És de savis rectificar...

Vaja, mai una crònica havia generat una quantitat de queixes i reclamacions (guatsaperas) per no explicar el que no he fet.

Haig de reconèixer que m'és del tot impossible imaginar les sensacions que els meus companys han gaudit i patit durant les seves cavalcades del cap de setmana. Penseu que els altres ens hem hagut de contentar d'unes efímeres sortides que ni de bon tros ens ha donat per satisfets per la feina feta.

Ara ja disposo de les dades, i seguint els consells legals de l'advocat del grup, em disposo a rescabalar el greuge ocasionat per tan desafortunada crònica.

La cosa podia haver anat més o menys així:

Dissabte, 8:30 del matí. Ja no hi ha risc de trobar-nos amb els caràcoles del Ferran i companyia, i podré fer una sortida a bon ritme. Les costelles encara em fan mal però crec que ho podré suportar...

Valga'm Déu, si el Manolo ha vingut amb la pintura de guerra...

Les 9:10 i ja estem al Bruc, fa fresqueta però s'agraeix, la cambrera de La Llar ens aplaudeix tot animant-nos a continuar amb la nostra fita. La flaire que surt del forn de pa ens convida a aturar-nos per tastar els croissants acabats de fer, però millor no, continuem, avui l'hem de fer grossa.

Comencem a enfilar les primeres rampes del coll del Bruc que ens ha de portar cap el descens cap a Castellolí i sense adonar-nos hem arribat a Igualada. Un dubte existencial se'ns planteja: Carme?, Prats de Rei?... a més el sol ja comença a escalfar, i una llumeta s'encén al cervell del Manolo: ¿I si omplim els bidons amb l'aigua pura i cristal·lina de la font de la plaça de l'ajuntament de Santa Coloma de Queralt?

Davant d'aquesta meravellosa proposta no em vaig poder resistir, així que vàrem emprendre el rumb cap a Santa Coloma.

Dues hores més tard ja estàvem de tornada a Igualada. Ara tocava veure si l'Ultra tornava a fer la modalitat cabrio, així que havíem de tornar per Capellades i Vallbona. Les primeres gotes de suor apareixien, però la fatiga se l'havien dut els caràcoles de Rellinars. La velocitat mitjana rondava els 20 km/h, força bona per a un primer contacte amb la carretera.

Al arribar a Piera, i per evitar de trobar-nos amb el Pali de cara, vàrem prendre el trencall per Can Aguilera, tot recordant els anys que de jove venia a estiuejar. Ja quedava poc per tornar a casa, on finalment vàrem arribat al voltant de les dues (i tot per culpa del semàfor de Can Rial que ens havia fet perdre més de dues hores).

Aquesta és la ruta i el perfil:

I aquestes les dades:

Riders: Manolo i Aniento

Distància: 103 km

Altitud acumulada: 1.518 m

Índex IBP: 125

L'altre crònica, que també podia haver escrit el susodicho que també té drets d'administrador del blog.

Diumenge, 9:30 del matí, per fi, ja ens hem desfet del lastre del Ferran. Ara deixarem que el Raül marqui el ritme per tornar d'hora a casa.

Volíem anar pels camins, però al arribar al trencall de Maians la cambrera de La Llar, tot aplaudint-nos, ens va desaconsellar prendre els camins: el fang i els basalts els feien impracticables. Per carretera, a bon ritme i quasi sense adonar-nos, vam fer el cim a les 10:20 (bé, hi havia algú que ja s'havia pres les postres).

Varem fer quatre fotos per a que les gaudissin el Ferran, l'Efren, en Vives i el David, que s'ho devien estar passant d'allò mes bé a la festa de la Berta.

Però, per a que no sigui dit, baixarem pels corriols, a veure com es comporta la meva doble suspensió.

La tornada se'ns estava fent pesada, i just quan havíem de prendre el trencall cap a Castellolí, una trucada de la Susanna: l'havíem cridat per fer una suplència no programada. Vaja, em tenia que fer càrrec de les bessones. 

El grup va respondre com esperava, no em van deixar sol i van decidir d'acompanyar-me a casa. Un error de navegació del Garmin, veus quina cosa, va provocar que en comptes de tornar pel camí més directe, ens guiés pels camins de La Llarga (por ser si que hauré de parlar amb el Carles...)

Se'ns ha fet curt, però el ritme que marcava en Manolo i el Raül ens ha fet gaudir força de la sortida.

Aquesta és la ruta i el perfil:

I aquestes les dades:

Riders: Manolo, Raül, Dani i Fulgui

Distància: 70 km

Altitud acumulada: 1.333 m

Índex IBP: 111

Ah, i els punts de la sortida de dissabte a Rellinars: 73, al lesionat li haurem de multiplicar pel factor de correcció.