Despedida y cierre

Aquesta ha estat una setmana en la tendència dels darrers dies ha continuat.

Havia de ser la setmana en la que tot l’equip Bikedeferro m’havia d’ajudar a aconseguir la fita que des de fa anys m’he fixat, fer la BS en menys de quatre hores.

Però si alguna cosa ha hagut al grup ha estat silenci. Ningú no deia d’anar, ningú obria boca. Menteixo, el Carles des d’Arenys intentava tirar del grup, però ningú no contestava.

A més, i per acabar-ho d’adobar, un dels fundadors, en Manolo, vist els esdeveniments ha decidit desconnectar-se. Ara ja no tenim l’expert tècnic per a que ens aconselli sobre les tendències del mercat i això que encara no havia iniciat la seva secció al blog.

Al blog no li veig gaire futur, dubto que ningú no l’interessi conèixer les sortides dels solitaris, pot-ser li posarem cloenda el dia del sopar de Nadal que farem aquest any.

Vist que no faríem la BS, l’Abelaira proposà de fer una ruta que en Carles havia plantejat, baixar al Tibidabo. Ningú no contestava, ni tant sols a les consultes directes per whats ja que no deien res al grup.

Érem tres, l’Abelaira, en Carles i jo. Dissabte se’ns va apuntar en Cosco, que ja l’havia fet aquesta ruta la setmana passada i a darrera hora l’Ester alliberà de les seves obligacions a l’Efren. Cinc, bé al menys podríem fer la ruta plegats.

Vaig contactar amb en Flores i en Cristòbal, per animar-los a sortit. En Cristòbal i la seva dona ja tornen a ser a casa, desprès de l’ensurt que van tenir. Tot ha anat força bé i ella s’està recuperant (per fi una bona noticia), però em digué que pensava sortir en BTT fins a la barrera. En Flores tenia moltes ganes de sortir, però no tenia clar si podia venir, finalment no s’ha presentat aquest matí.

Aquesta vegada si que sortíem a l’hora (7:45), però el manòmetre de la bomba d’aire de l’Efren no acaba de rutllar com toca i ens hem trobat a l’Abelaira i a l’Efren inflant les seves respectives mútuament.

Això ens ha fet perdre uns minuts valuosíssims que en Cosco ha aprofitat per intimar amb les noies del Palace que plegaven de la seva jornada laboral.

A Molins hem tornat a intentar inflar-se-la a l’Efren que la tenia fluixa, amb tan mala fortuna que se la he torçat. Gràcies a la bomba d’aire que hi havia a la Felt tot ha pogut tornar a puesto.

Resolt el petit problema tècnic, tocava pujar. Ja ho havíem dit, cadascú al reu ritme. Cosco i Carles, sense gaire esforç s’han perdut dins del paisatge boirós de Collserola. En David els seguia de ben a prop. Més endarrerits un Efren que no acabava de desempallegar-me i jo. Que estrany, si tot inflant-se-la li havia tocar les pastilles per a que la Wilier anés frenada...

Mica a mica m’anava distanciant, ni efecte placebo de la Felt ni res de res. Quinze dies sense prendre la bike em fan perdre el poc estat de forma que pugui assolir. 

A Vallirana em vaig trobar a l’Abelaira a punt de morir d’inanició, sort d’una bona samaritana que li indicà on havia una granja on poder comprar unes viandes (quina cara de felicitat amb la canya de xocolata mida XXL). 

Ens reagruparem amb l’Efren que havia reparat el petit sabotatge i vam anar junts fins al Tibidabo. Vaig arribar l’últim, però uns japos que pujàvem caminant aplaudiren la meva arribada.

El Carles i el Cosco feien cara d’avorrits (al Tibidabo no pugen les noies del Palace), foto i cap avall.

La baixada va ser suau, l’humit asfalt estava perillós i volíem arribar sencers. Des de Sant Cugat a Rubí, Castellbisbal (on definitivament em vaig fondre) i a Martorell.

A la carretera de les carpes, una altre vegada en Carles va demostrar, amb el beneplàcit dels companys de ruta, la seva potència amb la Wilier. Senzillament va desaparèixer.

Quan semblava que tornava a defallir, un grups de dos riders em van motivar a seguir-los de ben a prop.

La pujada a Esparreguera des d’Olesa la vàrem fer per Ca n’Estruc per desig exprés de l’Abelaira, que no es va quedar per prendre la CFR.

90 km al sac per acomiadar la temporada flaquera, ara toca BTT (els dies que pugui, que son pocs). Tornaré a sortir de nit entre setmana. No seran sortides PRIVADES i qui vulgui esta convidat (per si algú s’hi vol apuntar).

AUPA ATHLETIC!