”.

Josep S.: Aquest any ha hagut d'acompanyar força sovint al David al futbol, així que ha tingut poca continuïtat, i els dies que ha sortit ha ensopegat amb rutes “fora de categoria”. No ha fet comentaris al bloc, però me'ls puc imaginar. Josep, sortim dues setmanes seguides i ens trauràs les pegatines.

Josep Flores: Ha estat de mitja hibernació i no ha pogut organitzar la segona edició de l'Esparreguera-Andorra. Ara que no em sent, em fa ràbia que es passi quasi dos mesos sense sortir i quan agafa la bici és com si hagués estat entrenant tots els dies. És un dels culpables que el grup cada dia sigui més nombrós, enreda a tothom: no si serà un passeig, aquí fins al centre geogràfic i tornar fent unes cervesetes.

Josep A: Que no hi ha camí? dons s'improvisa. Coneix tots els racons, camins i corriols per poder fer una sortida sense trepitjar pistes forestals. Diu que no està en forma, però hores d'ara ja m'he adonat que aquesta és una tàctica molt comuna dels riders, quan menys t'ho esperes, demarraje. Si hi ha alguna cosa que ha de millorar, és el servei de recollida a domicili :D.

Toni Cuevas: Voleu superar les 200 pulsacions? Voleu pujar (i baixar) corriols verticals)?, dons aquest és el vostre company de ruta. Ha sortit poc amb nosaltres perquè no li agrada matinar, a més ell és els dels que esmorza a mitja sortida.

Fulgui: Possiblement és el rider que té més tècnica del grup, tot i que un dels nous li està començant a discutir el lideratge. Les bessones no li han deixat gaire temps per sortir, però no ha perdut la forma física. És l'únic que em creu a l'hora de navegar per noves rutes, tot i que un ocellet m'ha dit que les està provant tot sòl.

David: El competidor del Fulgui, quina tècnica, fins i tot fa la nocturna sense llums!! És d'aquells que també coneix força indrets, ja siguin a l'entorn de Montserrat o de la Serra del Catllaràs. No sé per què, però el 2014 el veurem sortir poc.

Josep Vives: El tenir horaris de feina d'allò més que estranys no l'ha deixat tenir la continuïtat necessària per demostrar-nos les seves habilitats. Bescanviarà els papers amb el David i promet humiliar-nos de cara al 2014.

Efren: Un altre competidor del Fulgui, però no pedalant sinó xerrant. Qui ens havia de dir que aquell que a les primeres sortides baixava els vorals a peu per por a no caure de la 29” faria aquesta progressió. És un dels instigadors d'obrir noves rutes i d'endurir allò de pedalar. A més està promovent escapades d'un cap de setmana per ciclar contrades desconegudes.

Manolo: Surt inclús quan no vol sortir. Porta el ciclisme a la sang. Si teniu algun dubte, alguna consulta, voleu saber sobre noves tendències, aquest és el vostre home. No sé com encara surt amb nosaltres, perquè no fa una altre cosa que esperar-nos després de cada rampa i sembla que no s'hagi cansat!!

Pali: .......................(mucho escribir y poco pedalar, caràcol!!),

Ei, que també ens han acompanyat

Carles: Ens va acompanyar a La Portals en MTB i va pujar a Montserrat, perdó, em va humiliar pujant a Montserrat amb la flaca. Diu que s'ho ha passat molt bé sortint amb nosaltres però nosaltres també, de fet ens ha convidat a fer una ”petita” sortida pel Montnegre i tothom s'ha apuntat. Ei si no pots entrenar no passa res, no pateixis, que els mortals no volem patir.

Cosco: És home de dissabtes, el rider del cabirol. Ha canviar la seva muntura però segueix pedalant igual de bé. A veure si et veiem més sovint.

Bartu: Que xulo deu ser això de veure que els que son més joves que tu no et poden seguir.

Raül: Aquest junior, tot i que és de la penya 18% s'ha guanyat el qualificatiu biikedeferro després de ser l'únic que va voler baixar amb mi del Centre geogràfic per corriols.

Cristobal I, Cristobal II, Joan i senyora: Aquest grup és bo de debò. No els he qualificat encara com bikedeferro perquè no els agrada els corriols, però després de la excursió que farem pel Montnegre ja seran membres de ple dret.

LES PÈRDUES

Tot i que sigui dolorós, no hi ha cap resum anual que no dediqui uns emotius moments a aquells que ens han deixat durant la temporada:

• La primera -i per mi la més dolguda- va passar el 15 de març. El doctor Cuevas ho va diagnosticar al primer cop d'ull: tito, aquest quadre està trencat. La meva Expert Team ens havia deixat, però no del tot, estava apuntada al banc de donants i els seus components els podreu observar a les bicicletes dels meus fills.

• A la serra de l'Obac, el 23 de juny, ens van deixar les meves ulleres de sol (en aquesta ruta s'ha de dir que molts dels riders van deixar també de depositar la confiança cega a les meves propostes, oi Josep?)

• Pot ser com a conseqüència de la pèrdua de la BH, la seva parella inseparable immersa en la desesperació va decidir de fondre's el 30 de juny, es tractava de la unitat sportiva+. Les cròniques a partir d'aquell dia, resultaven insulses, sense dades ni perfils ni recorreguts. Un buit que el Garmin d'en Fulgui no va poder omplir.

• La darrera pèrdua, molt recent que encara em fa caure alguna llàgrima, ha estat aquest 22 de desembre de la càmera de vídeo CAMSports. Aquesta vegada haig d'assumir plenament la culpa, al no poder competir amb la nova adquisició (la ION), simplement es va deixar caure, sense fer soroll, sense queixar-se, esperant que algun altre rider la volgués acollir per acompanyar-lo els diumenges.

Aquestes baixes, en part han estat compensades pels nous gadgets que ens hem agenciat, l'Aniento i jo surem els camins guiats per l'ULTRA (els mateixos pels quals el Fulgui es perd amb el Garmin). Des de desembre, En Manolo i jo, podem gravar i editar vídeo en HD. He dit podem, no que en sapiguem. I el Sherpa porta un full equip: GPS, ulleres HD, reproductor MP3 i unes cames que fan enveja.

De ben segur que les cròniques del 2014 seran força entretingudes (si perquè pel que fa als comentaris....)