Primer de tot, vull demanar disculpes pel silenci de les darreres setmanes al bloc. La pluja, la neu i els compromisos familiars han provocat que, des de fa 20 dies, l'activitat ciclista ha quedat reduïda a la neteja i manteniment dels ferros.
No és excusa, però hi ha més autors que poden escriure al bloc i d'altres que podien passar les cròniques via correu electrònic per penjar-les (i això va per tots!!).
Tranquils que ja sabeu com va això de la bici, la penitència la passa cadascú quan la torna a agafar, és més venjativa que la pitjor de les parelles.
La veritat és que en Carles i l'Efrèn m'han proposat diferents titulars per la crònica d'avui: Solos ante el peligro, Murieron con las botas puestas, El día después de mañana, i és que els monjos de l'Abadia no van veure el whatsapp d'ahir per a que engeguessin la calefacció i fotia una rasca!!! Suposo que aquesta és la raó que no trobéssim cap rider mes al Monestir, que habitualment està infestada d'aquest tipus d'individuus.
Però vaig prometre al Carles que pujaríem plegats a Montserrat i ja em coneixeu, la meva fal·lera és com la meva bici (de ferro) i els meus companys de sortida encara no sé com hores d'ara encara em fan cas, fins i tot s'ha presentat el Pali!!
Hem sortit, passades les 9:00, d'Esparreguera rumb al monestir. En comptes de baixar a Can Sedó, hem pujat a Collbató per baixar per la carretera de l'aeri.
Ha estat aquí quan hem sentit a les nostres carns la mateixa sensació que els Dinosaures van patir a l'era glacial. Les mirades que em feien els meus ex-companys de sortida eren com agulles glaçades que travessaven el meu maiot.
A l'Aeri ens hem reagrupat per anar plegats fins Monistrol. I per fi, les primeres rampes. La sang tornava a circular per les extremitats, tornàvem a ser éssers humans.
S'ha fet quatre grups: Pali, Grup Manolo (Manolo, Carles i Flores), Ferran (ningú no em volia parlar), i Efrén (Efrén i Dani).
Al arribar a la cafeteria hem tastat la famosa coca de Montserrat. No teníem ganes de sortir i hem estat tres quarts d'hora fent-la petar.
Hem fet la foto de rigor al Monestir i cap a Can Maçana a un ritme lent. Ens tornem a aturar al Bruc per fer la foto al Timbaler i directes cap a Esparreguera.
Les dades:
- En Carles ja pot marcar la fita “modalitat bici” al seu roadbook de pujades a Montserrat.
- El canvi automàtic de la bici nova del Flores no té calefacció
- Velocitat mitjana: 14 km/h.
- Ascensió acumulada: 940 m
- Ja sé de quina marca serà la càmera de vídeo que amenitzarà les futures cròniques.
- Hem de quedar un dia per sortir pels vols de Vilassar
Ha estat fantàstic!! Moltissimes gràcies a tots!
ResponEliminaMolt fort que just pujar al cotxe ha sortit el sol. No m'ho podia creure. XDDD
Per cert. S'em acaba d'ocórrer que el dia que vingueu per els voltants de Vilassar (Arenys concretament), puc fer un track per gps i agafar uns quants gps dels de test i els probeu i apreneu encara que sigui el concepte bàsic del gps.
ResponEliminaI així de pas evito que s'em perdi ningú. Jajajaja.