Comediscos i retrobament

Comediscos

Normalment no faig una crònica de sortides de menys de dues hores, però avui ha hagut un fet que m’ha inspirat per escriure quatre línies del passeig.

La gran sortida la tenim preparada per Diumenge, que farem en BTT. El dissabte per no avorrir-me fent corrioling havia proposat fer un Vacarisses.

S’hi van apuntar l’Efren i el Manolo. Esperava que l’Aniento també s’hi afegís, però pot-ser la quedada al PIRA0 era un pel d’hora.

Passades les 7:00 del matí (Efren, estàs copiant-me els meus pitjors defectes), preníem rumb cap Can Sedó per fer via cap a Can Estruch Vell. 

Feia fresqueta, uns maniguets haurien anat bé, però Vueling, com ja sabeu, me l’ha jugada.

En Manolo, que us haig de dir, s’ho prenia com un joc: ara accelero, ara us espero, us deixo passar al davant, ara no toca….

Al darrera, els mortals patíem com condemnats per fer un paper digne. A la pujada a Can Estruc Vell, encara tenia forces i al veure patir a l’Efren vaig decidit d’apretar (que cabr…!!).

Ens esperàvem a la cruïlla amb la C-55 tot veient passar un grup de 20 riders que anaven a tota bufa: un espectacle, sobretot pel pinyo que s’han fotut els dos del darrere.

Al veure que desprès d’uns moments els caiguts es tornaven a moure i que contaven a suficient assistència, vam reprendre la nostra ruta.

Aquest dissabte feia vent i en un dels múltiples vanos, em vaig despenjar del grup.

NOTA: Dic vanos per no dir la maniobra del loco ivan que l¡Efren ens té tan acostumats.

M’esperaven a Monistrol, on continuaven la ruta.

L’Efren tenia un ritme dispers… ara tiro al davant, ara em despenjo, segueixo despenjat, ara us passo per deixar-vos clavats…

Finalment, en Manolo que és molt observador (jo tinc la teoria que s’avorreix quan surt amb nosaltres), va trobar la causa d’aquest caòtic comportament: la cadència de pedaleig la marca la música que reprodueix el seu aifon!!

Així que la proposta era molt clara, s’havia d’agenciar amb un reproductor blutuz per a que tot el grup conegués que ritme havia de portar. I si no trobava un equip bluethooth que funcionés amb l’iphone, sempre es podria agenciar d’un walkman o d’un comediscos.

Que no sabeu que és un comediscos?

Retrobament

Diumenge tenia pensada una bona sortida. L’entusiasme que vaig transmetre pel whats va fer que fos la sortida més multitudinària que hem fet als darrers mesos.

Puntuals com sempre, en Sebas, el David (amb permís restringit), en Manolo, el Toni, en Flores i el Raül esperaven l’aparició de l’Efren que està copiant una de les meves millors virtuts: fer-se esperar.

Cap d’ells (a excepció del Sherpa que ens havia de fer de guia) coneixia la destinació. La majoria pensava que era un preparatori de la Nocturna de dissabte vinent, però no. Es tractava d’una ruta nova, propera a la serra de l’Obac. A més, havíem de verificar que el terratrèmol de la passada nit no havia causat gaire desperfectes.

Havíem de fer cap als Caus, feia molt de temps que no preníem aquesta ruta. La pujada al pla del Fideué, tot i la fantàstica temperatura, es feia pessada. En David la pujà a ritme perquè havia de tornar (se li acabava el permís).

Jo acompanyava al Flores i l’Efren que tenien una interessantíssima conversa respecte a la compatiblitat de tenir relacions amb la parella abans de sortir en bici, com s’estaven posant tontos, vaig accelerar fins trobar a la resta del grup que ja feia estona que ens esperaven. 

Baixada del pla per la pista per iniciar la pujada als Caus, que el grup em deixà liderar.

Quan ja érem als Caus, comentava amb el Manolo i el Raül que la pujada se’ns havia fet curta, o si més no, més curta del que pensaven. L’Efren ni se’n recordava de la pujada i en Flores s’estava en recordant de la família de l’organitzador de la sortida.

El grup seguia sense conèixer la destinació, nomès un nom: Rellinars. Hi havia conatos de deserció, però la promesa de ruta en baixada i d’un esmorzar va acabar de convèncer als més reticents.

No se’n van penedir de l’elecció. Aquest tram de la ruta, desconeguda per a tots menys per al Sherpa, transcòrre peu una pista i uns corriols força divertits, no gaire tècnics i amb bones vistes, que haurien millorat si hagués fet una mica més de calor (de ben segur que el maillot de les riders que ens vam trobar de cara hauria estat un pel més obert).

Les basses estaven buides d’aigua, així que res de bany i a esmorzar,

Se’ns va fer un pel tard i el Flores i el Sebas van decidir tornar per carretera des de Rellinars.

La resta seguíem, per la variant curta, la ruta prevista. Si m’havia agradat la baixada a Rellinars, l’aproximació a Monistrol la superava. El corriol final massa tècnic i exigent. Però encara que a peu, la sortida s’ho mereixia.

Des de Monistrol, a la pista del riu, les forces començaven a defallir. En Raül, l’Efren i jo feien la goma (la mateixa que en Cristóbal havia fet amb els del club a la seva sortida en flaca).

Al final, en comptes de pujar pels Blaus i sent solidaris amb tots els riders, ho vam fer per carretera. Jo sortia l’últim, però l’Efren encara no s’explica com el vaig avançar, ell assegura que ningú no el va avançar. Un altre misteri més per resoldre a la nau del misteri de l’amic del Fulgui.

Propera sortida: La Nocturna d’Esparreguera, aupa!!