No fer nosa

Bona tarda riders i sobretot perdoneu perquè no tinc excuses per no haver penjat la crònica de la setmana passada. 

Com ja sabeu, vàrem fer un Vacarisses tal com diu l’strava. Era una de les meves rutes preferides, però li estic agafant mania perquè el David la fa sense pràcticament despentinar-se. ;D

Be tornem als fets d’aquesta setmana. De tots es conegut que tocava un dels grans esdeveniments del Montserratí en BTT: La Portals!! (hi han dos més: La Nocturna i la Pedalada de ZONA BICI).

A excepció de l’any que vaig patir la luxació d’espatlla, sempre hi he participat ajudant a l’organització. A més, sempre realitzo l’e-roadbook que, segons els experts de Compe, els clavo (vale, només conec a un de Compe i no és gaire imparcial).

Aquest any, molt despistat, no vaig ser-hi el dia de la presentació, ni el de la gravació de la promoció… (culpa del Luisin que sempre m’informava i ara ha marxat cap Asturies).

Total, pensant que faria lo de cada any, no em vaig inscriure. Es veu que aquest any, degut a la quantitat de voluntaris que s’han apuntat, han decidit que les escombres només podrien ser socis de LATACA (com és lògic), així que m’he quedat amb les ganes de rodar-la donant el meu suport a la penya que tingués dificultats. Fallo meu, l’any vinent no em tornarà a passar.

Tenia molt clar que sense dorsal de l’organització no em ficaria pel mig. Com diu en Pepe Cuevas millor no fer nosa, així que havia de buscar un recorregut alternatiu. 

El dissabte, rodant amb el Josep Aniento i l’Efren, se’m va acudir de fer una ruta del mateix nivell d’exigència (o un pelet més). Per sort aquests riders, desprès d’un llarg descans, tot just comencen a rodar i no em van exigir gaire. Dissabte al migdia ja ho tenia decidit: Faria un Cogulló, encara que anés sol.

El Carles va estar a punt d’apuntar-se, i en Manolo ni s’ho va pensar, s’hi va afegir a la ruta (quan m’ho va dir vaig començar a empanadir-me).

Sortíem d’hora, a les 7:15 per no haver de creuar-nos amb els més de 1.500 riders que feien La Portals. 

Ens va sorprendre la quantitat de gent que ja hi havia a Collbató, però vaèrm pasasr ràpid, molt ràpid, tant que ni l’Isra i la Mar ens van reconèixer.

Intentava articular paraules, però el ritme que en Manolo havia fixat, amb prou feines deixava que la sang m’arribés al cervell.

Enfilàvem les rampes del camí de les Batalles amb l’únic pensament que els cracks no ens donéssin caça. Tot just creuàvem la tanca de Can Maçana a les 8:30, hora que començava La Portals.

A Can maçana, els voluntaris havien acabat de muntar la parada i s’estaven obsequiant amb un merescut esmorçar (amablement em van oferir de participar-hi però hi vaig renunciar, si de cas, de tornada).

Barreta i cap a Maians, la pista estava força bé i sense córrer gaire hi feien cap. Començava el segons ascens. Ja ni me’n recordava, me l’esperava més dur al final i mes tou a la part mitja. A Castellfollit n’estava ja força repercutit, però no podia renunciar a fer el cim.

Si durant la segona ascensió només havia perdut de vista al Manolo a la part final, en aquesta el vaig perdre de seguida (i mira que son llargues les rampes!!). Només patia per no quedar-me clavat. A la part ondulada de nou vaig tenir contacte amb en Manolo, que havia baixat per fer-me companyia al tram final (de fet, no s’hi va quedar al Cogulló pel vent i el fred que hi feia). 

Barreta energètica, foto i cap avall (perquè no vaig comprar el dissabte el tallavents al Decathlon?). 

Vaig convèncer al Manolo de no tornar per Castellolí (hores d’ara encara estaria a sobre de la bici) i vàrem prendre rumb cap a Can Maçana de nou.

Un voluntaris de l’ADF ens van fer sentir com ciclistes d’èlit tot vitorejant-nos i deixant un pas estret en arribar als vols de sant Pau de la Guàrdia.

A Can Maçana ens vàrem creuar amb el nostre Cuevas (Toni), que anava amb la flaca tot cercant un lloc per fer un mos. Creuament de salutacions i nosaltres cap avall. Per cert, a l’avituallament no quedava res, aquests riders son pitjors que la marabunta, una plaga de llagostes o un grup d’avis de l’inserso en un buffet lliure.

Vàrem renunciar a prendre res a Collbató (n’estic convençut que els amics de LATACA, com sempre, ens haurien convidat) i directes a casa pel camí veïnal, on deu-n’hi-do dels riders que encara estaven pujant.

Molt bona sortida amb un molt bon rider (gràcies Manolo per acompanyar-me) i un Cogulló a la saca.

Dues coses: 

1. La primera renúncia que vaig fer a sobre de la bici quan vaig tenir problemes físics va ser un Cogulló, i avui m’he desquitat..
2. M’he quedat amb ganes de fer La Portals, la voleu ciclar la setmana vinent?.

ah, i AUPA ATHLETIC!!