diumenge, 27 de març del 2016

La Portals 2016 - Test

Com ja sabeu soc d’idees genials. A qui se li acut fer una sortida llarga desprès del canvi d’horari? dons a un servidor.

Diguem-ne que el cap de setmana ha estat inspirat en la crònica del Carles (s’ha cascat les tres nacions tot sol), el divendres vaig deixar anar la meva proposta... Ningú no va picar, ni en Manolo, ni el Dani, ni en Sebas (ja no parlem dels desapareguts Fulgui i Efren), però ja ho havia dit: dissabte un Vacarisses i diumenge La Portals.

Els 40 km de Vacarisses els vaig trobar durs, havia de tornar a casa d’hora i només em vaig aturar per prendre la barreta de salvat abans de baixar cap Olesa. La tarda de dissabte va ser pitjor, pujant i baixant pels diferents nivells de CosmoCaixa darrera del petit de la casa.

I diumenge, el gran repte: aquesta Setmana Santa m’he dedicat a confeccionar l’e-voice-roadbook de la portals 2016 i calia provar-lo. En Sebas m’havia dit que m’acompanyaria fins a Can Maçana, però a partir d’allà havia d’anar tot sol. En circumstàncies normals hauria esperat a la setmana vinent per fer-ho amb més penya, però no deixaria que la punyetera crònica del Carles em deixés en evidència. Tot i això els astres s’havien confabulat en contra meva: els convidats els vaig haver de fer fora a altes hores de la matinada, diguem-ne que un granet m’ha estat fent la guitza des de que estic fent corró (rodillo) cada dia, i tocava canvi d’hora, es a dir, menys de quatre hores de somni reparador....

Sona el despertador, m’arrossego fora del llit, quatre exercicis amb desgana i un got de llet. Miro per la finestra i veig la figura del Sebas que anava direcció al PIR2. A corre cuita m’acabo de preparar i surto pel portal de casa, just quan me n’adono que m’havia deixat l’eina multi utensilis a la flaca...

Quasi sense aturar-me aconsegueixo activar el track a l’anima i comencem a pujar a Collbató pel camí veïnal. La idea era anar cap a Can Maçana directes, saltant-nos la part inicial del track (total, això ho hem fet un centenar de vegades i no cal tornar a provar-ho).

Pensava que pujàvem a bon ritme, però dos riders del Bike Team Esparreguera (Quique i Fran) ens avançaven tot dient que els hi agradava més el nostre ritme.

He gaudit durant la pujada amb una bona conversa amb el Sebas, i sense adonar-nos ja enfilàvem les ondulades. A les primeres de canvi he posat el peu a terra. En Sebas quasi ho aconsegueix (la setmana vinent segur), un petit cristazo a la darrera rampa (la de la barrera) i directes a la carretera on ens esperonava el xicot responsable del punt d’informació de can Maçana. 

Ens acomiadàvem i començava l’aventura tot sol. De baixada, cap problema, en un tris estava a Marganell. Començava la part nova, començava el test del roadbook. Que us haig de dir, soc un puto crack!! Totes i cadascuna de les cruïlles ben indicades (alguna pot-ser redundant). Mireu que va ser àgil la conducció que vaig donar caça als rides del Bike Team Esparreguera (en Fran i en Quique), tot i la diferència evident de nivell.

A partir d’aquí i fins a Monistrol vàrem anar plegats, bé diguem que a les pujades els hi deixava que marxessin per comprovar que el camí continuava sent-hi.

Vàrem deixar que les veus de l’Aina i del Joel ens guiessin, i como no, vaig fer la típica errada de navegació (res greu en un terreny pla). Haig de reconèixer que a aquests riders els hi agrada, quasi tant com a mi, baixar i saltar.

Em van convidar a fer un little esmorzar a Monistrol, però no podia renunciar a la meva estricta dieta (colló, ara m’estic fotent un GinTònic). Intercanvi de telèfons i a continuar la ruta.

A part dels tolls del camí del riu, només hi havien dues barreres que superar: La Puda i els Blaus. Ningú no hauria dit res si me’ls hagués saltat, però de nou la maleïda crònica del Carles tornà per evitar qualsevol intent de fugida. La Puda la superava bé, força bé. Els Blaus diguem-ne que també però a un altre ritme. La idea de prendre una merescuda cervesa en arribar a casa m’esperonava.



Somriure d’orella a orella i res de cervesa, només em quedaven forces per dir dues paraules:

AUPA ATHLETIC!!

1 comentari: