Tan tranquil que venia assegut al seient de l'AVE, quan de sobte m'he en recordat que no havia fet la crònica de la setmana. I es que diguem que les noticies de whatsapp surten amb tanta celeritat que, quan te n'adones, estas parlant d'una història llunyana.
Aprofito l'avinentesa per fer memòria a Víctor Català de la tan esperada crònica de la caminada per Rupit.
Molt d'humor hores d'ara no tinc, això de fer-te anar a Madrid en un dia festiu per a una reunió d'apenes dues hores i mitja, diguem que no motiva gaire.
Aprofito l'avinentesa per fer memòria a Víctor Català de la tan esperada crònica de la caminada per Rupit.
Molt d'humor hores d'ara no tinc, això de fer-te anar a Madrid en un dia festiu per a una reunió d'apenes dues hores i mitja, diguem que no motiva gaire.
No tenien copes, així que no vaig prendre res
Però anem al gra que de seguida se'm va l'olla. Durant la setmana, en Fulgui i en David havien posat de manifest que volien sortir diumenge amb BTT. Els pro, parlaven de fer una de les seves per carretera (aquelles sortides que els mortals acabem plorant, arrossegant-nos per l'asfalt).
Per a que no fos dit, vaig proposar fer una sortida que no ens deixés en evidència (Cogulló o la Mola). Cap resposta. Si calla un whats del Sherpa que s'hi apunta, ah no, que l'hora no li va bé. Ah si, en David ja respon, com? Que està una altre vegada amb llibertat condicional i que ha de passar a fitxar d'hora?
Que estrany, el Fulgui no diu res, ah! mira, en Manolo s'apunta.
A l'hora convinguda (7:10) surto direcció el PIR2 i aprofito per saludar les amazones que, rialleres, iniciaven la sortida amb la flaca. En Manolo ja portava 400 voltes a la rotonda de les jirafes (fixeu-vos perquè l'asfalt està desgastat).
Només en Manolo i jo. I el Fulgui? I el David? Quina por... això no pintava bé.
Per fi apareix en David amb la 29, sense guants però disposat a deixar-se la pell … fins a les 9:30 que era l'hora a la que havia de tornar.
Cogulló...Mola? I en plena negociació apareix en Lluís, que havia quedat amb els de La Taca per anar a Rellinars. En altres ocasions hauria estat una bona opció, però encara no tinc el mínim estat físic per deixar l'estandart Bikedeferro al nivell que li pertoca, així que el Cogulló va ser ruta escollida. A més hi cabia la possibilitat de trobar-nos amb les noies en algun punt en el que les nostres rutes es creuaven.
De la ruta que voleu que us digui. Fins a can Maçana, en David i el Manolo xerrant mentre escalfaven les cames, a uns 200 més metres al darrera, jo intentava que no sentissin com m'estava deixant l'anima per seguir-los.
A la cruïlla Montserrat Park, en David ens deixà i em tocava intentar seguir al Manolo.
S'ha de dir que durant tota l'ascensió al Cogulló s'ha portat força bé, allunyant-se uns metres suficients per a que no perdés el contacte visual i animant-me a seguir pedalant.
Passava ben poc de les 10 i ja havíem fet el cim. Barreta, aigua i cap a Collbató a veure la copa catalana de BTT.
A mida que tornava cap a casa, ja em coneixeu, tot i que no sentia les cames, volia més canya. Res de tornar per carretera, cap a Can Maçana i ja veurem. I a qui varem veure era a la Cristina i l'Alessandra, no tant rialleres com a primera hora del matí però encara amb ganes de marxa. Les deixàvem que continuessin el camí cap el Monestir mentre nosaltres ja enfilàvem cap avall.
Per a que no fos dit, vaig proposar fer una sortida que no ens deixés en evidència (Cogulló o la Mola). Cap resposta. Si calla un whats del Sherpa que s'hi apunta, ah no, que l'hora no li va bé. Ah si, en David ja respon, com? Que està una altre vegada amb llibertat condicional i que ha de passar a fitxar d'hora?
Que estrany, el Fulgui no diu res, ah! mira, en Manolo s'apunta.
A l'hora convinguda (7:10) surto direcció el PIR2 i aprofito per saludar les amazones que, rialleres, iniciaven la sortida amb la flaca. En Manolo ja portava 400 voltes a la rotonda de les jirafes (fixeu-vos perquè l'asfalt està desgastat).
Només en Manolo i jo. I el Fulgui? I el David? Quina por... això no pintava bé.
Per fi apareix en David amb la 29, sense guants però disposat a deixar-se la pell … fins a les 9:30 que era l'hora a la que havia de tornar.
Cogulló...Mola? I en plena negociació apareix en Lluís, que havia quedat amb els de La Taca per anar a Rellinars. En altres ocasions hauria estat una bona opció, però encara no tinc el mínim estat físic per deixar l'estandart Bikedeferro al nivell que li pertoca, així que el Cogulló va ser ruta escollida. A més hi cabia la possibilitat de trobar-nos amb les noies en algun punt en el que les nostres rutes es creuaven.
De la ruta que voleu que us digui. Fins a can Maçana, en David i el Manolo xerrant mentre escalfaven les cames, a uns 200 més metres al darrera, jo intentava que no sentissin com m'estava deixant l'anima per seguir-los.
A la cruïlla Montserrat Park, en David ens deixà i em tocava intentar seguir al Manolo.
S'ha de dir que durant tota l'ascensió al Cogulló s'ha portat força bé, allunyant-se uns metres suficients per a que no perdés el contacte visual i animant-me a seguir pedalant.
Passava ben poc de les 10 i ja havíem fet el cim. Barreta, aigua i cap a Collbató a veure la copa catalana de BTT.
A mida que tornava cap a casa, ja em coneixeu, tot i que no sentia les cames, volia més canya. Res de tornar per carretera, cap a Can Maçana i ja veurem. I a qui varem veure era a la Cristina i l'Alessandra, no tant rialleres com a primera hora del matí però encara amb ganes de marxa. Les deixàvem que continuessin el camí cap el Monestir mentre nosaltres ja enfilàvem cap avall.
Al arribar a Collbató ens varem apropar a veure els de la copa Catalana de BTT, només sentir com feien anar els rodillos feia por, però mira, ells no s'havien mogut de lloc i nosaltres havíem anat al centre geogràfic.
Com havia anunciat, jo pagava les copes, ja que era el meu sant, així que com a final de ruta varem gaudir d'un refresc amb la companyia del Pablo i del Dani.
Com havia anunciat, jo pagava les copes, ja que era el meu sant, així que com a final de ruta varem gaudir d'un refresc amb la companyia del Pablo i del Dani.
I ara us vull parlar del que hem de fer una d'aquestes nits... Si nois si. Hem de separar-nos. Farem una fita històrica. Els Bikedeferro participant a dues pedalades simultàniament. La data, el 18 de juliol. Els llocs: Esparreguera i Briançó. Sou vosaltres els que heu d'escollir: blanc o negre, pa o formatge, xixa o limonà,
I després del 18 de juliol tindrem del doblet (que una cosa molt nostra).
I després del 18 de juliol tindrem del doblet (que una cosa molt nostra).
La d'Esparreguera ja la coneixeu i crec que la fareu molt bé sense el meu guiatge, vaja l'any passat jo portava el roadbook però qui liderava la ruta era l'Abelaira (ensumava el camí sense plànol).
La de Briançó serà diferent. Tot orientació. Amb limitació de llums i trams a fer amb bruixola i amb recorregut diferent per a cada participant., tot un repte.
Ja sabeu, al blog podreu decidir si voleu pepsi o coca cola, kas naranja o kas limon, fanta o mirinda, bic naranja o bic cristal...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada