Guerra d'estratègies

Tot just estem finalitzant el primer quart de temporada i ja han començat les tàctiques d'equip. 

No és tant posar-se en forma, com veure quina serà la opció escollida pel altres competidors per aconseguir aquells puntets de més que ens faran guanyar una posició dins la classificació.

Les estratagemes són dignes dels equips de fórmula 1, missatges encriptats en el whatsapp, evolucions de bicicletes en la clandestinitat, dades telemètriques poc fiables, ... I per acabar-ho d'adobar a mi em toca fer de Ferrani Team, vaja que escolleixo sempre la pitjor opció.

Alliçonat per la setmana anterior, tant sols podia escollir un dia. Tocava donar un cop de ma als companys del CE LATACA. Demanaven voluntaris per fer assistència durant la cursa i la idea em feia força gràcia.

Dissabte em van dir quina era la tasca que m'havien assignat: cobrir una de les cruïlles de pas per Collbató, que no havia d'abandonar fins al pas del cotxe escombra (una hora i mitja després de la sortida). La veritat és que des de que una empresa ha professionalitzat aquest esdeveniment (amb molt bon criteri), als voluntaris els hi queda una tasca residual i ni tant sols et regalen la samarreta.

El comodí de la trucada de ma filla per que l'anés a buscar a Barcelona em va salvar a última hora de perdre un cap de setmana: no podia fer d'assistència i quedava alliberat per sortir amb els col·legues.

En Manolo, durant tota la setmana ens havia promès amb una “ruta” de més de 100, com les que ell i l'Aniento havien fet les setmanes anteriors. En Flores i el Sebas, mancats de punts de seguida s'hi van apuntar. 

L'Efren va continuar amb la seva tàctica: que surto, que no surto, que estic de guàrdia, que aquesta nit toca i no podré.... (vaja com sempre). El seu darrer missatge (dissabte a les 23:58), nois no m'espereu que no vinc.

Diumenge, resolta la logística familiar, vaig enviar un missatge, ei espereu-me que podré sortir. 3 nanosegons després l'Efren reaccionà tot dient: cinc minuts i arribo. 

Tothom ja havia mostrat les seves cartes, totes? No, el susodicho s'hi va presentar amb una maquina nova, un préstec del Santi segons ell. 

Mentrestant, en Danil, el Bartu, l'Alessandra, el Raül i la Cristina (aquella que havia de venir al grup però que no), ja feia estona que pedalaven els camins de La Portals. Bé un ocellet m'ha dit que el Raül va tenir pana i va tornar a casa per canviar la bici (més de 20 km addicionals).

El que havia de ser la “ruta” em va decepcionar força, tant com el companyerisme dels altres riders, que aprofitaven els meus moments de debilitat per amagar-se a les rotondes per a que fes uns km de més... 

Sort de'n Flores, que em va donar una barreta perquè anava sense res per menjar durant el trajecte. Aquí tinc unes imatges de l'avituallament:

Espectacular la baixada des de Piera de l'Efren i en Flores, que quan creien que s'endurien els punts per culminar primers la pedalada es van veure superats pel Manolo, que havia estat amagant-se durant tot el recorregut. Però els punts addicionals tampoc se'ls endurà ell, sinó en Raül que el ha fet només està a l'alçada d'aquell del otro lado.

La nostra ruta: Esparreguera, Olesa, Martorell, Gelida, Sant Sadurni, Sant Pere de Riudebitlles, San Quintí en medio nà, Capellades, Vallbona, Piera, Esparreguera. De més de 100 res de res. Segons el GPS són:

Distància: 85 km

Alçada acumulada:1.004 m

Velocitat mitjana: 21 km/h

Índex IBP: 104

I els punts:
Raül: 148
Bartu: 141
Dani: 141
Alessandra: 141
Manolo: 101
Efren: 101
Flores: 101
Sebas: 101
Aniento: 101
Fulgui: ?
Ferran: 0 (penalització per desertor)

Demà, quan s'hagin resolt les apel·lacions i recursos, actualitzaré la classificació.
Bona setmana santa Riders!!!