Cercant lo caloret

Si ens queixaven del fred que fins ara hem passat, el que ens espera les properes setmanes ens farà patir de veritat.

Desprès de la gèlida sortida a Vacarisses, buscaven alguna sortida més càlida. Podíem anar a Castelldefels en BTT, però no podríem fer un cafè per que el club dels Cicles té totes les cafeteries ocupades (van més ràpids i arriben primers).

L’alternativa havia de ser un pel més corriolera, apropar-nos a la Beguda semblava una bona opció. Així que, desprès d’esperar més d’un quart d’hora la presència del Sherpa, en Josep i el David que compartien capitania, en Sebas i jo empreníem la pedalada.

No havíem passat per l’església que els capitans ja havien acordat que avui faríem un cafè. 

De baixada a Abrera ni les 29” anaven ràpides, piano piano no fos que prenguéssim mal (o fred si mes no).

Les quatre rampes que ens duien a la riera no van ser prou dures com per agafar caloreta. Per sort, els fluids que transcorren per la riera són exotèrmics, així que la sensació era bona malgrat la ferum. Tant sols havíem d’evitar caure: 

"Segons la llegenda, una xicota va desaparèixer al intentar creuar-la amb la seva bike i de vegades, els dies de boira i fred pots trobar-te-la al ben mig del camí..."

Com no era el capità, el grup no em va voler seguir a la variant, així que jo seguia per un divertit camí alternatiu, paral·lel a l’avorrida senda que feia la resta del grup. La rampa final si que ens va fer agafar temperatura. Ara ja estàvem preparats per a la resta de la senda.

A Can Garrigosa els capitans pujaven temeràriament pel corriol, mentrestant els de la 27,5 patien a la pista.

En aquest moment decidiren d’exercir el lideratge, així que van improvisar una variant. Ostres! Camins nous, aquesta variant em va agradar, corriols i alçaleres en comptes de pista. Fantàstic.

El següent escull era la pujada que ens havia de dur a la pista cap als Hostalets. No cal que us digui qui anava al darrera... (hauré d’augmentar les sessions de corroling).

Als Hostalets teníem una àrdua missió, trobar un joc idoni per fer un cafè i alguna cosa més. Finalment ens quedàvem al casal, on amablement ens van obrir les portes del pati per poder deixar les bikes. Nens, quins croissants de xocolata!! Ara ens haurem d’aturar cada vegada que hi passem!!

Se’ns havia fet tard, la meva idea de fer el corriol del senglar no va tenir cap recolzament (com no era el capità de l’equip....), així que prenguérem ruta cap Esparreguera a un ritme de petar la xerrada.

Tampoc vaig prosperar en finalitzar tot fent la part no ciclada de la 5a de Zona Bici, així que directes a la CFR a una hora decent.

40 km i 800 m de desnivell en poc més de 3 hores.

AUPA!