L'escurço negre

Hauré de buscar un substitut temporal per redactar les cròniques setmanals, cada vegada se'm fa més difícil trobar el temps per poder pensar en l'article que us ha d'amenitzar setmana rera setmana.

I és que aquestes sortides no donen per més. Que haig d'explicar?, que en Manolo, el Dani i l'Alessandra tornen a fer de les seves? Què els altres en ho hem de mirar des de la grada (del whats app, es clar)? Que no hi ha manera que en David faci una estrenada total de la seva bike?

I el Fulgui? Dons fent sortides en plan Verano Azul amb els colegues de la feina. Darrerament dedica més temps al seu blog (de lectura obligatòria) que a muntar en bici, però no us enrefieu, la Catllaràs està a la tornada i crec que ens té preparada una sorpresa.

Que ha estat dons el fet més rellevant de la setmana? Dons la tornada de l'Efren. Aquest diumenge s'ha presentat amb la flaca disposat a reventar tots el registres. Dos mesos d'inactivitat total (no podia moure el maluc), i en comptes d'anar amb el Fulgui a fer la sortideta es presenta al grup dels estratosfèrics per a que no sigui dit.

Diguem que el funcionament de la bike era directament proporcional al seu estat físic. Veient com patia per poder seguir al grup a Can Estruch vaig decidir de donar un copet màgic al seu canvi per a que deixés de circular amb el molinillo (única relació que li funcionava).

Varem parlar de quina seria la seva ruta, no rodava fi, una retirada a Monistrol semblava el més adequat, però segons ell, era com signar taules a una partida que portes una clara avantatge.

Al trencall de Vacarisses, just a l'entrada de Castellbell, pensava que prendria la ruta fàcil, però no. La mentalitat guanyadora feia que s'oblidés del dolor i de la fatiga.

Mentrestant, al davant en Sebas i en Manolo la feien petar xino-xano, allunyant-se del grup sense que, aparentment, els hi costés gaire. Al Dani se'l veia una mica cremat, no de pedalar, sinó com a conseqüència de la migdiada del dissabte a la platja.

Es pot dir que l'Alessandra ens manté puntualment informats de les migdiades del Dani. Ja tinc ganes de veure els vídeos que penjarà de la nit prèvia a les 3 Nacions.

Com a bona companya, l.Alessandra decidí d'acompanyar a l'Efren durant l'ascens a Rellinars, en Dani, coneixent al susodicho, també decidí d'acompanyar-lo. Jo intentava seguir l'estela del Sebas i del Manolo, que jugaven amb mi -deixa'l passar que ja caurà com una fruita madura... -.

A Rellinars es van acabar les ordres d'equip. Cadascú havia de seguir el seu ritme fins als Caus. Manolo, Sebas i Dani, ,més tard l'Alessandra i tancant el grup, l'Efren i jo.

De fet, jo anava líder, però la meva ascensió la truncà un escurçó que em desafiá al mig de la carretera (i tinc proves fefaents)

 

Des dels Caus el grup es dividia en tres:

• L'Efren que com havia estar d'hora prenia el camí més ràpid (Caus-Vacarisses-Castellbell-Monistrol-Collbató-Esparreguera). Si nois, si, el camí més ràpid no és la línia recta sinò l'espiral divergent (això o que no s'aclara amb el GPS).
• En Sebas i jo que provàvem una alternativa (Caus-Terrassa-Martorell-Olesa)
• Y els tres gladiadors que no tenien que preparar el dinar de casa (es veu que varen fer cap a l'Envalira per preparar les tres nacions).

 

Que voleu que us digui, la ruta que varem fer nosaltres era de 78km i 1200 m de desnivell, força bé. Aquesta la penjo perquè no és una sortida màster-class, però va bé per provar les forces.
 

Aquesta setmana jo lliuro (tinc la segona fita a Montmeló), la vinent toca fer les 3 nacions, però pel 28 tenim una fita creada per a riders de veritat, una pedalada que crea mites, la preferida del David i del Fulgui (encara que arribi fora d'hores): LA CATLLARÀS, 

 

 Baldrick, de veritat que us la voleu perdre?