La 5a de Zona Bici

Estic temptat de fer un copy&paste de la crònica de l’any passat. Nois és que s’ho curren!!

A més, enguany mentre la feia, gaudia del domini del David amb la seva KTM29” pels corriols que ens havien preparat.

Molta penya, alguns Bikedeferro també, em comentaven que ja la farien un altre dia, per no ciclar-la amb tota la penya (més de 300 participants) que s’havia apuntat.

Què voleu que us digui, en part teniu raó, més que una pedalada sembla una duatló, perquè els primers corriols els has de fer caminant per culpa de les retencions. Però crec que participar en una iniciativa local és fer poble. Ei, que els corriols que s’han treballat quedaran per nosaltres, pels vilatans d’Esparreguera i només per això, ja paga la pena participar-hi (vale, els indesitjables de Collbató i Olesa també en gaudiran, però és un mal menor que haurem de sofrir).

És com la participació a La Nocturna d’Esparreguera o a la Nocturna de Briançó. Ni m’ho plantejo. Hi vaig!! En Fabian no m’ha deixat pagar la inscripció, però ho hauria fet de molt bon grat, perquè la currada que s’han fet és impressionant.

NOTA: La pedalada BIKEDEFERRO ja sabeu que és d’obligada participació i no entra dins de l’anàlisi que estic fent. I a pel d’aquesta crònica us puc confirmar que avui s’està fent el test de la del 2017 i que possiblement s’afegiran uns quants kilòmetres addicionals als inicialment previstos. Tranquils que seran per pista.

Ens hem presentat ben d’hora al pavelló per fer la inscripció, recollir els dorsals i la bossa de regal clàssica a totes les pedalades. Aquest any la clàssica samarreta ha estat substituïda per unes ulleres de ciclista (punyeta, jo que haig de reposar la desfeta que em van fer els de vueling i un maillot m’hauria anat la mar de bé…).

Teníem temps i vàrem decidir deixar les bosses a ca l’Abelaira i prendre quelcom per tenir forces per garantir l’èxit a la sortida.

Craso error. El croissant farcit de xocolata que ens hem pres, ha volgut recordar-nos en tot el trajecte que millor fora que a dins, quin patiment!!.

Ens posicionàvem bé per a la sortida, al grup del darrere. Ja tindríem temps de recuperar posicions. La veritat que ens ho em pres amb molta filosofia. Volíem gaudir, xerrar i fer els corriols a sac, les pistes eren per reagrupar-nos i comentar la jugada (sobre tot la de les riders que avançàvem o ens passaven).

La ruta a l’inici tenia una petita variació degut a les objeccions d’algun dels propietaris pels quals ciclava la ruta inicial. Era pista fins al windows. 

Tot i això ja vàrem veure la primera baixa de la cursa, un rider intentant avançar fora de pistes va ficar la roda en un forat i la seva clavícula no va poder resistir l’impacte amb el terra (és lo que té la conducció fora pistes).

Al corriol nou que hi ha abans d’arribar al windows es produí el primer embotellament. Ens ho vam prendre amb filosofia, sense nervis, sense deixar que els campeons que hi ha a totes aquestes sortides se n’aprofitessin (ficar la roda, el colze i dir ui perdó quan queien al terra em fa mota gràcia). 

També s’ha de dir que, hosti ja sé que es tracta de fer esport, però una dutxa no està de més. Per no haver d’ensumar l’aroma d’algun/a rider, he hagut de fer un canvi de ritme abans de no caure desmaiat al mig de les pistes que ens guiaven a l’EADA (també anomenada com el planeta del simios). 

El primer corriol molt bé, el segon, degut al transit l’he fet mig caminant (fa quinze dies el pujava com no rés). El terreny tenia molt bona tracció degut a la pluja de dissabte, les arrels però relliscaven i s’havia d’anar amb molta cura.

Pot-ser portava massa pressió als pneumàtics, però volia seguir el ritme de l’Abelaira que quan veia un corriol accelerava el ritme i desapareixia del meu camp de vista.

Arribàvem a l’Span amb força facilitat i ara es tractava de tornar. Vam pujar un punt el ritme. Avançàvem grups de riders i per fi tenia bones sensacions amb l’Scott. Ei que començo a dominar-la als corriols com el ferro!! 

Llàstima de les pujades que avui se m’han creuat més de l’habitual i he hagut de posar el peu a terra més del que m’hauria agradat (també se m’ha creuat algun rider que no sap sortir-se del mig a les pujades).

Tot i això s’ha de dir que el track es mereix intentar fer-lo les properes setmanes i, és que està molt bé, no gaire tècnic, que significa apte per a tots els nivells. Divertit, té pista però no en excés, amb trams ràpids, trams lents, pujades cardio i trams per recuperar: i tot això sense haver de sortir quasi d’Esparreguera. 

Jo patia pel tram final, que les dues darreres edicions se’m va creuar, però enguany han fet una modificació que l’ha simplificat una mica (bé un rider ha tingut un aparatós accident davant del David però per sort el terreny estava tou i tot ha quedat com un incident m´s sense conseqüències). 

Ens plantàvem a Esparreguera desprès de tres hores de ruta, dues trucades de control de les nostres respectives i sense haver trencat la cadena!!

Botifarra, birra, felicitacions per als organitzadors i cap a casa a un horari gens habitual.

AUPA CORRIOLS i l'any vinent repeteixo!!!