Aquest any hem fet figa!!
Per fer aquesta fita els Bikedeferro havíem configurat un equip guanyador. A l’expertesa de l’equip de l’any passat havíem afegit dos membres que sens cap mena de dubte ens havien de donar un plus de competitivitat per assolir la fita en molt bona posició.
La maduresa i capacitat d’orientació l’aportava en Josep, el Sherpa la seva capacitat per trobar corriols i organitzar sortides nocturnes, en Sebas la potència de la tècnica (més de 13000 lúmens) i les ganes les portava jo. Què podia fallar?
La setmana no començava bé, els senyors de swissport havien extraviat una de les maletes que me’n vaig dur a Lanzarote. No, no era una maleta més, era la maleta!! Dins d’ella hi era tota l’equipació i gadgets que hom necessita per fer una sortida en bici: el casc, les sabates, el pulsòmetre, els maillots, el maillot de la sort, el suport de la càmera de vídeo, les ulleres noves (aquestes no m’han durat ni una setmana), els bidons, … vaja, tota una vida. Així fent un càlcul ràpid podríem parlar de 2.000,00 € en material i si li afegim el valor sentimental estaríem parlant d’un total de dos mil euracos.
Aquest desastre condicionà l’equipació que els Bikedeferro 5.0 havia de dur a la nocturna. Només disposava de dues samarretes i la imatge de quatre riders en tanga no m’emocionava gaire, així que vaig anar a comprar-me un culote.
La samarreta escollida per unanimitat era la de La Portals 2010 (verd-verd, no la verd-negre del 2011).
Sortíem, per culpa meva, direcció Briançó amb mitja hora de retard respecte a l’horari previst. El Sherpa estava tant emocionat que es va saltar la sortida de l’autovia, i això que és dificil de no veure les indicacions de la localitat. S’acumulaven les demores (osti com a vueling), però tot i així disposaven de prou marge.
L’organització havia habilitat un aparcament a l’era (Salvador, per a l’any vinent estaria força bé posar un focus). Vam esperar que arribés el Sherpa i començàvem a preparar les bikes.
Per fer aquesta fita els Bikedeferro havíem configurat un equip guanyador. A l’expertesa de l’equip de l’any passat havíem afegit dos membres que sens cap mena de dubte ens havien de donar un plus de competitivitat per assolir la fita en molt bona posició.
La maduresa i capacitat d’orientació l’aportava en Josep, el Sherpa la seva capacitat per trobar corriols i organitzar sortides nocturnes, en Sebas la potència de la tècnica (més de 13000 lúmens) i les ganes les portava jo. Què podia fallar?
La setmana no començava bé, els senyors de swissport havien extraviat una de les maletes que me’n vaig dur a Lanzarote. No, no era una maleta més, era la maleta!! Dins d’ella hi era tota l’equipació i gadgets que hom necessita per fer una sortida en bici: el casc, les sabates, el pulsòmetre, els maillots, el maillot de la sort, el suport de la càmera de vídeo, les ulleres noves (aquestes no m’han durat ni una setmana), els bidons, … vaja, tota una vida. Així fent un càlcul ràpid podríem parlar de 2.000,00 € en material i si li afegim el valor sentimental estaríem parlant d’un total de dos mil euracos.
Aquest desastre condicionà l’equipació que els Bikedeferro 5.0 havia de dur a la nocturna. Només disposava de dues samarretes i la imatge de quatre riders en tanga no m’emocionava gaire, així que vaig anar a comprar-me un culote.
La samarreta escollida per unanimitat era la de La Portals 2010 (verd-verd, no la verd-negre del 2011).
Sortíem, per culpa meva, direcció Briançó amb mitja hora de retard respecte a l’horari previst. El Sherpa estava tant emocionat que es va saltar la sortida de l’autovia, i això que és dificil de no veure les indicacions de la localitat. S’acumulaven les demores (osti com a vueling), però tot i així disposaven de prou marge.
L’organització havia habilitat un aparcament a l’era (Salvador, per a l’any vinent estaria força bé posar un focus). Vam esperar que arribés el Sherpa i començàvem a preparar les bikes.
El Sol encara lluïa i feia força calor, perfecte per detectar qualsevol imprevist que ens esguerrés la nit.
El segon contratemps apareixia ben d’hora: un dels focus del Sebas havia decidit fondre’s i deixar-nos amb una paupèrrima potència de 5000 lúmens (us en recordeu quan es feien nocturnes amb petites lots que anaven amb dies piles d’1,5 V?).
Signàvem els papers de la inscripció i decidits a fer una CIR (CIR és uns CFR però a l’inici). Tot i les claríssimes indicacions de la direcció de cursa no vàrem ser capaços de trobar el centre de restauració i avituallament (i volíem fer una cursa d’orientació?).
El segon contratemps apareixia ben d’hora: un dels focus del Sebas havia decidit fondre’s i deixar-nos amb una paupèrrima potència de 5000 lúmens (us en recordeu quan es feien nocturnes amb petites lots que anaven amb dies piles d’1,5 V?).
Signàvem els papers de la inscripció i decidits a fer una CIR (CIR és uns CFR però a l’inici). Tot i les claríssimes indicacions de la direcció de cursa no vàrem ser capaços de trobar el centre de restauració i avituallament (i volíem fer una cursa d’orientació?).
Equipasso
Poc a poc els quasi 100 participants a la nocturna començaven a omplir la plaça. En Genís prengué el protagonisme de les primeres hores de la nit. Al Briefing segarrenc, ens explicava les instruccions de com s’ha de llegir el roadbook. Nosaltres ens ho miràvem en la distància, ja són moltes pedalades en la foscor, els d’Esparreguera, que vàrem inventar les nocturnes, de ben segur que sabríem llegir-lo i interpretar-lo mol més fàcilment que la resta de participants.
En Genís al briefing
Començava l’aventura i primera novetat, sortida neutralitzada fins al control 0, Ens ho havíem pres amb molta calma i ens tocava sortir dels últims.
S
No sé si va quedar clar a la crònica de l’any passat, però és que ciclar pels corriols de la Segarra és una passada. No sé si tots els riders tenen la mateixa sensació, per a nosaltres aquest tipus de terreny ens sorprèn, tècnic però molt ciclable, res a veure amb els pedregosos i perillosos corriols del Montserratí.
Aturada tècnica (això es fa abans de sortir!)
A la primera part de la prova, l’equip de suport que havíem portat s’encarregà de marcar-nos un ritme un pel més fort que el que hauríem desitjat. El 99% del meu sistema reptilià intentava fer arribar oxígen a la sang i l’1% restant estava controlant les instruccions del Josep. Moment de dubte. Ens aturem, consultem les dades i la Núria dels Jabalis ens indicà de continuar tot recte. Ens l’havien jugada i, és que quan una dona ens diu alguna cosa, perdem l’oremus.
50 metres i ens adonem de la juguesca, mitja volta i a retrobar el camí.
No gaire més enllà ens trobàvem de nou amb els Jabalis que anaven perduts en un tros. Amb l’habilitat que ens caracteritza nosaltres sí que vparem reconèixer el camí i, contràriament al que hauríeu pensat els vam il·luminar (vale, no ens va donar temps a pagar els llums).
Només per fer els trams de la nocturna pel tros concatenats per corriols ja paga la pena venir a Briançó.
Continuàvem pel camí que ens duia de nou al punt de partida. Síndria, gominoles, galetes i a continuar.
Al següent corriol vam badar i ens passaren un parell de grups, amb tan mala fortuna que van errar al camí i nosaltres i uns quants grups més també.
Intentàvem desfer el camí però apareixíem de nou a Briançó, on vam demanar el comodí del públic.
50 metres i ens adonem de la juguesca, mitja volta i a retrobar el camí.
No gaire més enllà ens trobàvem de nou amb els Jabalis que anaven perduts en un tros. Amb l’habilitat que ens caracteritza nosaltres sí que vparem reconèixer el camí i, contràriament al que hauríeu pensat els vam il·luminar (vale, no ens va donar temps a pagar els llums).
Només per fer els trams de la nocturna pel tros concatenats per corriols ja paga la pena venir a Briançó.
Continuàvem pel camí que ens duia de nou al punt de partida. Síndria, gominoles, galetes i a continuar.
Al següent corriol vam badar i ens passaren un parell de grups, amb tan mala fortuna que van errar al camí i nosaltres i uns quants grups més també.
Intentàvem desfer el camí però apareixíem de nou a Briançó, on vam demanar el comodí del públic.
Tan perduts com nosaltes
Tot l’error apuntava al tros i finalment en Genís va haver-nos d’indicar el camí (vaja amb els experts d’Esparreguera).
Detall d'el "tros"
Repreníem la marxa, deixant que el Jabalis ens avancessin i alguna cosa deixa de funcionar bé. La bike d’en Josep va estar a punt de descavalcar-lo. Inútilment van intentar fer una reparació d’urgència. Havia trencar dos radis i la cadena s’havia sortit de la patilla. La roda havia quedat deformada i les pastilles de fre també s’havien desencaixat.
Al menys podia pujar a la bike per tornar a Briançó.
Mentre cercàvem la ruta més ràpida per tornar va aparèixer en Genís que s’oferí a remolcar al Josep: “dona’m el braç”. Aquí es desencaixà la cara del Josep tot havent vist com circula en Genís amb la moto.
Rebutjàvem l’oferiment i xino xano fins a destinació on el Ramon ens oferia una merescudíssima botifarra.
En Salvador ens comentà que ens havíem perdut tota la part de Verós, que titllava d’espectacular.
Bé un altre any serà, a no ser que ens convideu a ciclar la ruta plegats que, si la Segara de nit m’agrada, de dia també deu estar bé.
Ara la següent fita és a casa nostra. Segarrencs, Genís, Jabalis, Núria esteu convidats. Tu també Marc encara que aquí no en tenim de “tros”.
i AUPA ATHLETIC
Mentre cercàvem la ruta més ràpida per tornar va aparèixer en Genís que s’oferí a remolcar al Josep: “dona’m el braç”. Aquí es desencaixà la cara del Josep tot havent vist com circula en Genís amb la moto.
Rebutjàvem l’oferiment i xino xano fins a destinació on el Ramon ens oferia una merescudíssima botifarra.
En Salvador ens comentà que ens havíem perdut tota la part de Verós, que titllava d’espectacular.
Bé un altre any serà, a no ser que ens convideu a ciclar la ruta plegats que, si la Segara de nit m’agrada, de dia també deu estar bé.
Ara la següent fita és a casa nostra. Segarrencs, Genís, Jabalis, Núria esteu convidats. Tu també Marc encara que aquí no en tenim de “tros”.
i AUPA ATHLETIC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada