Like a rolling stone

Així de fins hem anat avui. Com pedres que rodolen.

Comentant per waxap que volia fer un Turo de l'Home amb la flaca, els meus companys bikeferristes m'informen que sortiran per carretera també. Anar amb ells sempre és la millor opció.

El dietista em va dir que si pensava fer un esforç important podia menjar hidrats per sopar el dia abans. Una pizza de verdures per exemple. Ben content d'haver escollit aquest dietista, em menjo la molt desitjada pizza i vaig a dormir.

 

A les 5 del matí ja em preparava per anar cap a Esparreguera. Em planto allà faltant 10 minuts per les 7. La cita era a l'hora en punt.
Em sorpren la baixa temperatura però esperava que l'intensitat de la sortida fes que oblidés aquell moment de baixar del cotxe i que m'en penedis de no haver portat més abric.

Descarrego i miro cap a l'estació de bus. Ja teniem allà a la Cristina i el Paco.
M'acosto i en breu van arribant riders. Manolo, Sebas i Josep Aniento.
En Fulgui i en Ferran amb la btt??? No venien amb nosaltres?? Sembla que tenien compromisos i havien de ser d'hora a casa.
És curiós que precisament ahir pensava que mai havia fet cap sortida amb els bikedeferro que no hi fós en Ferran. El meu nexe amb el grup. Sempre se'l troba a faltar però en cap moment m'he sentit fora del grup, al contrari! He tingut l'oportunitat de saludar a l'Enrique, el germà de la Cristina. Un plaer!

Falta algú? Sembla que si, l'Alessandra. Anem a buscar-la i problemes amb el despertador o els llençols enganxats fan que sigui baixa d'última hora.

Decidim. Anem a Castelldefels.

El grup posa un ritme sostenible que fa molt distesa la sortida. Pendent lleugerament cap avall i tenim un suau vent de cua. Cosa que fa pensar que la tornada no tindrà res a veure amb l'anada.

En Josep ens abandona. La familia... (Llegir amb accent de El padrí)

Un servidor no acostuma a tenir aquest tipús de compromisos però inclús així valoro molt la voluntat que teniu de sortir encara que sigui una estoneta. Potser em direu que us va bé per fugir una mica de la rutina i cremar adrenalina, però si ho deixem així queda la mar de bé.

Uns quilometres més i arribem a Castelldefels. Em sorpren el bonic passeig del poble.
Per cert... Déu beneeixi les malles!!!

Després d'haver anat a terapia de grup d'aquelles de, Hola sóc en Carles i sóc adicte al waxap, no em vaig assabentar que al grup internautic van comentar que parariem a un bar a fer un entrepà i porto el meu desde casa. No era dolent però feia riure al costat dels entrepans de truita ¿amb pernil?

Tornem-hi cap amunt.
Pujem amb més soltura del que em pensava i a l'alçada de Pallejà algun borinot encara per identificar no té altra pensada que dir, nois, no em feu venir mai més desde Arenys per ser una sortida tan suau com aquesta. (Nota de l'autor: Substituim "suau" per el terme emprat per no ferir la susceptibilitat de cap lector)

En Manolo crec que esperava un comentari així perque ràpidament ens ha ofert una variant per la tornada.
A Martorell girar cap a Gelida i Piera.

Ole! Ara si que si!
Anem pujant a molt bon ritme i en Sebas amb molt bon criteri m'adverteix de la duresa del que queda i que guardi forces. Ni cas, escolti. Cap amunt a ritme!
 

En Paco demostra el seu bon estat de forma i el tenim sempre davant apretant de valent.
En Manolo com a bon lider va controlant que tothom segueixi el ritme i ningú es quedi.
 

 

Omplim bidons i ens fem unes boniques fotos a Sant Llorenç i seguim per fer l'últim esforç fins al final.

En Manolo i un servidor parem per esperar a la resta i la Cristina ens demana seguir per no perdre el ritme. M'uneixo a ella perque no vagi sola.

Em sento desubicat. Tornem direcció mar i Esparreguera l'anem deixant a l'esquerra. Espero estar seguint la ruta que toca. Tot i això disfruto com un nen de la baixada.
 

Gir a l'esquerra i encarem Esparreguera amb unes pujadetes d'última hora on donem tot el que ens queda consients de la màgnifica sortida realitzada.

A la rotonda de l'entrada del poble em despedeixo de la Cristina i en una estona arriba la resta. Anaven una mica endarrera perque el Sebas s'havia quedat ajudant un rider que anava justet de forces...

Gràcies a tots per una sortida fantàstica!

Hem comentat de fer El turo de l'Home el diumenge vinent.
Espero que es porti a terme la sortida perque ens ho passarem d'allò més bé!