Us en recordeu de quan jugàveu al pinball i sacsejàveu amb més força del permès la màquina i apareixia el TILT o final de partida?
Dons la sortida d’aquest diumenge ha estat una mica o menys així
Però abans d’entrar en matèria i, desprès de les darrers queixes enèrgiques dels integrants del grup, us indico les puntuacions obtingudes de fa dues setmanes:
- Fulgui: 20+3 (IO)
- J. Sicilia: 20 + 3 (IO)
- Manolo: 20 + 3 (IO)
- Sebas: 20 +3 (IO)
- David: 20 + 3 (IO)
- J. Vives: 20 (que bueno que viniste...)
- Efren: 20 +3 (IO)
El premi a la competitivitat se’l reparteixen els que van fer el bonus track de la llarga: Manolo, Fuigui i David. Un puntet extra per a cadascú.
I tornant als fets, dons vist com van les puntuacions, dissabte vespre i diumenge matí vaig intentar insistentment entrar dins la indumentària oficial Bikedeferro. Gobik fa un material elàstic, però la meva panxa supera el límit elàstic de la tela de l’equipació. Per sort, s’apropa el fred (winter is coming) i que jo sàpiga, no tenim indumentària oficial d’hivern.
Tot i l’amenaça de pluja quasi quasi van fer ple (més que res perquè li havien dit al Carles que sortíem si o si). Faltaven el Vives, que treballava i el Sherpa. Fins i tot ens va venir a saludar en J. Aniento que tenia una cita amb una botifarra al Bruc.
L'inci va ser lent, en Fulgui i el Sebas anaven al davant marcant un ritme cansino seguits de l’Efren, que bloquejava qualsevol intent d’avançament.
Un petit incident amb un radi que no volia baixar el pont del Diable va estar a punt d’amargar-me la sortida.
Seguíem a un ritme lent, en J. Sicilia i jo ens miràvem un pel nerviosos perquè tots dos teníem compromisos al migdia i semblava que no arribaríem a temps.
El bo d’aquest ritme, és que et permet conversar sense que se’t talli la respiració. En Carles, amb la gravel, es deixava caure al darrera per comprovar que ningú no girava cua.
Al Manolo se li va acabar la paciència i en una maniobra arriscada avançà l’Efren a una distància de 1,8 m per evitar la intercepció. A partir d’aquest moment, el que havia estat una passejada digna de “verano azul” es convertí en la típica sortida Bikedeferro: tots estirats i petites agrupacions de 2 o 3 riders.
Els del darrera podíem seguir les traces del degoteig dels bidons cara avall dels que ens precedien. El camí del riu estava poc concorregut (els dies que plou, els de les ebikes no surten per perill d’electrocució), el ritme viu, però no asfixiant.
I el Manolo i el Fulgui, llençats per veure qui dels dos s’enduia el premi a la competitivitat, es van passar de frenada. Total, que els vàrem haver d’esperar per re-emprende la ruta correcta.
I a l’hora del cafè, dons ens va començar a ploure. Curiòs que a mi em van deixar l’única cadira que no estava a l’eixopluga.
Tornàvem, desprès d’un malentès sobre la quantitat d’entrepans ingerits, amb un plugim que ens acompanyaria bona part del camí de tornada.
De nou les petites agrupacions, aquesta vegada en Carles decidí de passar al davant per donar conversa al Manolo i al Fulgui. Jo em deixava caure al darrera, per acompanyar al Bartu, que semblava cansat però que realment estava reservant forces.
Al arribar al pont del Diable, el meu maluc de titani entrà en ressonància amb el radi que havia perdut i es produí el TILT. Literalment, sense forces.
Les males llengües ho atribueixen a que aparegueren unes amazones amb el bidó cara avall que ens demanaven auxili per poder arribar a Masquefa i em van descentrar.
En aquests casos la solució és molinillo i a sofrir els comentaris companys de ruta. Per cert, les amazones, deu-n’hi do com tiraven. I no m’explico com havia pogut arribar per camins la que anava amb bicicleta de carretera.
A la SEAT en un camí recte sense pèrdua, en Bartu i l’Efren es van perdre. El grup decidí d’esperar-los, deixant que tant en J. Sicilia i jo seguíssim endavant per allò dels compromisos. Altres dos que quedaven descartats per al premi de la competitivitat
Abans d’arribar a Abrera ja m’havien donat caça de nou.
I arribàvem a casa. Però just abans, un biker amb la indumentària oficial em digué. Ho he intentat però no us he donat caça. Era el Toni, que havia sortit un pel més tard (sobre les 10) i que anà fins a San Ramón per trobar-nos.
A mi m’han sortit 75 km.
I les puntuacions son les següents:
- Manolo: 20
- Fulgui: 20+3 (IO)
- J. Sicilia: 20 + 3 (IO)
- Sebas: 20 +3 (IO)
- Efren: 20 + 3 (IO)
- Bartu: 20
- Carles: 20 + 3 (IO)
- Ferran: 20
Punts extres:
- J. Aniento: 10 + 5 (venir a saludar)
- Carles: 15 venir des d’Arenys
- T. Cuevas: 20 + 3 (IO)
El premi a la competitivitat queda desert, ningú no va pujar al pont del diable a sobre de la bike.
PD: La sala BAR, desprès de la visualització de les imatges de vídeo i del tercer GinTònic, ha decidit atorgar els tres punts de la competitivitat al Sebas: es va quedar a només un esglaó del Pont del Diable i va fer la rampa del pont.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada