Uff!! Per fi de nou a casa. Ara toca tornar a lloc tot allò que el grup ha desmanegat.
Quasi un mes sense poder fer activitat continuada, entre les obligacions familiars, les anades a la neu i els viatges de feina, no he pogut estar marcant la pauta del grup. El resultat:
Aquesta setmana, considerada com a setmana de transició, se n'han fet diverses sortides. El Dani, dissabte es va marcar tot solet un Begues amb la flaca (això si que és tenir força de voluntat).
Un altre grup, al qual de forma equivocada em van convidar, va fer la Mandroso's route. La veritat és que, malgrat el meu pèssim estat de forma, la ruta és força completa, un pel dura, amb pista, corriols i esmorzar.
Bé, la propera vegada ens saltarem el darrer ítem. Aquesta ruta dona els primers punts de la temporada al Sherpa i al Josep A. Nois, aquests arribaran al mes de maig amb un estat físic fora de l'habitual (no els podrem tossir a la cara).
Quasi un mes sense poder fer activitat continuada, entre les obligacions familiars, les anades a la neu i els viatges de feina, no he pogut estar marcant la pauta del grup. El resultat:
- als mega-pros se'ls hi ha anat la pinça, marcant-se sortides de més de 100 km inassolibles per a la resta dels mortals.
- la clàssica sortida en BTT dels diumenges, desapareguda.
- l'efren que no aconsegueix guanyar les partides d'escacs...
- El Fulgui canviant la montura de l'especiallized per la Ducatti (Fulgui, ja coneixes la història dels riders que porten Ducatti, en Flores t'ho pot explicar al detall...)
Aquesta setmana, considerada com a setmana de transició, se n'han fet diverses sortides. El Dani, dissabte es va marcar tot solet un Begues amb la flaca (això si que és tenir força de voluntat).
Un altre grup, al qual de forma equivocada em van convidar, va fer la Mandroso's route. La veritat és que, malgrat el meu pèssim estat de forma, la ruta és força completa, un pel dura, amb pista, corriols i esmorzar.
Bé, la propera vegada ens saltarem el darrer ítem. Aquesta ruta dona els primers punts de la temporada al Sherpa i al Josep A. Nois, aquests arribaran al mes de maig amb un estat físic fora de l'habitual (no els podrem tossir a la cara).
El diumenge havia anunciada al whats una sortida PRO en carretera cap a la Llacuna. No tenia previst anar-hi, però com ningú no s'apuntava a una sortida en BTT, vaig decidir de, si més no, iniciar la ruta amb ells.
En Manolo, el Cosco, la Cristina i un company més estaven a la cruïlla del Solmania. En Sebas s'havia desmarcat a darrera hora, i quan ja començaven la sortida, vaig aparèixer per mig espatllar-la.
Literalment anava arrossegant-me, tot i els intents del Manolo per a que no perdés el ritme de la carretera. Però la salvació em va arribar en forma de cartera. Un vilatà de Piera va perdre la seva cartera a peu de carretera i vaig sacrificar la meva sortida per poder dur-la a la policia local, mentre la resta del grup seguia amb l'objectiu programat.
Com a .penyora, els hi vaig oferir unes meravelloses galetes orientals amb ginseng i substàncies dopants (hores d'ara els elefants rosa encara deuen estar ballant).
En Manolo, el Cosco, la Cristina i un company més estaven a la cruïlla del Solmania. En Sebas s'havia desmarcat a darrera hora, i quan ja començaven la sortida, vaig aparèixer per mig espatllar-la.
Literalment anava arrossegant-me, tot i els intents del Manolo per a que no perdés el ritme de la carretera. Però la salvació em va arribar en forma de cartera. Un vilatà de Piera va perdre la seva cartera a peu de carretera i vaig sacrificar la meva sortida per poder dur-la a la policia local, mentre la resta del grup seguia amb l'objectiu programat.
Com a .penyora, els hi vaig oferir unes meravelloses galetes orientals amb ginseng i substàncies dopants (hores d'ara els elefants rosa encara deuen estar ballant).
Bé, de moment res més. Gaudiu de la música romàntica que en Carles ha escollit amb motiu de Sant Valentí i estigueu atents al blog i al calendari (aquest dijous ja tenim una activitat programada),
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada