The walking dead

Aquest és el sobrenom que aquest dies m’estan donant a la feina. Senzillament em vaig arrossegant per culpa de la maleïda artritis. 

Però curiosament, a sobre de la bike, els mals desapareixen, Segons el metge perquè a la bike només treballo el quàdriceps i, quan ens acompanyen en Fulgui o l’Efren, l’orella.

La setmana passada vaig haver de fer festa forçada, però aquesta, fos com fos, havia de sortir. El dissabte es despertà grisos, no feia fred però presagiava un diumenge plorós. De fet a darrera hora plovisquejava.

Davant d’aquesta situació vaig fer allò que no s’ha de fer, marcar-me un farol: fer la portals 2017. En el fons, esperava que la pluja o que algun dels companys hagués de girar cua per tornar-me’n. 

Així que me’n anava a dormir amb l’esgarrifosa imatge del turmell dislocat de l’Aleix tot esperant unes bones hores de son reparador.

El funcionament del transport públic per als que vivim a comarques diguem-ne que no ajuda a una mobilitat sostenible: des de les quatre del matí en blanc per haver d'anar a buscar al meu fill gracies a l'ineficient servei nocturn de l'Hispano Igualadina.

A mida que clarejava el dia es dilucidaven uns amenaçadors núvols negres tot i que no plovia, vaja, com a mínim canviar-me i fer acte de presència al PIR2 per, de seguida, girar cua.

A la parada de BUS m’esperaven els SS (Sebas i Sherpa). Bé, segur que un dels dos hauria de tornar d’hora, o sigui, Can Maçana i cap a casa.

Intercanvi de paraules: osti que estic fatal, que si el genoll, que si no he sortit cap dia al gener, que si no he dormit, que... la típica conversa dels que tenim més de 50.

Iniciàvem la pujada amb l’alerta de l’ANIMA que m’indicava que estava a 4 km del punt de sortida. 

El petit grup decidí unànimement de saltar-se la part urbana de les localitats de Collbató i el Bruc (som gent que amb la BTT no ens agrada l’asfalt), tot i així seguíem fidelment la resta del track.

Quan preníem la riera de Can Jorba em vaig adonar que portava oberta la bossa de les eines, que de ben segur algun altre rider les trobarà i en farà un bon ús... (colló, estic com per fer regals...).

Arribàvem a Can Maçana havent posat tots peu a terra a les ondulades (culpa meva que els he fet descavalcar). Esperava que algú girés cua, però no, els SS estaven pletòrics amb suficient temps per seguir la ruta (no, si quan el dia no comença be...).

Ens tornàvem a cordar els paravents que ens havien fet nosa durant l’ascensió i cap avall. Ja m’havia oblidat que el Sherpa sap baixar ràpid, avui no el podia seguir.

A Marganell la idea era feu un cafetó i un croissant, però tampoc, uns desalmats vilatans se’ls van cruspir tot just abans de la nostra arribada.

Fins a Marganell el camí és el de sempre. Però en Cuevas (el Pepe que organitza l’event), ja ens té acostumats, com els de Nespresso, a presentar les variacions de la temporada: Aquest any es baixa per carretera fins a trobar el camí que et duu al Pla de les Botges, per baixar desprès fins a Cal Tico i tornar a pujar a Cal Penedès, evitant passar per Sant Cristòfol.

Se suposa que les imatges de la muntanya en un dia assolellat deuen ser espectaculars, però no gairebé no es veia, així que teniu les nostres imatges.

Des de la carretera el recorregut torna a ser el de la primera edició, ja no me’n recordava de les pujades que avui, amb el terra enfangat, es feien un pel més dures.

A Monistrol carregàvem els bidons i directes cap el camí del riu. Esperàvem trobar els bassals plens, però vaja vam poder evitar la major part.

Pujada a la Puda i aquí hi ha una altre variant, que aprofita el nou camí que porta a Olesa evitant creuar la carretera. Tot i que hi vaig insistir, els SS no volien provatures, així que preníem la ruta cap a Can Vinyals.

Tampoc fèiem els blaus, pujàvem per carretera. El Sherpa va agafar una lleugera avantatge i, quan estava a punt de coronar en solitari, una parella de despistats li demanaven indicacions per anar a Barcelona. Moment que vaig aprofitar per avançar-lo i dur-me la recompensa de finalitzar primer.

Per desgràcia per nosaltres, el poble estava ocupat per la fira medieval, així que tampoc vam poder fer els oficis de Santa Clara. Grrrrrrrrrr

Ens han sortit:

• 55 km
• 1500 m de desnivell +
• Vmitjana de 12 km/h
• Vmax de 62 km/h

No està pas malament, AUPA!!