Després d'una mala nit (dormint poc i malament), l'opció de quedar-se a casa gaudint d'un dia de curses de motos i cotxes era realment temptadora. I encara més tot sabent que en Manolo era baixa segura, que el David i Fulgui encara seguien a la UCI (no a la unió ciclista internacional), que el Pali s'havia negat a fer-me de llebre per posar-me a punt per a la Berga-Santpedor i que el Flores segur que es quedava a casa veient al Marc, Jorge i Valentino.
Però no, puntual com un clau, m'he presentat a les 8:10 al PIR. Efren, Sebas, Alessandra i Dani m'esperaven per fer un petit tomb pels vols de Montserrat.
La primera idea d'emular als herois de la setmana passada l'hem aparcada, perquè encara que haguéssim superat el temps, l'estil i la tècnica dels riders de diumenge passat, l'absència de llebres hauria fet poc creïble la fita que segur que hauriem assolit.
Hem començat amb condicionants, Alessandra havia de ser a casa a les 12 i Sebas també havia de fer nosequé. S'obrien poques alternatives i era qüestió de començar la sortida perquè el fred ja començava a calar-se al cos.
El comodí de Castellolí sempre és un valor segur, i tenia reservada una sorpresa a la tornada: la Bauma, a la que es va afegir una petició, una assignatura pendent de l'Efren, el camí dels Italians.
La pujada ha estat lenta ... molt lenta ... qualsevol excusa era bona per aturar-nos i fer-la petar. A més l'Efren pel camí anava resolent i dilucidant els problemes legals que els col·legues li plantejaven (m'ha dit que a partir d'ara cobrarà quotes per consultes).
La sorpresa ha estat a can Massana, on hem fet un canvi de cromos amb un altre grup de bikers, hem canviat l'Alessandra i Sebas pels Cristobal (si els esquirols de La Portals ---zasca). He obert el camí per prendre imatges del punt fatídic, però no, ningú no s'ha caigut (almenys de baixada...)
A la tornada fins al coll del Bruc he fet una demo de la tècnica del molinillo i tot seguit una demo de com seguir un track amb el GPS fins la Bauma on hem fet aquestes fantàstiques fotos:
El camí es pedregós, però paga la pena. A la tornada el grup s'ha disgregat. Hem quedat dos que havíem de resoldre l'assignatura pendent que, un cop resolta ha deixat un pel decebut a l'Efren, que se n'esperava més. Suposo que per aquest motiu el tram final l'hem fet acompanyats per un gos.
Les dades:
- Distància: 50 km
- Alçada acumulada: 933 m
Ferran buena salida la de hoy el troso hasta la bauma a sido espetacular con selva incluida ,serpientes elefantes.......... jaajajaj. habrá que repetir para los que no han venido y se animen acabar las salidas¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ dani
ResponEliminaCristobal 1 (No por ir delante, sino por la edad)
ResponEliminaEsta mañana al salir de casa, se podía ver una mañana despejada y tranquila, pues íbamos ha hacer una tranquila salida Juan, Eva, Cristobal 2 y Cristobal 1, pero al llegar a Can Masana se ha levantado tormenta, nos hemos encontrado a los bikedeferro que siempre que salgo con ellos, acabo el domingo por la tarde con las piernas metidas en hielo, nos han invitado a ir con ellos y nosotros ignorantes hemos aceptado.
Ha sido una salida muy bonita y espero repetir pronto.
Espectacular sortida.com es diu al video en dos palabras im precionante. Magnifiques fotos que no fan justicia tot i que el fotograf era de lo milloret pero tot i que diuen fa mes una imatge que mil paraules, en aquest cas no es cert. La sensacio era que arribavem a jurAsic park i no per que ja som una mica jurasics sino per la vegetacio i aquesta fantastica cova primitiva que tambe tenia " pintadas rupestres" . En fi, que nos quiten lo pedaleo...!!! I la setmana vinent mes i millor. Aquesta s ha de repetir pero amb els italians que va fer el menda quan em bai equivocar i en comptes d anar pel caminet lateral bo, vAig seguir un cami principal que em va portar a conquerir els italians fent tota la serra, era com una montanya rusa i casi moro en el intent no ho feu mai sense la supervisio d un adult . Jo mai mes he tornat a sortir sol. La meva vida va canviar des d aleshores. Aixi que si ho fem portem jalar per fer u. Picnic alla a dalt i ens ho prenem amb calma que tambe hi han unes vistes espectaculars d esparreguera. Jo no veia ni el campanar jajaja.
ResponEliminaFins la propera amics
Efren
Despres d veure el comentari em fa mal a la vista i m estresa forca q el movil vagi al seu rotllo amb les paraules tot i que com diu en ferran tambe afecta el sindrome del dedo gordo pero procedeix rectificar com a minim bai per vaig. Montanya per muntanya i casi per quasi. Que al final semblara que escribia el jezulin de veritat , que aquest blog el llegeix molta gent, i que diria pompeu fabra si aixeques el cap a qui per cert tambe li agradava molt anar en bici ( aquesta dada no esta documentada ni contrastada pero m imagino jo que li agradaria anar en bici)
ResponEliminaEfren
I jo que creia qe lo de bai era basc...
ResponEliminaI et confirmo que Pompeu, Guimerà i Foix eren fans de la BTT, tanmateix Maragall i Calders preferien la flaca per sortir per carretera.