Hola companys, com haureu observat ara ja podeu gaudir des d'aquest bloc de la guia d'utilització dels dispositius GPS (des de mòbil no hi ha accès).
Espero poder migrar tota la info a al blog el més aviat possible i també la descripció de les rutes (tracs, e-tracs i e-voice-tracs) que habitualment fem.
Segueix fent fred, però molt fred, així que la carretera la deixem per als pro dels cicles. Els mortals teníem dues possibilitats: anar amb els amics de ZonaBici per la sortida de germanor (amb esmorzar inclòs) o fer una ruta un pel més canyera.
Que voleu que us digui, ens agrada la canya (si pot ser dins d'un GinTònic) i avui no volia tornar a fer la de Zona Bici (18 vegades són suficients).
Dissabte, desprès de reis era l'Efren qui reclamava activitat al grup que, per l'excés de torrons, estava amb un endormiscament induït.
A partir de la crida desesperada vaig començar a moure'l. En Sebas, el David, l'increïble Fulgui i l'inesgotable Aniento respongueren a la primera crida, Ja érem prou colla, no com els dels Cicles, però suficient com per passar una bona estona a sobre de la bike. Llàstima de l'Efren, que no ens ha pogut acompanyar.
La ruta definida era un Vacarisses. Si no l'heu fet, us la recomano, té de tot, pistes, corriols tècnics però gens perillosos, pujades i avui gel, força gel.
Era la tuta ideal per veure si no havíem perdut l'agilitat a sobre de la bike i també ho és per aquells que encara estan adaptant-se a la nova montura.
Vaig deixar que el grup anés al davant fins a Monistrol, craso error, en un dels descensos vertiginosos vaig perdre el bidó amb suc de barrufet i ningú no ho va veure.
A les pujades, al meu ritme, sense perdre la connexió visual. Bon ritme, sense aturades i fred, molt fred. A la carena tots vam posar el peu a terra per fer l'esglaó i, de pas, una foto.
Osti, ja m'han fet posar peu a terra!!
Ei, quina planta que fan
Per què les selfies surten invertides?
En arribar a l'aeri i fer el descens que els bojos de la moto el fan a sobre d'elles començava el tram puntuable. Des d'aquí es tracta de fer el recorregut sense posar el peu a terra.
Puc avançar-vos que ha hagut dos 0. Vaja un 0,0 (l'Abelaira i el que escriu la crònica). No em faig gaire el xulo perquè desprès de veure els progressos del de la 29" doble, d'aquí ben poc em passarà la maneta pel davant.
Ràpid, hem anat força ràpid, només ens hem aturat per fer una barreta a l'estació de Vacarisses,
Tots hem gaudit tant com abans d'ahir els nostres fills gaudien dels regals dels reis magics. Ningú no ha pres mal (físic si més no) i, en arribar al desviament de Can Mimó, l'Abelaira i en Sebas prenien la drecera de la carretera per arribar a l'hora acordada.
La resta patíem la pujada del fideué i la paret de Can Sedó (per on havíem baixat) que proposà de fer-la per veure si encara hi era el meu bidó.
El bidó no hi era, sort que l'Aniento em convidà a una refrescant birra per consolar-me les penes /(la birra no era 0,0).
La setmana vinent jo no escolleixo el trajecre, però en comptes d'anar cap a el Bages o el Vallés, hem d'anar cap el Penedès on no fa tant fred. vale?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada