Era fosc quan he sortit, i només enfilar el carrer direcció al PIR la primera aparició, ej Josep Sicília acompanyat del Raül pujaven amb una cara desencaixada: no hi ha ningú al PIR!!, em comenten. No és possible, si ahir al Blog i al guasap va quedar més que clar, vaig respondre, tornem al PIR!!.
Arribem i era veritat, no hi havia ningú, però com un ànima entre les ombres, l'esperit del David, acompanyat del seu cos apareixia somrient i, segon fenomen paranormal: no havia d'estar d'hora per cap dinar ni celebració especial.
Esperem cinc minuts però no, ningú més. Se sentia estossegar algú proper a la botiga de Zona Bici i a l'instant un missatge dilapidador: No salgo. Ostres Manolo, tu tampoc?
Dels altres, segur que es van embolicar i en comptes de fer canvi d'horari hauran fet un canvi de parella, havien passat 20 minuts i no donaven senyals de vida.
Que fem, Vacarisses, Castellolí? Jo fidel al blog i a les promeses de la setmana passada proposo d'anar a esmorzar a Sant Sadurní. No gaire convençuts els meus acompanyants veien la meva ferma posició em deixen anar fent i... l'Efren se'ns apareix. Es veu que quan ja era ala porta de casa ha hagut de resoldre un assumpte extremadament urgent, que estrany tot plegat, no?
A l'alçada de la Beguda, el meu GPS s'ha penjat. Masses casualitats, els esdeveniments requerien mesures dràstiques, així que a corre-cuita cerquem l'aigua de la riera per beneir les nostres montures. D'aquest fet tinc aquestes imatges:
Es veu que no ho hem fet gaire bé, perquè el camí a Sant Sadurní estava barrat i llaurat. I per acabar-ho d'adobar, al restaurant on hem parat per esmorzar han aparegut més entrepans que riders.
Veient el meravellós espectacle de truites i botifarres que teníem al davant he trucat al Sebas. La resposta en aquest vídeo de l'Alessandra:
Havien anat a la Bauma a fer un exorcisme del grup per allunyar els mals auguris que voltaven pels nostres caps, però no sobre les nostres cames, perquè al arribar a Piera un dels riders ha demanat el comodí de la trucada, que ha provocat que finalment en Manolo sortís.
Quedaven dues opcions, muntanya o carretera, i aquí és on l'experiència és un punt a favor. Durant tot el camí, pujades, baixades, corriols, en Raül ha anat al davant del grup, no podia ser. Ens hem hagut de jugar la carta Banzai. El descens des de Piera a velocitats de vertigen aprofitant els rebufs i arriscant a les corbes, per fi l'han relegat a la darrera posició.
Les dades (aprox):
- Distància: 60 km
- Alçada acumulada: 800 m
- Velocitat màxima: 68 km/h
A veure, penseu en una sortida per la setmana vinent. Quedarem a dos quarts de vuit (7:30). Dissabte actualitzaré el blog amb les propostes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada