Bé, i tal com havíem promès la setmana passada, tocava la sortida rodadora. En teoria es tractava de fer quilòmetres per pista sense cap dificultat. Crec que això ha estat un dels causants que s'hi apuntessin els que darrerament no es deixaven veure (Efren, Vives, etc.). Fins i tot, com això de menjar quilòmetres s'escau per a una 29, en Carles vingué des de Llivia.
Aprofito l'avinentesa per anunciar-vos que els temes que sonaran al blog seran escollits setmanalment pel Carles, això si, per sentir-los haureu d'accedir al blog des d'un ordinador.
Continuant amb la crònica, sorprenentment el redactor del blog es presentà al PIR2 quan només havien passat 3 minuts de l'horari previst. La Cristina , l'Alessandra i el Dani no dinaven crèdit als seus ulls. Temps just per lubricar la bike del Carles i sortir direcció a La Passió on ens esperaven els que no volien fer quilòmetres de més.
Pel camí s'hi va apuntar un Cristòbal que anunciava que hauria de plegar més d'hora per complir amb les obligacions familiars.
A la Passió hi eren els que no volien fer quilòmetres de més: Manolo, David, Efren i Vives. Ja podíem posar rumb cap a Martorell on el Cosco ens esperava.
A la fita hi havia tres grans absències: en Sebas enfebrat, en Flores que segueix en període d'hibernació i en Fulgui que està molt enfeinat donant contingut al seu blog (si no l'heu visitat ja trigueu, és força interessant).
El camí fins a Martorell ja el coneixeu, amb alguna pujadeta, amb pistes no gaire planes i havent de creuar alguna riera, això va fer que el Carles comencés a dubtar de la planitud de la ruta proposada (la setmana passada es va lliurar pels pels de la corriolera de Vacarisses, però tranquil, que ja et farem alguna ensarronada... ).
Ningú no va poder fer totes les escales del Pont del Diable: en Manolo i el David es van quedar només a un esglaó. De totes formes aquesta fita no hauria tingut bonificació perquè l'UCI (unió cervecera interna) ha recorregut el tema de les bonificacions i aquesta temporada no hi hauran.
En Cosco estava a la cafeteria que hi ha al davant de l'estació del ferrocarrils, xerrant amb unes noies molt simpàtiques, que em van convidar a participar a la conversa, però havíem de fer via i vaig declinar la invitació.
Tot seguit començava la pista que ens duia al Prat. Què us haig de dir d'aquesta ruta? la llera del Llobregat?, les vistes? el trànsit?
Com em comentà un del bikers, de les comarques de Catalunya, el Baix Llobregat Sud (excloent el Montserratí) és una de les comarques menys agraïdes per voltar.
A Molins, el David va fer mitja volta i a Sant Boi va haver un reagrupament. Havíem perdut al Cosco!! Gairebé varem estar uns vint minuts esperant la seva aparició, però no donava senyals ni al telèfon.
El grup decidí d'anar fins al Prat per localitzar-lo. En Cristòbal i la Cristina es van avançar, agafant uns metres de distància inassolibles per a la resta dels riders.
Per acabar-ho d'adobar, quan tot just començàvem la cacera del grup escapolit el mòbil començà a sonar i per evitar que els mossos ens multessin per conduir parlant amb el cel·lular, ens varem tornar a aturar.
Era el Cosco que havia trobat una drecera i ja era al Prat veient com aterraven els avions, al meu parer, la millor vista de tot el trajecte (exceptuant la Cristina i l'Alessandra).
De res servia intentar fer la cacera, però el tram final formigonat al costat de la llera del riu el varem fer a un ritme espectacular. El trenet el lideraven en Manolo i el Carles seguits del Dani i d'un servidor.
A l'entrada al mirador del Prat, lloc de reunió, en Cristòbal i la Cristina no hi eren. Em vaig desviar per localitzar al Cosco que seguia flipant amb l'aterratge creuat dels avions per l'acció del vent, mentre la resta intentava localitzar als escapats.
En Cristobal ja havia començat en solitari i a contravent el camí de tornada (havia de tornar d'hora).
Localitzada i trobada l'amazona ja només quedaven dues fites: Fer la foto del mar i un cafetó.
Des del mirador ens varem fer unes fotos tot posant a prova la seva estabilitat (nois que no s'ha de jugar amb les estructures i menys quan estan en ambients marins).
Aprofito l'avinentesa per anunciar-vos que els temes que sonaran al blog seran escollits setmanalment pel Carles, això si, per sentir-los haureu d'accedir al blog des d'un ordinador.
Continuant amb la crònica, sorprenentment el redactor del blog es presentà al PIR2 quan només havien passat 3 minuts de l'horari previst. La Cristina , l'Alessandra i el Dani no dinaven crèdit als seus ulls. Temps just per lubricar la bike del Carles i sortir direcció a La Passió on ens esperaven els que no volien fer quilòmetres de més.
Pel camí s'hi va apuntar un Cristòbal que anunciava que hauria de plegar més d'hora per complir amb les obligacions familiars.
A la Passió hi eren els que no volien fer quilòmetres de més: Manolo, David, Efren i Vives. Ja podíem posar rumb cap a Martorell on el Cosco ens esperava.
A la fita hi havia tres grans absències: en Sebas enfebrat, en Flores que segueix en període d'hibernació i en Fulgui que està molt enfeinat donant contingut al seu blog (si no l'heu visitat ja trigueu, és força interessant).
El camí fins a Martorell ja el coneixeu, amb alguna pujadeta, amb pistes no gaire planes i havent de creuar alguna riera, això va fer que el Carles comencés a dubtar de la planitud de la ruta proposada (la setmana passada es va lliurar pels pels de la corriolera de Vacarisses, però tranquil, que ja et farem alguna ensarronada... ).
Ningú no va poder fer totes les escales del Pont del Diable: en Manolo i el David es van quedar només a un esglaó. De totes formes aquesta fita no hauria tingut bonificació perquè l'UCI (unió cervecera interna) ha recorregut el tema de les bonificacions i aquesta temporada no hi hauran.
En Cosco estava a la cafeteria que hi ha al davant de l'estació del ferrocarrils, xerrant amb unes noies molt simpàtiques, que em van convidar a participar a la conversa, però havíem de fer via i vaig declinar la invitació.
Tot seguit començava la pista que ens duia al Prat. Què us haig de dir d'aquesta ruta? la llera del Llobregat?, les vistes? el trànsit?
Com em comentà un del bikers, de les comarques de Catalunya, el Baix Llobregat Sud (excloent el Montserratí) és una de les comarques menys agraïdes per voltar.
A Molins, el David va fer mitja volta i a Sant Boi va haver un reagrupament. Havíem perdut al Cosco!! Gairebé varem estar uns vint minuts esperant la seva aparició, però no donava senyals ni al telèfon.
El grup decidí d'anar fins al Prat per localitzar-lo. En Cristòbal i la Cristina es van avançar, agafant uns metres de distància inassolibles per a la resta dels riders.
Per acabar-ho d'adobar, quan tot just començàvem la cacera del grup escapolit el mòbil començà a sonar i per evitar que els mossos ens multessin per conduir parlant amb el cel·lular, ens varem tornar a aturar.
Era el Cosco que havia trobat una drecera i ja era al Prat veient com aterraven els avions, al meu parer, la millor vista de tot el trajecte (exceptuant la Cristina i l'Alessandra).
De res servia intentar fer la cacera, però el tram final formigonat al costat de la llera del riu el varem fer a un ritme espectacular. El trenet el lideraven en Manolo i el Carles seguits del Dani i d'un servidor.
A l'entrada al mirador del Prat, lloc de reunió, en Cristòbal i la Cristina no hi eren. Em vaig desviar per localitzar al Cosco que seguia flipant amb l'aterratge creuat dels avions per l'acció del vent, mentre la resta intentava localitzar als escapats.
En Cristobal ja havia començat en solitari i a contravent el camí de tornada (havia de tornar d'hora).
Localitzada i trobada l'amazona ja només quedaven dues fites: Fer la foto del mar i un cafetó.
Des del mirador ens varem fer unes fotos tot posant a prova la seva estabilitat (nois que no s'ha de jugar amb les estructures i menys quan estan en ambients marins).
Una a contrallum
Ara si que ens veiem
Ep! que fins i tot surto jo
Momento Martini o Pedalo luego existo?
Nens que s'ha acabat el recreo
Espera, una darrera foto que surto poc
Les dades:
Distància: 88,88 km
Alçada+: 290 m
Velocitat mitjana: 17 km/h
Be, ja em fet una corriolera i una rodadora la setmana vinent, degut a l'elevat nombre de baixes (entre d'altres la meva), es farà una sortida per carretera.
Alçada+: 290 m
Velocitat mitjana: 17 km/h
Be, ja em fet una corriolera i una rodadora la setmana vinent, degut a l'elevat nombre de baixes (entre d'altres la meva), es farà una sortida per carretera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada