La 2a Montserratina

Sembla que això de la flaca es va consolidant (Fulgui, espavila), i com no érem pocs els que estrenàvem muntures, tocava pujar i beneir les bikes.

La pujada ha estat dura, de fet, un autocar que s’ha inserit dins de la trupe que pujàvem. Ens ha estat obsequiant amb uns fums rics en CO2, frenava de cop,  he estat a punt de caure al terra un parell de vegades (que no han estat les últimes).

A la que podíem, els riders  l’avançàvem, aquí he perdut el contacte amb el gruix del grup (tenen millor pistonada que jo).

Un cop superat era qüestió de pujar com bonament podia, per cada rider que avançava, em passaven 5. Els darrers metres se m’han fet eterns fins que per fi, he aconseguit la preuada recompensa.

Aquesta pedalada li feia molta gràcia al Carles, que no coneixia gaire la muntanya… diguem-ne que quan el pare abat (el majordom de Montserrat segons l’spiker de la FCC) anava a fer la pregària de benedicció, ha baixat de l’atril per saludar-lo.

Són suposicions perquè no hi era, de fet entre la multitud de ciclistes (4000 segons l’organització, 2500 segons el mossos i 25 segons el Mundo), només he estat capaç de trobar a l’Efren, que feia lluir la seva Wilier davant d’una ragatzza que anava de triatló.

Hem pujat al Monestir, hem penjat una selfie, hem preguntat pel whats, hem volgut trucar, però cap resposta. 

A la colla se’ls havia engolit la multitud com si fos un sunami (hores d’ara fan a la tele Lo Imposible). Tornàvem al lloc de lliurament de pins. Res, no donaven senyals de vida.

Davant d’aquesta situació, decidírem de baixar fina a la barrera. a mig camí per fi sona el telèfon. Era en Carles, que ens deia que ens esperaven a la barrera mentre conversaven amb en Pali que havia vingut amb la colla de Piera.

La sorpresa ha estat que a la barrera només hi eren el Cosco, el Carles i en Manolo. I els altres? on són? què ha passat?

Dons res, que com volien baixar, ja havien fet via, deixant penjat a l’Efren que havia manifestat clarament i pel whats, senyor jutge aporto proves, que volia baixar d’hora.

Nois i noies, que voleu que us digui. No em sembla bé. No em sembla gens ni mica bé. Heu deixat a un Bikedeferro penjat.

Aquest no és l’esperit del grup. De fet ja fa dies que veig coses que no m’agraden i que realment em desmotiven.

Riders que queden per sortir sense comunicar-ho a la resta, per això varem muntar el calendari?

és molt fàcil estar callat com un puta durant tota la setmana i apuntar-se a la sortida que més et convingui.

No, no era aquest l’esperit que esperava. Aquí diem per fer una sortida obertament, es plantegen alternatives i es decideix. Qui vol venir bé i qui no, no ve.

A veure, dissabte m’hauria fet gràcia sortir, però ningú no va dir res, així que em vaig quedar a casa. Ei, les fotos del Facebook del que vàreu sortir molt xules, ja he posat el like…

Ara bé, pensant-ho bé, per sortir només em cal la bike. Ja us ho fareu.