Dejadme solo!!

Sabia que arribaria aquest moment...

Els veus començar, tot just fan les primeres pedalades i de seguida baixen per por a caure. La segona vegada ja els veus més confiats, amb veu tremolosa però decidits a superar aquell escull que semblava inassolible.

De mica en mica la feblesa es va convertint en seguretat, la seguretat que et dóna conèixer els límits del teu cos i de la teva màquina. És aquest moment en el que els més agosarats decideixen abandonar la disciplina del grup per emprendre noves fites en solitari.

No m'estic referint a la sortida que el dijous va fer en Flores, perquè sortir amb 14 riders més no es pot catalogar com d'una aventura en solitari. Aquesta no la penso “cronicar” que ho facin els esquirols que ara s'estimen més sortir amb els del 18%, i no accepto l'excusa que anaven noies i teníeu que deixar el pavelló del Bikedeferro Team ben amunt. Les fotos al feisbuc són aclaridores, jo he identificat al Manolo, al Bartu, al Cristòbal i al Flores. També hi era la Sònia, que si no torna a sortir amb nosaltres, perdrà els punts guanyats.

A aquests els hi donarem 95 punts, tot i que no era festiu vaig donar la meva paraula i com ja sabeu m'agrada complir amb les meves promeses (sobretot la de fer d'assistència a les pedalades).

Continuem amb el tema, ahir ja ens ho havíem d'haver imaginat, l'hora que l'ocellet ens havia proposat per sortir no era l'habitual, es veu que volia sortir sol.

Feia rasca, la brigada tot just acabava de posar els carrers que, s'ha de dir, estaven mancats d'il·luminació. El primer pensament que et passa pel cap és d'escanyar al promotor de tant bonica aventura. Però no, et carregues de l'esperit esportiu que ha perdut el Barça i cap al PIR.

En Manolo també hi era. No vol perdre ni una oportunitat per sumar punts i més punts, es veu que el comitè de premis ha pensat un d'especial per aquell que arribi als 5.000.

Jo estava baldat després d'haver-me patejat unes quantes vegades el recinte de Port Aventura, així que els hi vaig proposar de fer alguna cosa no gaire forta. En Manolo va proposar de fer un Castellolí i varem iniciar la ruta.

Si hi ha una cosa que té l'ocellet és que no calla, això ho va aprendre a les primeres sortides amb en Fulgui, això va provocar que arribéssim a Can Maçana pràcticament sense adonar-nos. La pujada ondulada està “arreglada” per La Portals, però el terreny ofereix poca tracció i tots tres hem hagut de posar el peu a terra (cap punt addicional).

Finalment a Castellolí varem fer el cafetó (osti com el Carles), i tocava tornar a casa.

A les rampes en Manolo va fer una aturada tècnica, moment que l'ocellet aprofità, qual ciclista al Tour, per fer un “demarraje” i escapolir-se de la nostra companyia. Sort que un bon samarità ens ha informat abans d'arribar al Coll del Bruc, on s'amagava. En aquest moment hem posat en pràctica una tàctica envolupant per localitzar-lo i evitar que es tornés a donar a la fuga.

Reagrupats, i amb el temps que havíem invertit a localitzar-lo, no podíem anar a Les Antenes, així que La Bauma era una bona alternativa, a més en Manolo encara no havia estat mai.

La pujada de La Bauma, l'ocellet l'ha feta sense posar el peu a terra, moment que ha aprofitat per oferir-nos un ball a lo Bruce Willis.

No satisfet amb aquesta proesa i decidit per anar-se'n sol, ha dissimulat un defalliment a les rampes de “La trialera del Bruc” per endarrerir la seva posició. Tot just començava a enfilar el descens quan m'he adonat de la seva absència. Sort que he reculat, he trobat l'ocellet fent un fora pistes impressionant . Al veure's caçat per segona vegada ha desistit de tornar-ho a provar.

Encara teníem temps, podíem fer uns italians, però com estava empipat s'ha estimat més punxar la roda, per finalitzar la sortida.

L'hem pogut reparar a Collbató, però Efren, espero que et serveixi de lliçó: si vols anar sol, millor que et compris una bomba d'aire per canviar la roda.

Res més, no tinc imatges de la sortida i el track tampoc l'he gravat (només mitja sortida) pero ens han sortit uns 58 km, i els punts ben bé ronden els 95 (hauria de ser algun més però deixem-ho així)

Diumenge, si no plou, més.