Sentit Gasteròpode

De nou Diumenge, aquest jo destrossat físicament, dissabte m’havien ensarronat i portat a contracor a Carme. Masses quilòmetres... 

Les dones i els homes del temps havien anunciat pluges. No era el millor dia per aventurar-nos a fer rutes històriques. 

En aquests casos la ruta és simple, sortim cap el Bruc i, a la primera gota girem cua. 

I és que els Bikedeferro tenim aquest sisè sentit, detectem la pluja i la seva intensitat abans que sigui massa tard, ens el nostre sentit gasteròpode. 

Se’ns va afegit un rider del Bruc (perdoneu però no me’n recordo del nom) que ens acompanyava fins a arribar a casa seva. 

Com que el terreny encara estava sec, aprofitàvem la pujada i la ciclàvem pels corriols de zona bici. 

Carme m’havia matxucat. No vaig ser capaç de seguir la roda de cap dels meus acompanyants, fins i tot vaig estar a punt d’ensopegar i caure en un parell d’ocasions. 

I, com havíem anunciat, començà a ploure. No massa però suficient com per decidir aturar-nos per veure com evolucionava. 

El cafè i el croissant entraven bé i el ruixat minvava. 

En sortint, ens creuàvem amb un rider de La Taca que no havia tingut tanta sort. Encara en estat de xoc no se’n adonava que tenia tota la cara plena de sang. 

El terreny estava moll i les arrels dels pins rellisquen moltíssim. Decidírem que el millor era marxar a casa, a més jo havia de baixar a Mollet, així que un altre cap de setmana sense CFR i amb una sortida fluixa. 

Una retirada a temps....

Bé s’ha de dir que el David volia allargar una mica mes i se’n va anar pels Windows, moment en el que va caure un xàfec similar al de la Portals (animalico....).