divendres, 18 de maig del 2018

Noves definicions

El dilluns no vaig fer pont, tot i que ho tenia previst, però em va sorgir una activitat imprevista a la que no podia renunciar, sobretot per la persona que me l’havia demanat. 

Així que dimarts, sense haver descansat de la pallissa de dissabte i amb el cansament d’una jornada esgotadora el meu cos no estava en les millors condicions. 

Al PIR2 m’esperaven el Sebas i el David que si que havien descansat. 

Per allò d’evitar un Cogulló (que se’ls veia a la cara) els hi vaig fer una proposta irrefutable: voleu fer la ruta que el Manolo i l’Aniento fan sense posar peu a terra? 

No havia acabat de formular la pregunta i ja estaven pedalant. 

No és que la ruta fos extremadament divertida, si hi ha alguna cosa que motiva als riders es poder desmentir les fites dels nostres companys. Si el David o el Sebas no la podien fer, aquells havien mentit. Així jo m’assegurava una sortida tranquil·la. 

La pluja de diumenge ja estava oblidada, la tracció era la ideal, les pulsacions una mica altes, tot el contrari de la temperatura, feia fresqueta tirant a fred. 

L’approach al primer corriol el van fer per Can Salses. A la riera van deixar que liderés l’ascensió fins al rimer escull que tots superaven sense dificultat. 

La 29 del David es divertia, tot provocant al Sebas pel canvi de muntura. Jo tenia algun que altre problema de cames (un agarrotament continu). 

Superades amb èxit les dificultats varen admetre que aquells dos no mentien, ara els hi tocava rebre als que deien que havien pujat els italians amb la cadena trencada i les rodes punxades (dons ho haurem de provar en una altre ocasió). 

A la barrera vàrem creure oportú, per al·lusions, fer els corriols del Bartu, on uns vilatans del Bruc se’ns van afegir tot cercant noves rutes. 

Quan s’afegeixen nous riders, ens agrada demostrar el domini que tenim de la màquina. Jo em vaig marcar un llarg vorderrape, superat això si pel rasderrape del Sebas. 

Si hi ha algun nen que esta llegint aquest bloc, si us plau no provis de fer aquestes tècniques sense la supervisió d’un adult i si ho fas, assegura’t que algun dels teus col·legues ho grava en vídeo, mai se sap si pots guanyar la tele del ZZ. 

Vorderrape: acció de pujar a una vorera oblidant que la roda del darrera forma part de la bicicleta i circular un mínim de 15 metres amb la roda derrapant. 

Rasderrape: similar al vorderrape però en aquest cas deixant que la roda del darrera entri en una rasa (artificial o natural). Diguem-ne que és la versió extrem del vorderrape. 

Ara que ja havíem fet el gallito deixàvem que els del Bruc tiressin del grup a les pujades (els teníem acollonits). 

Fets els corriols del Bartu, baixàvem per l’altra banda de la carretera i fèiem el corriol de l’Aniento. Aquest ha entrat a la classificació de corriols en un dels punts més alts. 

NOTA: Se m’acaba d’acudir que farem una classificació de corriols per a que voteu els que més us agradin per dificultat, per l’entorn, per ciclabilitat. 

Aquest en nou, poc trepitjat, tovet molt ciclable. Al tram final, després de l’esvoranc, el David va perdre l’equilibri fent una cabriola de 180 graus per tornar-lo a intentar. Osti aquest fins i tot quan cau, ho fa amb estil. 



No era tard i teníem temps per poder gaudir de la CFR que el grup va rebutjar tot al·legant que tenia fred. Ostres 3 de 3!! Que no sabeu que els costums s’han de respectar!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada