Durant tota la setmana hem estat manegant les diferents alternatives que teníem per sortir per carretera aquest dissabte.
Al grup se n'havia afegit el Carles i en deferència als nous l'havíem deixat escollir: Montserrat (ostres, que les rampes des de Monistrol són dures, tot i que pujar al Monestir, menjar una coca i comprar mel i mató ja s'ho mereix).
Però les tempestes anunciades pels homes del temps i el xàfec que va caure divendres van fer que molts dels anunciats a la sortida es donessin de baixa: Aniento, Cuevas, Manolo, Dani, Alexandra i Carles.
Com que hi ha un que amb això de la carretera és principiant (ja veus quina excusa), hem decidit de fer una sortida mes suau. A Sant Sadurní feien la fira Cava-Tast i era qüestió de fer país.
Us haig de confessar, que parlant ahir amb uns dels que no ha vingut el comentari havia estat: "tan de bo que demà plogui i m'hagi de quedar a casa", però no, ha estat un dia fantàstic per sortir.
A les 8:10 en punt m'he presentat al PIR (volia veure com acabava el qualifyng de Corea) on m'esperaven Sebas i Efren. Flores havia tingut un problemes amb els llençols però també s'ha afegit al grup.
El descens fins a Olesa a un ritme molt suau, el just per a que el binomi bicicleta-rider vagi trobant la posició, la cadència correcta, sentir les sensacions de la carretera, despertar la musculatura adormida durant tota la setmana laboral.
A Olesa encara perduraven els vestigis de la tempesta i hem hagut d'entrar per un lloc alternatiu. Des d'aquí cap a Martorell. llàstima de no portar la càmera de vídeo, sinó algun conductor de turisme se n'hauria dut a casa una denúncia. Com em comentava Sebas, el dissabte hi ha molt de trànsit.
De camí cap a Gelida, just després d'una aturada tècnica de re-agrupament, uns riders en BTT ens han avançat a un ritme endimoniat, en veu que estaven de cursa. No m'he pogut estar i he demarrat amb la flaca fins a superar-los. Sort que he tingut que de seguida deixaven la carretera per endinsar-se cap a la muntanya.
A Sant Sadurni hem pres un petit refrigeri i cap a Piera on ens hem fet les fotos de rigor.
(a lo Rossi)
La part més divertida ha estat la baixada des de Piera, quin ritme, en Flores m'ha arrossegat a una velocitat de 64 km/h sense pedalar, quins piques, quines passades, quins quiebros (si, hauré de fer una nova entrada al diccionari del ciclista...).
Les dades:
km: 68
Velocitat mitjana: 18 km/h
Res més, demà ja veurem qui pot sortir...
Salut, no he trobat nou moscada però la crema estava boníssima i bici
PD: Ja només queda una plaça lliure al cotxe
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada