Ha estat una setmana dura, molt dura. Uns hem estat de metges, altres encara arrossegant el refredat de la setmana passada. D'altes enfeinats i el maleït temps que no millorava i amenaçava esguerrar la tant esperada sortida setmanal.
Tan poc eren els ànims que ja planificàvem amb l'Òscar la sortida del proper dissabte.
NOTA: Esperem que durant aquesta setmana no plogui i que els camins es puguin eixugar, sinó és una temeritat fer la ruta corriolera.
Bé, quasi sense ganes, tot coneixent la baixa del David (tocava els tres tombs i se li girava feina) dissabte, enviava un missatge per cercar companys de ruta. De seguida en Sebas i l'Oliver respongueren i també l'Aniento, que condicionava la seva assistència al seu estat físic.
A les 8:30 hi érem tots al PIR original, sense haver pogut fer corroling durant la setmana, deixava que la resta del grup prengués la iniciativa. Els croissants del casal dels Hostalets (que estan boníssims) declinaren la ruta a realitzar.
A toro pasado la ruta és xula, diferent perquè comences baixant, però desprès no para d'anar cap amunt i el tram des de Masquefa als Hostalets comença amb una rampa cardio 100%.
Per la riera d'Abrera les nostres bikes anaven agafant pes. El fang d'aquesta riera té una densitat de 4000 kg/m3 (no ha hagut laboratori que hagi pogut desxifrar el seu contingut) i les gotetes i gotasses que s'anaven adherint a les rodes i al quadre, feien més dur l'avenç de les nostres bikes.
Per acabar-ho d'adobar, uns motoristes simpàtics ens van obsequiar amb un bany de fang.
Sortíem de la riera i el Sol feia desaparèixer la sensació de fred que havíem patit fins al moment.
Cel descobert, Sol radiant, temperatura fantàstica per sortir, això és el mateix que han pensat l'allau de runners amb els que avui ens hem creuat i, és que hi havia mono per practicar esport. Llàstima del fang que impedia que poguéssim avançar a un bon ritme.
Als Hostalets, la simpàtica cambrera ja ens havia obert la porta del pati per desar les bikes. Els croissants im pressionants, la música un conyàs (el regeton hauria d'estar prohibit).
Els Joseps
Provàvem nous corriols, bé més que corriols alçaleres. començaven amb un desnivell dur que s'anava incrementant fins a nivell temerari. L'aigua, el trànsit de bikers i de motoristes havien generat un solc al centre que provocà que poséssim peu a terra en més d'una ocasió. El camí finalitzava a la pista principal de Can Martí.
Des d'allà directes a les antenes. La transmissions de les Scott grinyolaven per l'efecte del fang. Patíem per a que la tensió no acabés trencant els bolons, així que ens ho vam prendre amb calma. Sense fer el cim preníem rumb cap a l'Span, on ens creuàvem amb uns integrants del grup Ciclista Esparreguera.
Tant esforç té un premi: la riera que passa per les granges de Can Cairot estava plena d'aigua.
L'aigua netejava les cadenes que, per art de màgia, deixaven de grinyolar. Ja havíem completat la triatló!!
Era tard, així que des de l'Span vàrem anar sense desviar-nos a Esparreguera.
Bona Sortida, 48 km i 1.097 m d'ascensió i amb trams amb un desnivell superior al 30%
Ara, a preparar l'hivernal de Cervera i, quan volgueu, podem tastar La Portals 2017.
AUPA!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada