El dia d’avui em recorda a aquesta pel·lícula protagonitzada per Bill Murray a la bonica localitat de Punxsutawney, on una vegada i una altre es repetien els esdeveniments del dia de la marmota.
No sé com convèncer als meus companys de fatigues per què s’animin a una pedalada organitzada a les nostres contrades pels amic de Zona-Bici. Durant tota la setmana han estat amb un silenci sepulcral, ningú no deia res, ningú no deia de fer rutes alternatives, ningú tenia res organitzat… (bé, si mireu el whats veureu que el sector femení si que tenia una fita, però la feien en privat).
Amb l’Efren guanyant-se el cel a Praga, i el Fulgui fent un Montseny en plan independent, semblava que ningú més no sortia (com l’any passat).
Només dos esbojarrats quedàvem per surar els corriols i senders que ens havien preparat.
Un altre any només en David i jo (bé la Judit també hi era però no val perquè s’ha saltat un ben tros del recorregut).
Un selfie
Un altre any tots els riders intentant agafar les primeres posicions als carrers d’Esparreguera per poder fer un tap al primer corriolet (i no hi havien pocs).
Un altre any esquivant als que es quedaven encallats tot pujant a la Vinya Vella (i per això correu tant a l’inici?).
I per fi el primer corriol. Era fer un metre i aturar-nos uns minuts. Un altre metre més. una mica més, espera que fins i tot puc pedalar. un, dos tres, vinga que tinc via lliure, apreta !!
Un altre any que la cadena decidí de trencar-se quan volia fer un atac demolidor a la penya que tenia al davant.
Aquesta vegada havia sortit sense eines, en David tampoc en portava. Osti que hem fet salat!! Però no, un bon samarità ens deixà en tronxacadenes per poder-la reparar.
Un altre any a la cua del grup per avaria mecànica, un altre any a gaudir dels corriols tot avançant als riders més cautelosos i demostrant la tècnica dels Bikedeferro.
No sorprenc a ningú si dic que David, amb la 29” no ha trobat cap escull que li fes posar el peu a terra (que maquinon). Llàstima de no haver agafat la càmera de vídeo, és que ho puja tot!! i ho baixa a una velocitat de vertigen.
La ruta era un pel trencacames, amb poca pista (bieeen!!) que et permetés recupèrar. Quina currada!!.
Repetíem els corriols de l’any passat però en sentit contrari, cosa que trobo que ha estat un encert de l’organització ja que els feien més ciclables, Gaudíem dels nous corriols,
Un altre any, uns malparits es van dedicar a treure les indicacions del recorregut i vam fer uns metres addicionals.
A mitja pedalada, ja havíem escalfat prou i la maquina començava a tirar. Algun grupet es picava amb nosaltres (curiosament era als trams de baixada amb poca pendent on ens avançaven), Però els vam poder donar esquinazo abans d’arribar a la Plana.
Deu-n’hi do com vàrem acabar, força sencers (si no fos per la cadena….).
Botifarra, cerveseta i cap a casa amb el caldo Aneto i la samarreta recordatòria.
M’ho he tornat a passar molt bé, però que molt bé, tot i estar desentrenat amb la BTT. No us ho podeu perdre, si voleu que la farem tots plegats en una sessió privada, perquè el recorregut s’ho val i si no us creieu, fixeu-vos-hi bé:
Mireu el cardio: s'em sortia el cor de dins
Diumenge vinent pujarem amb la flaca al monestir, no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada