Avui ja podem fer una
altre muesca a les nostres muntures, si companys, hem afegit una nova
fita al roadbook.
Per evitar desercions
abans d'hora, la ruta ha estat ben amagada durant tota la setmana. S'ha de dir que la idea ha
nascut d'aquell que s'estima més sortir sol que en grup. En Fulgui
la setmana passada va declinar la sortida al Castell de la Pobla de
Claramunt, per anar fins a Olesa de Bonesvalls, ruta que el va deixar
més que repercutit.
No era qüestió de
matxucar als innocents riders que de bon mati volien estrenar les
sortides hivernals, així que en petit comitè, Manolo i el redactor
d'aquest bloc varem tramar de fer aquesta ruta però un xic més
curta. L'objectiu: La bola del mon.
Divendres i Dissabte els
whatsapps eren continuus, si haguèssim tingut un hashtag de
bikedeferro, segur que hauria estat trendding topic. Inclús aquells
que mai han volgut sortir amb nosaltres es preguntaven quina era la
ruta. Però la setmana passada varem aprendre la lliçó: no ho
diguis que no vindrà ningú.
La ruta que em va passar
el Fulgui anava fins a Sitges (ja tenim ruta de cara a l'estiu). Era
tard estava mig barallat amb el programes d'edició. No havia manera
de renderitzar el vídeo de la setmana passada. Així que vaig mirar
per sobre la ruta amb el Land i no vaig treballar el roadbook.
Aquest matí, a primera
hora al PIR (8:37), tots ja m'esperaven. Un somriure maliciós es
dibuixava a la cara d'en Manolo. Però per uns minuts la sortida ha
estat a punt d'anar-se a norris, Cristòbal II, Juan i un acompanyant
volien sortir amb nosaltres però havien de tornar d'hora. No cal dir que aquesta
proposta ha hagut algú més que s'hi volia apuntar, però la decisió
estava presa. No podíem perdre aquesta oportunitat.
La primera part del camí
era coneguda, coincidia amb el camí que ens porta a la Beguda Alta.
Per evitar que ningú no em destorbés per creuar la riera Margarola,
em vaig avançar al grup. I sí, vaig arribar a Abrera sense posar el
peu a terra, però el preu que vaig pagar va ser molt alt: en alguns
dels sotracs que la meva inexistent suspensió va surar, vaig perdre
la CAMsports que filmava el funcionament del desviador. Si algú l'ha
trobat li agrairia que ens la retornés.
El no haver fet el
roadbook va generar un parell d'errades de navegació, fet que els
més escèptics van aprofitar per seguir a un rider que també anava
a fer La Bola, però per una ruta alternativa.
La conseqüència va ser
la disgregació del grup, lideraven la pujada Manolo i el nouvingut,
Sebas Efrén i jo intentàvem sense èxit no perdre la referència i
un xic més enrere la parella (en Dani i l'Alessandra).
Quan ja no havia
possibilitat de saber el camí que el primer grup havia pres i al no
tenir el track de la ruta alternativa (per la propera vegada em
carregaré al GPS els mapes vectorials) vàrem decidir reagrupar-nos
i aprofitar per fer-nos unes fotos:
que algú sap el cami?
mireu l'ocelet...
Per sort la intuïció de
BoyScout ens va fer prendre el camí correcte, on més endavant
Manolo i el nou company ens esperaven.
La pujada fins a La bola
és dura, però el tram final que està formigonat és mortal.
L'alarma de pulsacions supera les 200!!. Ara si, les vistes són
increïbles. Fins i tot es veuen a los niños de san Idelfonso tocar
les boles:
Los niños i la bola
Loft amb vistes, ideal parelles
A la tornada varem
intentar cercar la càmera perduda, que de ben segur deu estar entre
els nous gadgets d'algun altre rider.
Les dades:
Distància: 56 km - Desnivell: 1,100 m
Puntuació dels riders:
- Manolo: Resolutiu, com sempre en la seva línia, sense rebutjar el frec a frec amb altres riders
- Efren: Voluntariós, tot i estar per sota de les seves possibilitats degut a la inactivitat de les darreres setmanes, la primera part ha estat per sobre de l'esperat.
- Sebas: Desconfiat, ha estat conservador durant tot el trajecte i ha arribat a la part final amb un punt de força que li ha fet tirar del grup.
- Alessandra: Nois, no tinc paraules. La seva força radica en el seu cap, i a la mínima es posa a tirar. Si continua entrenant durant la setmana la veig liderant el grup amb el Manolo.
- Dani: Dosificador, ell és de segones parts. Quan sembla que tot està acabat, treu les forces que els altres han dilapidat per donar l'estocada final
- Ferran: Qüestionat, i tot per culpa de la serra de l'Obac. Però si era ciclable en un 97%!!
Ha estat divertit, però
ens hem de seguir posant-nos en forma, que el 18 és d'aquí a dos
dies.
Ferran sabes como ir a la MOLA ?????
ResponElimina