Lo caloret

Amb la calor que fa i me l’han jugat dues vegades!!

Bones riders.

No sé com encara tinc ganes d’escriure la crònica setmanal quan hauria d’estar veient l’etapa catalana del Tour tot fent una migdiada olímpica.

Els homes del temps havien anunciat la canícula d’estiu just per aquesta setmana, coincidint amb la festa major de la nostra vila. Si sabeu sumar l’equació és fàcil: 

caloret+festa+deshores=poques hores de son útil

Arrossegant-me per apagar l’alarma del mòbil tot maleint l’afició a la bike. Però és que aquest cap de setmana coincidia amb en Manolo dissabte i diumenge i, l’esforç, s’ho mereixia.

ja ho sabeu, els dissabtes faig una sortida curta amb la flaca com alternativa al corronet diari. Habitualment faig un Vacarisses (dues hores i cap a la dutxa) però tot sortint per la festa majot, coincidí amb l’Aniento i el Manolo i en un tris organitzàvem una sortida: Gelida.

A priori sortida suau, per estirar cames, just el que volia. També s’hi afegí l’Efren.

Per la carretera de les carpes intentava mantenir una cadència de 80 pdm (com al corroning), no era gaire exigent, per+o es veu que el Josep i l’Efren la van trobar un pel excessiva, així que quan el terreny comença a prendre una mica de pendent, em van fer una repassada digna de comentari del Perico al Tour.

A Martorell ens reagrupàvem direcció a Gelida. Jo em vaig quedar amb l’Efern que anava un pel repercutit (hem de fer classes de dosificació!). Al davant, en Manolo i l’Aniento arribaven a Gelida a una mitjana de 37,4 km/h (màquines!!).

Era d’hora, estàvem pletòrics i, en Manolo digué: voleu anar a la Creu d’Aragall?

Mitja hora de patiment sense descansillus, però a bon ritme. Quan tot just em quedaven 500 m per al cim en Manolo tornava per recollir-me i acompanyar-me al tram final.

Possiblement pel remordiment de la juguesca, en Manolo ens convidà a un refrigeri que sabia a glòria.

La tornada, accidentada, l’Efren no va saber trobar el ritme i anà tot el camí fent la goma. 

S’ha de dir que l’Aniento es va desquitar pujant per can Sedó de la meva ascensió de la creu d’Aregall.

Diumenge ja sabeu, toca BTT. Però en Josep, veient els castellers em digué que sortiria amb la flaca direcció Prats de Rei (nova ruta per mi). Com no sabia qui sortiria, decidí de canviar de modalitat. Pel whats s’hi apuntaven el David, en Manolo i el Sebas.

A les 7:30 rebíem el missatge del Josep desdint-se de la sortida. Ens l’havien tornat a jugar, naltros BTTeros 100% sortint amb flaca.

Feia calor, molta calor per l’hora que era, així que en comtes d’anar a Prats de Rei, decidírem fer un Rellinars - Terrassa - Viladecavalls. Sortida menys exigent, però igualment dura per les condicions climàtiques.

En Sebas, amb una aparatós envenat no anava fi, però deu n’hi do el ritme que porta fins a Rellinars.

Com el dia anterior, en Manolo jugava amb la resta de riders, ara em despenjo, ara accelero, ara m’en vaig… Vaja jo diria que ha fet el doble de quilòmetres que la resta de companys de ruta.

A Terrassa vàrem haver de prendre un refrigeri, on uns riders primer al·lucinaven amb la willier per passar a criticar-la desprès (que dolenta que és l’enveja…).

La tornada a ple Sol. Ja apretava amb força i tots buscàvem les poques ombres que hi havia a la carretera.

Deshidratats vam haver de prendre un altre refrigeri només arribar a Esparreguera. 

En total dues sortides, més de 120 km i, segons l’strava, casi 3000 m de desnivell acumulat (vaja ni en somnis).

I aprofitant que són les festes de San Fermin: AUPA ATHLETIC