Per una vegada que els de TV3 venen al poble per fer un reportatge de les campanades i no surt cap de la colla i això que som ferms devots de la parròquia de Santa Clara...
Comença una nova temporada i no l'hem pogut començar millor, des de fa una quants anys en Manolo i jo fem "una estirada de cames" per treure'ns la mandra del primer dia de l'any.
Avui hem fet quasi un ple. No només hi havia el Manolo, també hi eren el Sebas, el Fulgui, l'Aniento i en Bartu, que vol batre tots els rècords de sortides consecutives. Eren les 10:00 del primer dia de l'any.
Ens han fallat l'Abelaira, l'Oliver (darrer fitxatge), en Vives, l'Efren (de guàrdia amb els petits), el Sherpa (encara de operació retorno), el Cristóbal i en Flores (encara hivernant).
La veritat és que feia molta mandra. Ens havíem inspirat en Can Barça i la sanció era de euro per gram, sort que a darrera hora el comitè Bikedeferro decidí eliminar el control de bàscula obligatori
(pagar mes de 1.000,00 € no em feia cap gràcia).
La ruta d'avui era coneguda (La Llarga d'any nou), però vista l'habilitat que en demostrà l'Aniento amb la seva Scott, hem decidit fer alguna variant.
Ens ha sorprès en Fulgui que ha sortit com un posés, enganxat amb el Manolo marcant un ritme només a l'abast de pocs privilegiats, al darrera l'Aniento i jo ens ho miraven a distància. En Sebas i el Bartu feien de pont.
A la pujada del centre de rehabilitació s'ha deixat caure fins a la meva posició, segons ell per intercanviar sensacions.
A sobre de l'EADA ens hem reagrupat i aquí he pres la iniciativa. Volia arribar a l'Span tot prenent corriols. Aquí de nou en Fulgui ens sorprengué: ja no és aquell rider temerari que surava els corriols, s'ha menjat tots els arbres, queia contínuament davant l'atònita mirada del Manolo, Bartu i Aniento (quien te ha visto y quien te ve!!).
S'acabava el corriol, algun al·leluia s'ha sentit, i havíem d'enfilar la pujada de sorra megarelliscant de l'Span.
- Sabeu qui la pujat sense despentinar-se? Si, el de l'Scott 29".
- Sabeu qui s'ha menjat els esbarzers? Si el de l'Specialized vermella.
En aquest punt en Sebas ens ha deixat. Es veu que ahir a la nit va deixar alguna cosa a mitges i tocava enllestir-la.
Hem continuat cap a la riera, els corriols els hem practicat en Fulgui, l'Aniento i jo. De moment encara soc, sense tenir en compte al boig de l'Abelaira, el que baixo millor per corriols (tot i que en dos dies el de la 29" doble en deixarà enrere).
La pujada de nou, un monòleg del Manolo. En Bartu es distreia a la cua del grup tot donant-nos conversa (avui no ha volgut humiliar-nos).
Al Coll del Bruc ja era tard i hem decidit baixar de forma ràpida. Carretera fins al Bruc i desprès els camins que ens portaven directe a casa.
Sortida entretinguda que, per començar l'any, no està pas malament: 38 km i 750 m de desnivell acumulat a una velocitat mitjana de 13 km/h.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada