Fenòmens paranormals

Ostres les 8:00 i encara no m'he posat les sabates, avui no arribo ni a un quart de nou...

De presa i corrent m'acabo de vestir, tot maleint a direcció de cursa que ha decidit de desqualificar al Marc per canviar la moto a la volta 10....

Tanco la porta de casa, vaja no me'n recordava que l'ascensor no funciona!! Sabeu lo difícil que és baixar amb les sabates de ciclista per unes escales que rellisquen una barbaritat?

Arribo tot just quan el sete i la seva acompanyant passen per la rotonda tot fent footing. M'esperen frisosos David, Efren, Sebas, els Cristobal i Manolo. M'estranya no veure al Sherpa, que ahir em va assegurar que avui ens acompanyaria (millor, perquè s'està posant en forma i segur que ens humiliaria).

David!! que no és per tant!!

Primer missatge: avui d'hora a casa, ja comencem! Així no es pot sortir! i totes les mirades cap a mi, com si fos l'únic culpable de penjar les rutes a wikiloc!!

Alternatives, ben poques: un can Maçana, una llarga, ... Comencem a pujar tot saludant els grups de l'inserso que surten els matins a caminar (d'aquí poc els joves ens diran que sóm els del inserso que sortim a pedalar), i per canviar de ruta decidim pujar per la Font del Còdol.

Les primeres rampes fan que al arribar al "planeta dels simis" (si així dèiem de joves a l'esplanada que hi ha a Serra Alta), ens traguéssim els maniguets i la roba accessòria.

Tot i així, no fa massa calor. Baixem en dos grups cap a la riera i en reagrupem per fer un primer mos. No ens entretenim gaire, res de fer-la petar, que avui d'hora a casa (grrrrr).

I just abans d'arribar al coll del Bruc (bé quan encara podia seguir el ritme del Manolo), fruit de l'experiència paranormal que va sofrir la setmana passada quan Manolo va veure un xicot corrent tot nu pels vols del coll, se li ha acudit de fer un canvi a la ruta per no tornar a casa amb la sensació de no haver sortit: 

I si baixem a Castellolí per Carretera i tornem pel camí del Gos Blanc? 

Eren les 10:20 i ningú no s'hi podia negar, gran jugada, digna d'un mestre d'escacs. Baixada ràpida per carretera, les passades contínues, Sebas i David fent interiors arriscats, la velocitat màxima superava els 54 km/h. Quins rebufos, i en 4 minuts ja erem abaix.

Ens reagrupem (l'altre grup ha trigat 8 minuts) per creuar la bi-ona i cap amunt. La pujada infestada de motos s'ha fet més dura que en altres ocasions, això i la manca de pluja provocaven les patinades contínues de la roda de tracció: quin patiment!! Ens tornem a reagrupar al trencall. Acabem les viandes i continuem direcció de nou al Coll del Bruc.

Avui no he pogut fer de nou la fita de la setmana passada, i he posat el peu a terra en més d'una ocasió (culpa del David, es clar).

Segon moviment d'escacs, abans que la sang arribés de nou als cervells dels companys els enredo per anar cap al Celler de la Guàrdia. Sols un rider es queixa: donde vais, que tengo que estan en casa pronto, però el gruix del grup decideix de continuar. Aquí ens trobem a una altre grup del inserso, més nombrós, que estava fent el camí de Sant Jaume, jo calculo que hores d'ara ja deuen ser a prop de Santiago.

Be la jugada ha sortit bé a mitges, perquè al arribar a les cases de Montserrat Parc, David i Efren han decidit que ja tenien prou i que prenien la carretera per tornar cap a casa (eren les 11:23).

La resta hem continuat cap el Celler i Can Maçana on hem fet el cim a les 11:39 (hauríem arribat abans si els corriols no haguessin fet descavalcar de les seves màquines als Cristobals).

Baixant de Can Maçana només hem quedat dos, els noms ja els imagineu, ens ha sortit una ruta xula, diferent i força apanyada per estar d'hora a casa, jo he arribat a les 12:30:

Les dades:

- Distància: 54 km

- Alçada acumulada: 980 m

- Velocitat màxima: 58 km/h

- Velocitat mitjana: 13 km/h 

Un aclariment, l'Efren no cobrarà cap quota per les consultes legals que se li facin a les sortides dominicals, la quota s'ha de pagar integrament a l'autor del blog i servirà per pagar els esmorzars, les samarretes i la meva bici nova.

Ah una última cosa:

Segon mot del diccionari del ciclista: Descansillu: dicese de la part de carretera o camí amb pendent nul·la o negativa que permet al ciclista prendre una mica d'oxigen quan està pujant un port de muntanya. No aplica a rampes del 3 al 6% en una pujada del 12%. Cristobal 2, els blaus no tenen descansillus. 

.