Quin diumenge. Perdoneu per la demora de la crònica, però primer havíem de gaudir de la crònica del Carles.
Aquest diumenge tocava el primer Cogulló de l’any, però hi ha dies que el cos no acompanya. Això és el que varen pensar els senderistes que avui prenien la bike desprès d’intentar seguir les petjades del Carles pels vols de Rupit.
També era el que el meu cos em feia sentir al intentar posar el peu a terra després que em sonés el despertador. Diguem que no estic passant pels meus millors moments.
Temptat d’agafar el telèfon per desdir-me de la sortida i més veient el correu del David que pretenia fer una sortida de corriols per arribar d’hora a casa, finalment vaig decidir de no fer un lleig i, com a promotor de la sortida, presentar-me a l’hora convinguda al lloc establert.
Tots hi eren, a excepció del David, del Vives i del mestre dels escacs, també s’hi van afegir el Paco i el Raül, tot discrepant sobre la merescuda tarja vermella del Christiano Ronaldo.
La meva idea era la d’acompanyar-los fins a Can Maçana, inútilment intentava seguir l’estela del grup que, de mica en mica, es perdia a l’horitzó.
Cristóbal, com sempre, es va deixar caure a la cua, per donar-me ànims i per que això de pedalar no se’m fes tant dur.
Havíem passat Collbató i anàvem drets cap el Bruc, semblava que els homes del temps havien errat de nou, feia una miqueta d’aire però ni de bon tros era la gran ventada anunciada.
A partir d’aquí, l’Alessandra començava a patir l’esforç de la passejada de dissabte, i varem continuar plegats el nostre particular patiment.
Només arribar a la barrera es produïa la primera i inesperada baixa: En Sebas inexplicablement renunciava a continuar amb la sortida i girava cua per veure les cues dels cavalls que feien els tres tombs per Esparreguera.
A Can Maçana ens varem adonar que els homes del temps no la havien errat gaire: les rafegues no nomes impedien el nostre avenç sinó que van estar a punt d’enviar-nos al terra en alguna ocasió.
Tot arribant a la cruïlla de Maians se’ns van incorporar dues unitats noves, companys del 18% que desconeixien aquesta variant d’arribar a Castellfollit.
Com que no anava gaire fi, no vaig aturar-me durant la pujada als punts de reagrupament i vaig anar tirant fins a la connexió amb la carretera.
Aquí una ferotge lluita interna entre el que el cap volia fer i el que l’estat físic em deixava fer. Dos possibles rutes: la dels matxaques (fer el cim al Cogulló) o la de Collins (no sabeu qui és?).
A la primera van anar en Manolo, el Cristòbal, en Paco, en Raül i els dos companys del 18%.
A la segona ningú no se’n recorda del nom dels riders..... Ni tant sols els hi van fer una foto!!
En arribar a Montserrat Park em vaig adonar que havia fet una mala elecció, però no era qüestió de tornar enrera, i no esta pas malament arribar un diumenge a una hora decent per poder cuinar per la família.
No hem fet la fita prevista però si que tenim un nou registre del que estar orgullosos:
Les dades dels oblidats:
Distància: 56 km
Alçada+: 1.057 m
Velocitat màxima: 67km/h
Ciclistes, les dues properes setmanes no puc sortir, o vaja que sortiré molt lluny i no us podré acompanyar. Espero que els redactors substituts facin els deures i mantinguin actualitzat el blog.
Aquest diumenge tocava el primer Cogulló de l’any, però hi ha dies que el cos no acompanya. Això és el que varen pensar els senderistes que avui prenien la bike desprès d’intentar seguir les petjades del Carles pels vols de Rupit.
També era el que el meu cos em feia sentir al intentar posar el peu a terra després que em sonés el despertador. Diguem que no estic passant pels meus millors moments.
Temptat d’agafar el telèfon per desdir-me de la sortida i més veient el correu del David que pretenia fer una sortida de corriols per arribar d’hora a casa, finalment vaig decidir de no fer un lleig i, com a promotor de la sortida, presentar-me a l’hora convinguda al lloc establert.
Tots hi eren, a excepció del David, del Vives i del mestre dels escacs, també s’hi van afegir el Paco i el Raül, tot discrepant sobre la merescuda tarja vermella del Christiano Ronaldo.
La meva idea era la d’acompanyar-los fins a Can Maçana, inútilment intentava seguir l’estela del grup que, de mica en mica, es perdia a l’horitzó.
Cristóbal, com sempre, es va deixar caure a la cua, per donar-me ànims i per que això de pedalar no se’m fes tant dur.
Havíem passat Collbató i anàvem drets cap el Bruc, semblava que els homes del temps havien errat de nou, feia una miqueta d’aire però ni de bon tros era la gran ventada anunciada.
A partir d’aquí, l’Alessandra començava a patir l’esforç de la passejada de dissabte, i varem continuar plegats el nostre particular patiment.
Només arribar a la barrera es produïa la primera i inesperada baixa: En Sebas inexplicablement renunciava a continuar amb la sortida i girava cua per veure les cues dels cavalls que feien els tres tombs per Esparreguera.
A Can Maçana ens varem adonar que els homes del temps no la havien errat gaire: les rafegues no nomes impedien el nostre avenç sinó que van estar a punt d’enviar-nos al terra en alguna ocasió.
Tot arribant a la cruïlla de Maians se’ns van incorporar dues unitats noves, companys del 18% que desconeixien aquesta variant d’arribar a Castellfollit.
Com que no anava gaire fi, no vaig aturar-me durant la pujada als punts de reagrupament i vaig anar tirant fins a la connexió amb la carretera.
Aquí una ferotge lluita interna entre el que el cap volia fer i el que l’estat físic em deixava fer. Dos possibles rutes: la dels matxaques (fer el cim al Cogulló) o la de Collins (no sabeu qui és?).
A la primera van anar en Manolo, el Cristòbal, en Paco, en Raül i els dos companys del 18%.
A la segona ningú no se’n recorda del nom dels riders..... Ni tant sols els hi van fer una foto!!
En arribar a Montserrat Park em vaig adonar que havia fet una mala elecció, però no era qüestió de tornar enrera, i no esta pas malament arribar un diumenge a una hora decent per poder cuinar per la família.
No hem fet la fita prevista però si que tenim un nou registre del que estar orgullosos:
14 dies sense cristazos!!
Les dades dels oblidats:
Alçada+: 1.057 m
Velocitat màxima: 67km/h
Ciclistes, les dues properes setmanes no puc sortir, o vaja que sortiré molt lluny i no us podré acompanyar. Espero que els redactors substituts facin els deures i mantinguin actualitzat el blog.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada